Diferencies ente revisiones de «Cónsul romanu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-o]]s +os]])
Llinia 5:
Orixinalmente, a los cónsules llamóse-yos [[pretor]]es ('caudiellos'), faciendo referencia a les sos obligaciones como comandantes supremos del exércitu de Roma. Nel [[305 e.C.]], el nome del cargu camudar a cónsul (Cónsules, lliteralmente «los que caminen xuntos») faciendo referencia a que yera un cargu colexáu. El Consuláu foi establecíu dende los entamos del establecimientu de la República romana en [[509 e.C.]], cuando los cónsules teníen estenses capacidaes en tiempos de paz (alministratives, llexislatives y xudiciales), y en tiempos de guerra, en que'l cónsul yera xeneral en xefe de los exércitos. Adicionalmente tenía tamién algame relixosu incluyendo ciertos derechos d'importancia.
 
Progresivamente van perdiendo atribuciones: primero delles facultaes xudiciales civiles y criminales (delegaes en [[cuestor]]es o [[decenvirodecenviros]]s nomaos en cada casu); dempués les sos decisiones tuvieron de ser refrendaes pol [[Senáu romanu|Senáu]]; depués pierden l'alministración de l'Ayalga (en favor de los Cuestores) y la de los archivos públicos; más tarde perdieron el control de les arques del exércitu (en favor de los Cuestores Militares); darréu pierden les sos funciones de censor (en favor de los [[Censor romanu|Censores]]) y de nomar les vacantes del Senáu (tamién atribuyíes a los Censores); dempués perdieron la facultá de nomar Cuestores (que pasó a los [[comicios tribunados]]); depués, les otres atribuciones xudiciales (en favor del [[Pretor]]); darréu, les competencies sobre fiestes, policía y mercaos (en favor de los [[Edil curul|Ediles Curules]]), y tamién la facultá de nomar [[Dictador romanu|dictador]] (que pasó al Senáu). Finalmente solamente calteníen una parte del [[Poder llexislativu]] y el mandu del Exércitu.
 
Les funciones de los cónsules, al aumentar el territoriu, hubieron de ser delegaes pa cada provincia: primero en [[cuestores insulares]] con funciones consulares (nes islles dende'l 227 e.C. ) y dempués cola figura del [[procónsul]] (o [[propretor]]) pa Hispania Citerior, Hispania Ulterior, Galia Cisalpina, Galia tresalpina, Mauritania, Africa. Col Imperiu'l númberu de provincies amontóse notablemente.