Diferencies ente revisiones de «Arnaldo Otegi»
Contenido eliminado Contenido añadido
m nomes propios: Quinteru => Quintero |
m iguo enllaz: "#http://elpais\.com#" => "https://elpais.com" |
||
Llinia 15:
Nes [[Eleiciones al Parllamentu Vascu de 1994|eleiciones autonómiques del 23 d'ochobre de 1994]] presentar en séptimu llugar nes llistes de [[Herri Batasuna]] (HB) por [[Guipúzcoa]], ensin consiguir l'acta de parllamentariu al llograr la llista de HB seis escaños por esta provincia. El 27 de setiembre de 1995 aportó al [[Parllamentu Vascu]] al sustituyir a la diputada [[Begoña Arrondo]].
En payares de 1997 una sentencia del [[Tribunal Supremu d'España|Tribunal Supremu]] condergó a siete años de cárcel a los miembros de la Mesa Nacional de HB por intentar espublizar un videu d'[[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]] nel [[spot publicitariu]] de la so candidatura a les [[eleiciones xenerales d'España de 1996|eleiciones xenerales de 1996]].<ref>{{cita noticia|títulu=El Tribunal Constitucional anula la sentencia del Supremu y escarcela a la Mesa de HB|url=
El 12 de setiembre de 1998 Otegi participó na firma del [[Pactu de Estella]], que proponía, pa solucionar el conflictu, l'entamu d'un procesu de diálogu ensin condiciones previes infranquiables» con una segunda fase qu'esixiría una ausencia permanente de toles espresiones de violencia»; propuestes que favorecieron una [[tregua]] d'ETA. Nes [[Eleiciones al Parllamentu Vascu de 1998|eleiciones autonómiques d'ochobre de 1998]] foi candidatu de la plataforma [[Euskal Herritarrok]] (EH) por [[Guipúzcoa]]. EH llogró los meyores resultaos de la [[izquierda abertzale]] en diez años, convirtiéndose na tercer fuercia político del [[País Vascu]] y, tres les [[eleiciones al Parllamentu de Navarra de 1999|eleiciones forales de 1999]], tamién la tercera en [[Navarra]].
N'agostu de 2000 la fiscalía del [[Tribunal Cimeru de Xusticia del País Vascu]] presentó una querella contra Otegi por [[apoloxía del terrorismu]] arriendes de les sos declaraciones nel homenaxe a cuatro miembros d'ETA finaos díes antes al esplota-yos una bomba que treslladaben nun vehículu. Esta denuncia foi finalmente archivada.<ref>{{cita noticia|títulu=El Superior archivó la metá de les querelles contra aforados por apoloxía d'ETA en 2002|url=
En 2001 HB se refundó en [[Batasuna]], organización de la que foi escoyíu vocera. Esi mesmu añu Otegi empezó a axuntase de callao y de manera informal con [[Jesús Eguiguren]], entós presidente del [[Partíu Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra|Partíu Socialista d'Euskadi (PSE)]], nel caserío Txillarre d'[[Elgóibar]]. Estos alcuentros, que perduraríen hasta 2006, sirvieron como puntu de partida pal fallíu [[procesu de paz con ETA del Gobiernu socialista de Rodríguez Zapatero]].<ref name=bio>{{cita noticia|apellíos1=Pérez|nome1=David|títulu=Biografía: Arnaldo Otegi, d'ETA a la busca de la paz|url=http://www.eitb.eus/es/noticies/politica/detalle/737755/biografia-arnaldo-otegi-eta-busqueda-paz/|fechaaccesu=6 de setiembre de 2016|obra=EiTB|fecha=9 de mayu de 2012}}</ref>
Llinia 38:
En marzu de 2007 Otegi foi absueltu d'un delitu d'apoloxía del terrorismu, al retirar l'acusación el fiscal de l'Audiencia Nacional, dempués de qu'el [[Tribunal Supremu (España)|Tribunal Supremu]] ordenara l'anulación d'una condena impuesta pol [[Tribunal Cimeru de Xusticia del País Vascu]] y la repetición del xuiciu, pola so participación nel entierru en 2001 de la presunta militante d'ETA [[Olaia Castresana]].<ref name=EM />
El 8 de xunu de 2007 ingresó na prisión de [[Martutene]] pa cumplir la condena pol homenaxe a ''Argala'' tres la confirmación de la mesma pol Tribunal Supremu.<ref>{{cita noticia|títulu=Otegi ingresa en prisión en confirmando'l Supremu la pena de 15 meses per enaltecimientu del terrorismu|url=
