Diferencies ente revisiones de «Arnaldo Otegi»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo enllaz: "#http://elpais\.com#" => "https://elpais.com"
m enllaces seguros: "#http://((?:www\.)?elmundo\.es)#" => "https://$1"
Llinia 2:
'''Arnaldo Otegi Mondragon''' {{nym}} ye un políticu español d'ideoloxía [[Nacionalismu vascu|independentista vasca]] y [[marxista]], actual coordinador xeneral d'[[Euskal Herria Bildu]]. Enantes foi secretariu xeneral de [[Sortu]] y voceru de [[Batasuna]].
 
De 1995 a 2005 foi [[Parllamentu Vascu|parllamentariu vascu]] por [[Herri Batasuna]] y [[Euskal Herritarrok]], declaraos illegales n'España en 2003 xuntu con Batasuna por tar consideraos baxu tutelar d'[[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]].<ref>{{cita web|autor=Tribunal Supremu|enllaceautor=Tribunal Supremu (España)|títulu=Sentencia d'illegalización de los partíos políticos Herri Batasuna, Euskal Herritarrok y Batasuna|url=httphttps://www.elmundo.es/documentos/2003/03/espana/batasuna.pdf|fecha=27 de marzu de 2003}}</ref> Na so mocedá foi miembru de la sumida organización terrorista [[ETA políticu-militar]].<ref name=dialnet>{{cita publicación|apellíu=Fernández Soldevilla|nome=Gaizka|enllaceautor=Gaizka Fernández Soldevilla|títulu=Agur a les armes. EIA, Euskadiko Ezkerra y la disolución d'ETA políticu-militar (1976-1985)|publicación=Sancho'l Sabiu. Revista de cultura ya investigación vasca|fecha=2010|númberu=33|páxina=92|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3401994|issn=1131-5350}}</ref> Foi encarceláu en cinco causes,<ref name=bio /> la postrera en 2009 por un [[Delitu de pertenencia a banda armada (España)|delitu de pertenencia a banda armada]] nel polémicu «casu [[Bateragune]]».<ref name=LV>{{cita noticia|nome=Joaquín|apellíos=Lecumberri|títulu=Otegi, fin a seis años y mediu de condena polémica|url=http://www.lavanguardia.com/local/paisvasco/20160222/302345138309/arnaldo-otegi-prision-conderga-casu-bateragune-llibertá.html |periódicu=La Vanguardia|fecha=29 de febreru de 2016|fechaaccesu=1 de marzu de 2016}}</ref>
 
== Biografía ==
Llinia 26:
 
=== Procesos xudiciales ===
El 26 de mayu de 2005, en plenu alderique sobre la negociación del Gobiernu con [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]], Otegi ingresó en prisión preventiva acusáu d'un [[delitu de pertenencia a banda armada]] pol casu de les [[herriko tabiernes]], de que'l so sumariu foi escluyíu cuando se celebró'l xuiciu.<ref>{{cita noticia|títulu=L'Audiencia Nacional esclúi a Otegi del xuiciu pol financiamientu de les herriko tabiernes|url=http://especiales.publico.es/hemeroteca/460163/l'audiencia nacional-esclúi-a-otegi-del xuiciu-por-la-financiacion-de-les-herriko-tabiernes|fechaaccesu=6 de setiembre de 2016|obra=Públicu|fecha=29 de xunetu de 2013}}</ref> Dos díes depués abandonó la cárcel en depositando una fianza de 400.000 euros.<ref name=EM>{{cita noticia|títulu=Otegi y el so estensu 'currículu xudicial'|url=httphttps://www.elmundo.es/elmundo/2010/11/10/espana/1289390967.html|fechaaccesu=6 de setiembre de 2016|obra=El Mundo|fecha=9 de mayu de 2012}}</ref>
 
En payares de 2005 foi condergáu pol [[Tribunal Supremu (España)|Tribunal Supremu]] a un añu de cárcel por [[inxuries a la Corona]], por cuenta de unes declaraciones que realizara en 2003 y poles que fuera absueltu en marzu.<ref name=EM /> Mientres una visita de [[Xuan Carlos I]] a [[Vizcaya]], díes dempués del arrestu de diez trabayadores del diariu ''[[Euskaldunon Egunkaria]]'', Otegi declarara que «el rei d'España ye'l xefe supremu del Exércitu español, esto ye, el responsable de los torturadores y el que protexe la tortura ya impon el so réxime monárquicu al nuesu pueblu per mediu de la tortura y la violencia».<ref name=européu>{{cita noticia|títulu=Conderguen a España por frayar la llibertá d'espresión de Otegi|url=http://www.eitb.eus/es/noticies/politica/detalle/618474/conderguen-espana-frayar-llibertá-expresion-otegi/|fechaaccesu=8 de setiembre de 2016|obra=EiTB|fecha=22 de xunu de 2011}}</ref> La execución de la pena foi suspendida en 2006 pol [[Tribunal Cimeru de Xusticia del País Vascu]].<ref>{{cita noticia|títulu=El Tribunal Cimeru del País Vascu suspende trés años la pena de prisión de Otegi por inxuries al Rei|url=httphttps://www.elmundo.es/elmundo/2006/05/17/espana/1147859333.html|obra=El Mundo|fecha=17 de mayu de 2006}}</ref>
 
