Diferencies ente revisiones de «Deméter»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: con el costumes => coles costumes
m iguo testu: "hl=ye" => "hl-es"
Llinia 3:
 
'''Deméter'''<ref>Deméter ye la forma que suel apaecer nos diccionarios de mitoloxía:
* {{cita llibru|autor=Pierre Grimal|enllaceautor=Pierre Grimal|títulu=Diccionariu de la mitoloxía griego y romano|url=http://books.google.com.ar/books?id=0ugaKWx_2icC&printsec=frontcover&hl=yees#v=snippet&q=%22Dem%C3%A9ter%2C%20la%20diosa%20maternal%20de%20la%20Tierra%2C%20pertenez%20a%20la%20segunda%20generaci%C3%B3n%20divina%22&f=false|fechaaccesu=14 de marzu de 2012|añu=2008|editorial=Editorial Paidós|ubicación=España|isbn=9788449322112|páxines=131}}
* {{cita llibru|autor=Eric M. Moormann|autor2=Wilfried Uitterhoeve|enllaceautor=Eric M. Moormann|enlaceautor2=Wilfried Uitterhoeve|títulu=De Acteón a Zeus|url=http://books.google.com.ar/books?id=K7B_c8G8j0YC&printsec=frontcover&hl=yees#v=snippet&q=%22Dem%C3%A9ter%22%20%22fía%20de%20Crono%20y%20Gea%20por%20tantu%20hermana%20de%20Zeus%22&f=false|fechaaccesu=14 de marzu de 2012|añu=1997|editorial=Ediciones AKAL|ubicación=España|isbn=9788446006763|páxines=96}}
* {{cita llibru|autor=Jenny March|enllaceautor=Jenny March|títulu=Diccionariu de mitoloxía clásica|url=http://books.google.com.ar/books?id=5MCB71WW5SoC&printsec=frontcover&hl=yees#v=snippet&q=%22Dem%C3%A9ter%20ye%20una%20de%20los%20seis%20fíos%20que%20tuvieron%20los%20titanes%20CRONO%20y%20Rea%22&f=false|fechaaccesu=14 de marzu de 2012|añu=2008|editorial=Editorial Critica|ubicación=España|isbn=9788474236934|páxines=134}}
* {{cita llibru|autor=Arthur Cotterhell|enllaceautor=Arthur Cotterhell|títulu=Mito Diccionariu de mitoloxía universal|url=http://books.google.com.ar/books?id=xLf5lNtveiAC&printsec=frontcover&hl=yees#v=snippet&q=%22Dem%C3%A9ter%20Dem%C3%A9ter%20en%20Grecia%20y%20Ceres%20en%20Italia%20ye%20la%20diosa%20de%20la%20vegetaci%C3%B3n%20y%20de%20la%20fructificaci%C3%B3n%22&f=false|fechaaccesu=14 de marzu de 2012|añu=2008|editorial=Editorial Ariel|ubicación=España|isbn=9788434434899|páxines=180}}
* {{cita llibru|autor=Carlos García Gual|enllaceautor=Carlos García Gual|títulu=Diccionariu de mitos|url=http://books.google.com.ar/books?id=gizSMbx5MUAC&printsec=frontcover&hl=yees#v=snippet&q=%22Dem%C3%A9ter%22%20%22Fía%20de%20Crono%20y%20de%20Rea%20hermana%20de%20Zeus%22&f=false|fechaaccesu=14 de marzu de 2012|añu=2003|editorial=Sieglu XXI d'España Editor|ubicación=España|isbn=9788432311277|páxines=104}}
* {{cita llibru|autor=Rafael Fontán Barreiro|enllaceautor=Rafael Fontán Barreiro|títulu=Diccionariu de la mitoloxía mundial|url=http://books.google.com.ar/books?id=8gzRgDCh9NkC&printsec=frontcover&hl=yees#v=snippet&q=%22Dem%C3%A9ter%22%20%22Fía%20de%20Cronos%20y%20de%20Rea%22&f=false|fechaaccesu=14 de marzu de 2012|añu=1998|edición=6ᵘ|editorial=EDAF|ubicación=España|isbn=9788441403970|páxines=130}}