En xineru de 2009 el [[Tribunal Cimeru de Xusticia del País Vascu]] archivó la causa abierta ente otros a Otegi y a los lehendakaris [[Patxi López]] (PSE) y [[Juan José Ibarretxe]] (PNV), por axuntase en 2006 y 2007. En marzu d'esi mesmu añu foi acusáu d'enaltecimientu del terrorismu pola so participación nel [[Batasuna#La propuesta de Anoeta|actu de Batasuna nel velódromu de Anoeta]] en 2004,<ref name=EM /> pero foi absueltu n'avientu de 2010 pola Audiencia Nacional al considerar que nel actu nun eponderó a ETA, sinón que defendió «la conveniencia y necesidá d'un procesu de diálogu y negociación pal resolución del conflictu de manera pacífica y democrática».<ref>{{cita noticia|títulu=L'Audiencia Nacional absuelve a Otegi d'emponderar a ETA nel mitin de Anoeta|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2010/12/09/espana/1291899408.html|fechaaccesu=8 de setiembre de 2016|obra=El Mundo|axencia=Europa Press|fecha=9 d'avientu de 2010}}</ref>
==== Casu Bateragune ====
El 13 d'ochobre de 2009, Otegi foi nuevamente deteníu xuntu col exsecretario xeneral del sindicatu [[Langile Abertzaleen Batzordeak|LAB]] [[Rafael Díez Usabiaga]] y otros referentes de la [[izquierda abertzale]], siendo imputaos nel casu [[Bateragune]]» por intentar reorganizar la cúpula directiva de [[Batasuna]]. Estes detenciones xeneraron una de les mayores concentraciones de protesta d'aquellos años nel País Vascu, que foi convocada pola mayoría sindical vasca y sofitada por tolos [[nacionalismu vascu|partíos nacionalistes]].<ref>{{cita noticia|nome=Karim|apellíos=Asry|títulu=El nacionalismu vascu sale xuníu en San Sebastián en sofitu de Otegi|url=
N'espera de la causa pola que foi deteníu, tamién se-y xulgó por enaltecimientu del terrorismu pola so participación en 2005 nun actu d'homenaxe a [[José María Sagardui]], ''Gatza'', el presu d'ETA que más tiempu llevaba encarceláu. L'Audiencia Nacional condergó-y a dos años de cárcel y dieciséis de inhabilitación en marzu de 2010;<ref>{{cita noticia|nome=Iñaki|apellíos=Iriondo|títulu=L'Audiencia Nacional cebar con Arnaldo Otegi p'acallantalo y fai el ridículu al dicir que Mandela nunca usó la violencia|url=http://gara.naiz.eus/paperezkoa/20100303/186080/es/L'Audiencia Nacional-ceba-Arnaldo-Otegi-p'acallantalo-fai-ridiculo-dicir-que-Mandela-nunca-uso-violencia|fechaaccesu=8 de setiembre de 2016|obra=Gara|fecha=3 de marzu de 2010}}</ref> magar dicha sentencia foi anulada pol [[Tribunal Supremu d'España|Tribunal Supremu]] en febreru de 2011, ordenando repitir el xuiciu con unos maxistraos distintos al apreciar «un prexuiciu alrodiu de la culpabilidá» de Otegi.<ref>{{cita noticia|títulu=El TS ordena repitir el xuiciu a Otegi pol homenaxe al etarra Sagarduy|url=http://www.lavanguardia.com/politica/20110208/54112262474/el-ts-ordena-repitir-el xuiciu-a-otegi-pol homenaxe-al etarra-sagarduy.html|obra=La Vanguardia|axencia=EFE|fecha=8 de febreru de 2011}}</ref>
A mediaos de marzu de 2011, el [[Tribunal Européu de Derechos Humanos]] condergó al [[España|Tao español]] a pagar la suma de 20.000 euros en conceutu de daños morales por «frayar la llibertá d'espresión de Otegi» nel casu de les inxuries al Rei».<ref>{{cita noticia|nome=Daniel|apellíos=Basteiro|títulu=Estrasburgo declara qu'España violó la llibertá d'espresión de Otegi|url=http://www.publico.es/espana/estrasburgo-declara-espana-violo-llibertá.html|fechaaccesu=8 de setiembre de 2016|obra=Públicu|fecha=16 de marzu de 2011}}</ref><ref>{{cita noticia|nome=Julio|apellíu=Martínez Lázaro|títulu=El Tribunal de Derechos Humanos condena a España a indemnizar a Otegi por frayar la so llibertá d'espresión|url=
En septiembre de 2011 l'Audiencia Nacional condergó a Otegi y a Díaz Usabiaga a diez años de prisión y a diez años de pena de inhabilitación pa ocupar cargos públicos por «pertenecer a ETA en grau de dirixentes» al traviés del órganu de coordinación denomináu Bateragune ('puntu d'alcuentru').<ref>{{cita noticia|apellíu=Altozano|nome=Manuel|títulu=L'Audiencia Nacional condena a Otegi a 10 años de cárcel como dirixente d'ETA|url=http://politica.elpais.com/politica/2011/09/16/actualidá/1316157236_525464.html|fechaaccesu=12 de marzu de 2012|obra=El País|fecha=16 de setiembre de 2011}}</ref> Mientres el xuiciu, Otegi refugó rotundamente la violencia d'ETA, organización que yá en xineru declarara un [[Alto'l fueu d'ETA de 2010-2011|alto'l fueu permanente, xeneral y verificable»]] y n'ochobre anunció'l «[[Anunciu del cese definitivu de l'actividá armada d'ETA|cese definitivu de l'actividá armada]]».<ref name=bio />
|