Diferencies ente revisiones de «Francisco Antonio Meléndez»

Contenido eliminado Contenido añadido
m nomes propios: Xacintu => Jacinto
m iguo testu: "hl=ye" => "hl-es"
Llinia 9:
=== Proyectu pa una academia d'arte ===
En 1726 dirixó al rei un memorial nel que proponía la creación d'una academia de belles artes siguiendo l'exemplu de les qu'esistíen n'Italia col títulu:
{{cita|Representación al Rei'l nuesu Señor poniendo en noticia de S.M. los beneficios que siguen d'alzar una Academia de les artes del Diseñu, Pintura, Escultura y Arquiteutura, a exemplu de les que se celebren en Roma, París, Florencia y otres grandes ciudaes d'Italia, Francia y Flandes; y lo que puede ser conveniente al so RI. Serviciu, al llustre d'esta insigne villa de Madrid, y honra de la Nación Española.| Por D. Francisco Antonio Meléndez natural d'Uviéu, Pintor de les sos Maxestaes, y Alteces.<ref>{{cita web|url= http://books.google.es/books?id=9az2TrzzBxgC&pg=PA291&dq=La escuela gratuita+de dise%C3%B1o+de+Barcelona&hl=yees&ei=jjxRTuGDDMSM-wb1lOHnBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&sqi=2&vei=0CEQQ6AEwAA#v=onepage&q=p%C3%A1gina%20291&f=false |títulu= La escuela gratuita de diseñu de Barcelona, 1775-1808|apellíu= Ruiz Ortega|nome=Manuel|editorial=Biblioteca de Catalunya|añu=1999|isbn= 9788478451074|páxina=291}}</ref>}}
La propuesta quedó desoyida hasta qu'en 1744 l'escultor [[Juan Domingo Olivieri]] y el marqués de Villarias presentaron a Felipe V un nuevu proyectu y reglamentación pa la fundación d'una academia d'artes, que foi aprobada'l 13 de xunetu d'esi mesmu añu col nome de «Xunta Preparatoria de l'Academia», orixe de la definitiva [[Real Academia de Belles Artes de San Fernando]], creada en 1752.<ref name= "Pérez478">[[#Pérez|Pérez Köhler 2006]]: p. 478</ref> Meléndez asistió como maestru direutor de pintura a la primer sesión pública de la Xunta Preparatoria el 1 de setiembre de 1744, pero nun tardaron en surdir disensiones qu'acabaron cola so espulsión. En 1746 ufiertó a l'Academia pintar una ''Alegoría de la Xusticia Divina'' que sirviera de pareya a la ''Alegoría de la fundación de la Xunta Preparatoria'' d'[[Antonio González Ruiz]]. El dibuxu presentáu por Meléndez foi severamente xulgáu pol viceprotector de l'Academia Tiburcio Aguirre, marqués de Villarias, y por [[Louis-Michel van Apondero]] que nel so escritu ensin fecha dicía: «... más paez el referíu dibuxu fechu por un primerizu qu'empieza a inventar que d'un pintor de setenta años d'exerciciu».<ref name= "Pérez478"/> Una propuesta de camudar el motivu del cuadru qu'había d'acompañar al de González Ruiz nun llogró mayor ésitu y, otra manera, Meléndez sintióse movíu al camudáse-y la preeminencia del asientu qu'ocupaba na Academia polo que protestó ante Olivieri y dexó d'asistir a les xuntes hasta ser espulsáu de l'Academia en xunu de 1748 y, con él, tamién el so fíu Luis, espulsáu de la so plaza d'alumnu de los estudios.<ref>[[#Engaramaníu|Engaramaníu (2015)]], «Cronobiografías», p. 189.</ref><ref>[[#Pérez|Pérez Köhler 2006]]: p. 479</ref>
Llinia 29:
|isbn=978-84-00-09985-5
}}
*{{cita llibru|títulu= Diccionariu históricu de los más pernomaos profesores de les belles artes n'España, Volume 1|nome= Juan Agustín |apellíos=Ceán Bermúdez|enllaceautor=Juan Agustín Ceán Bermúdez|editorial= Impr. de la vilba de Ibarra|añu= 1800 digitalizado 2007| url= http://books.google.es/books?id=O7kGAAAAQAAJ&pg=PA117&dq=llibros+de+coro+Francisco+Antonio+Mel%C3%A9ndez&hl=yees&ei=4iZRTvKxF8SVswbsmr3SAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&vei=0CEAQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false |fechaaccesu=21 d'agostu de 2011|ref=Céan}}
*{{cita llibru|apellíu=Pérez Köhler|nome=Alejandro|títulu=La Multiculturalidad nes Artes y na Arquiteutura: Tomu II|añu=2006|capítulo= Francisco Antonio Meléndez y l'Academia de Belles Artes|editorial=Anroart Ediciones|ubicación=Les Palmes de Gran Canria |isbn=978-84-96577-76-3|ref=Pérez}}
*{{cita llibru|apellíu=Rodríguez G. de Ceballos|nome=Alfonso|títulu=El sieglu XVIII: ente tradición y academia|año=1992|editorial=Xil|ubicación=Madrid |isbn=9788477370444|ref=RodríguezG}}