El 29 de marzu de 2006 el xuez [[Fernando Grande-Marlaska]] ordenó'l so ingresu en prisión, acusáu d'inducir más de cien actos violentos nuna fuelga celebrada nel [[País Vascu]] y [[Navarra]] el día 9 d'esi mesmu mes. Salió a los pocos díes de la cárcel en depositando 250.000 euros de fianza.<ref>{{cita noticia|títulu=Los dirixentes abertzales Otegi, Petrikorena y Olano salen de prisión en pagando les sos fiances|url=httphttps://www.elmundo.es/elmundo/2006/04/07/espana/1144412324.html|obra=El Mundo|fecha=8 d'abril de 2006}}</ref>
 
El 27 d'abril de 2006 foi condergáu a quince meses de prisión pola [[Audiencia Nacional]], por enaltecimientu del terrorismu, por cuenta de la so participación nel homenaxe al históricu miembru d'ETA [[Argala|José Miguel Beñarán, ''Argala'']], n'avientu de 2003.<ref>{{cita noticia|títulu=L'Audiencia Nacional condena a Otegi a 15 meses de cárcel|url=http://www.20minutos.es/noticia/113434/0/ESPANA/OTEGI/CONDENA/|fechaaccesu=8 de setiembre de 2016|obra=20 minutos|fecha=28 d'abril de 2006|axencia=Reuters}}</ref> La sentencia foi recurrida, lo qu'evitó'l so ingresu en prisión hasta'l resolución del recursu.
Llinia 40:
El 8 de xunu de 2007 ingresó na prisión de [[Martutene]] pa cumplir la condena pol homenaxe a ''Argala'' tres la confirmación de la mesma pol Tribunal Supremu.<ref>{{cita noticia|títulu=Otegi ingresa en prisión en confirmando'l Supremu la pena de 15 meses per enaltecimientu del terrorismu|url=https://elpais.com/elpais/2007/06/08/actualidá/1181290618_850215.html/|obra=El País|fecha=8 de xunu de 2007}}</ref> Salió de la cárcel el 30 d'agostu de 2008 manifestando qu'apostaba pol diálogu y la negociación» p'arreglar el conflictu vascu». Mientres la so reclusión nun hubo movilizaciones significatives pa reclamar la so puesta en llibertá.<ref>{{cita noticia|títulu=Arnaldo Otegi sale de la cárcel de San Sebastián en cumpliendo 15 meses de condena|url=http://www.20minutos.es/noticia/407811/0/otegi/carcel/terrorismu/|obra=20 minutos|fecha=30 d'agostu de 2008|axencia=EFE}}</ref> Otegi fixera una vida discreta na cárcel y dedicárase a aprender inglés, calteniendo distancies cola estratexa de la direición d'ETA.<ref>{{cita noticia|títulu=Otegi, desaposiáu por ETA, va dexar la política cuando sala de prisión|url=http://www.20minutos.es/noticia/402465/0/otegi/batasuna/eta/|fechaaccesu=8 de setiembre de 2016|obra=20 minutos|fecha=28 de xunetu de 2008}}</ref> Según [[Luis Rodríguez Aizpeolea]], analista del diariu ''[[El País]]'', el [[atentáu de la T4]], que supunxo la rotura de la [[Procesu de paz con ETA del Gobiernu socialista de Rodríguez Zapatero|vía dialogada col Gobiernu]], marcó'l puntu d'inflexón na rellación de Otegi con ETA, dando per escosa la vía de la violencia y amosándose bien críticu dende la cárcel col asesinatu d'[[Isaías Carrasco]]. Otegi yá empecipiaría la so crítica a armar tiempo antes con un analís del contestu vascu ya internacional, pero a partir del atentáu empezaría a apostar pola nuevu estratexa d'acumuladura de les fuercies independentistes en redol al denomináu «[[polu soberanista]]», que se materializaría en 2011 na coalición eleutoral [[Bildu]].<ref>{{cita noticia|apellíu=Rodríguez Aizpeolea|nome=Luis|títulu=El divorciu de la izquierda ‘abertzale'|url=http://politica.elpais.com/politica/2013/11/29/actualidá/1385746457_654739.html|fechaaccesu=8 de setiembre de 2016|obra=El País|fecha=1 d'avientu de 2013}}</ref>
 
En xineru de 2009 el [[Tribunal Cimeru de Xusticia del País Vascu]] archivó la causa abierta ente otros a Otegi y a los lehendakaris [[Patxi López]] (PSE) y [[Juan José Ibarretxe]] (PNV), por axuntase en 2006 y 2007. En marzu d'esi mesmu añu foi acusáu d'enaltecimientu del terrorismu pola so participación nel [[Batasuna#La propuesta de Anoeta|actu de Batasuna nel velódromu de Anoeta]] en 2004,<ref name=EM /> pero foi absueltu n'avientu de 2010 pola Audiencia Nacional al considerar que nel actu nun eponderó a ETA, sinón que defendió «la conveniencia y necesidá d'un procesu de diálogu y negociación pal resolución del conflictu de manera pacífica y democrática».<ref>{{cita noticia|títulu=L'Audiencia Nacional absuelve a Otegi d'emponderar a ETA nel mitin de Anoeta|url=httphttps://www.elmundo.es/elmundo/2010/12/09/espana/1291899408.html|fechaaccesu=8 de setiembre de 2016|obra=El Mundo|axencia=Europa Press|fecha=9 d'avientu de 2010}}</ref>
 