* {{cita llibru|autor=Germán Flores|enllaceautor=Germán Flores|títulu=Curtiu diccionariu de mitoloxía grecolatina|url=http://books.google.com.ar/books?id=4fhsS7_7n5QC&printsec=frontcover&hl=yees#v=snippet&q=%22Dem%C3%A9ter-Ceres%20Fía%20de%20Cronos%20y%20de%20Rea%22&f=false|fechaaccesu=14 de marzu de 2012|añu=2005|editorial=Editorial CEC|ubicación=Colombia|isbn=9789803881771|páxina=47}}</ref> o '''Demetra'''<ref>Delles publicaciones usen la forma Demetra anque nun ye la más común:
* {{cita llibru|autor=Julio Caro Baroja|enllaceautor=Julio Caro Baroja|títulu=Rito y mitos equívocos|url=http://books.google.es/books?id=2p4LRL0b5NkC&printsec=frontcover&hl=yees#v=onepage&q=%22Santa%20Demetra%22&f=false|fechaaccesu=14 de marzu de 2012|añu=1989|editorial=Ediciones AKAL|isbn=9788470902031|páxina=70}}</ref> (en [[griegu antiguu]] Δημήτηρ o Δημητρα, ‘diosa madre’ o quiciabes ‘madre distribuidora’, quiciabes del sustantivu indoeuropéu ''*d<sup>h</sup>eg<sup>h</sup>om *mater'') ye la [[mitoloxía griega|diosa griega]] de l'[[agricultura]], nutricia pura de la tierra verde y nuevo, ciclu vivificador de la vida y la muerte, y protectora del [[matrimoniu]] y la llei sagrada. Venerar como la portadora de les [[Estación del añu|aparques]]» nun [[himnu homéricu]], un sutil signu de que yera adorada muncho primero de la llegada de los [[dioses olímpicos|olímpicos]]. El [[himnu homéricu]] a Deméter foi datáu sobre'l sieglu VII e.C. <ref>[[#Bibliografía|Nilsson (1940)]] p.&nbsp;45: «Tenemos un documentu relativu al cultu eleusino que ye más antiguu y refechu que cualesquier sobre cualesquier otru cultu griegu, concretamente l'himnu homéricu a Deméter compuestu n'[[Ática]] primero que Eleusis fora incorporada al estáu ateniense, non más tarde de finales del sieglu VII e.C. Sabemos que l'orixe de los misterios eleusinos foi un antiguu ritu agrariu celebráu a mediaos del mes de boedromion (sobre ochobre) y bien similar a la [[Tesmoforia]], una fiesta de la llantadera serondiega celebráu por muyeres pocu menos d'un mes más tarde. Nun preciso abondar sobre esta rellación, qu'establecen evidencies internes amás d'información direuta.»</ref> Al pie de la so fía [[Perséfone]] yeren los personaxes centrales de los [[misterios eleusinos]] que tamién precedieron al panteón olímpicu.
 
Na [[mitoloxía romana]] acomuñar a Deméter con '''[[Ceres (mitoloxía)|Ceres]]'''. Cuando se-y dio a Deméter una xenealoxía, díxose que yera fía de los titanes [[Crono]] y [[Rea]] (dambos fíos de Gea y Uranu), y por tanto hermana mayor de [[Zeus]]. A les sos sacerdotises dábase-yos el títulu d'[[Abeyera (mitoloxía)|Abeyeres]].
Llinia 216:
* [[Eratóstenes]]: ''Catasterismos'' (''Καταστερισμοί'').
** 9: [[Virgo (constelación) #Mitoloxía|Virxe]] (Παρθένος; ''Virgo''): [[Diz]], [[Erígone]], Deméter, [[Isis]], Atargatis ([[Derceto]]) o [[Tique]].
*** [http://books.google.es/books?id=HXs-AAAAcAAJ&pg=PA40&hl=yees&source=gbs_toc_r&cad=4#v=onepage&q&f=false Testu llatín] en [[Google Books]]; [[facsímil]] electrónicu.
**** [http://archive.org/stream/gri_aratousoleos00arat#page/n181/mode/2up Testu griegu] en [[Internet Archive]]; facsímil electrónicu.