==== Casu Bateragune ====
Llinia 59:
Foi escoyíu secretariu xeneral de [[Sortu]] tres el so congresu fundacional el 23 de febreru de 2013,<ref>{{cita noticia|url=http://www.lavozdigital.es/cadiz/v/20130224/espana/nueva-batasuna-echa-andar-20130224.html|títulu=La nueva Batasuna echa a andar a la espera de que Otegi sala de la cárcel pa liderar|obra=La Voz Dixital|fecha=24 de febreru de 2013}}</ref> cargu que quedó vacante mientres permaneció en prisión. N'abril de 2013 foi galardonáu xuntu col entós presidente del [[Partíu Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra|Partíu Socialista d'Euskadi (PSE)]] [[Jesús Eguiguren]] col premiu Gernika pola Paz y la Reconciliación pola so aportación na consecución de la Paz en Euskal Herria».<ref>{{cita noticia|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/26/paisvasco/1366981375_748971.html|títulu=La fía de Eguiguren pide que los que trabayen pola paz salgan de la cárcel|publicación=El País|fecha=26 d'abril de 2013}}</ref>
 
En mayu de 2013 el Tribunal Constitucional almitió a trámite'l so recursu d'amparu pol casu Bateragune»,<ref>{{cita noticia|url=http://www.naiz.eus/actualidá/noticia/20130509/el-tc-empieza-a-tramitar-el recursu-del casu-bateragune|títulu=El TC empieza a tramitar el recursu del casu Bateragune'|publicación=Naiz|fecha=29 de mayu de 2013|fechaaccesu=4 de payares de 2016}}</ref> que finalmente foi refugáu, por siete votos frente a cinco, en xunetu de 2014.<ref>{{cita noticia|nome=María|apellíu=Peral|títulu=El Tribunal Constitucional caltién a Otegi na cárcel|url=httphttps://www.elmundo.es/espana/2014/07/22/53ce97aeca4741fe328b45a0.html|publicación=El Mundo|fecha=21 de xunetu de 2014}}</ref> El 1 de marzu de 2016 salió de la prisión de Logroño en cumpliendo íntegramente la pena de prisión de la so condena.<ref name=LV /> En xunu, el Ministeriu del Interior francés anuló la orde d'espulsión que-y impunxo en 1984.<ref name=naiz>{{cita noticia|url=http://www.naiz.eus/eu/actualidá/noticia/20160629/arnaldo-otegi-podra-volver-al estáu-frances-en anulándose-la orde-de-expulsion-que-databa-de-1984|títulu=L'Estáu francés anula la orde d'espulsión sobre Arnaldo Otegi que databa de 1984|publicación=Naiz|fecha=29 de xunu de 2016}}</ref>
 
==== Amueses de sofitu y pidimientos de lliberación ====
Mientres la so última reclusión asocediéronse diversos actos de sofitu pa reclamar la so puesta en llibertá nuna campaña internacional a la que se sumaron destacaes personalidaes, como los expresidentes [[José Mujica]] (Uruguái), [[Fernando Lugo]] (Paraguái) y [[José Manuel Zelaya]] (Honduras), los [[Premiu Nobel de la Paz]] [[Mairead Maguire]], [[Adolfo Pérez Esquivel]] y [[Desmond Tutu]], el filósofu [[Noam Chomsky]], el sociólogu [[James Petras]], la ganadora del [[Premiu Pullitzer]] [[Alice Walker]], l'activista afroamericana [[Angela Davis]], l'escritor y cineasta [[Tariq Ali]], el oscarizado actor [[Haskell Wexler]], el exfiscal xeneral d'Estaos Xuníos [[Ramsey Clark|William Ramsey Clark]], los exdirigentes políticos [[Julio Anguita]] ([[Izquierda Xunida (España)|IX]]), [[Jesús Eguiguren]] ([[Partíu Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra|PSE]]) y [[Josep Lluis Carod Rovira]] ([[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]), la secretaria xeneral de [[Podemos (partíu políticu)|Podemos]] n'Andalucía [[Teresa Rodríguez]], la líder d'[[Izquierda Castellana]] [[Doris Benegas]], los parllamentarios [[Joan Tardà]] (ERC) y [[David Fernàndez]] ([[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]]), según representantes del [[Bloque Nacionalista Galego]] y eurodiputaos d'IX como [[Marina Albiol]], de [[Syriza]] como [[Dimitrios Papadimoulis]], del [[Bloque d'Izquierda]] portugués como [[Marisa Matías]], del [[Die Linke]] alemán, del [[Partíu de la Izquierda]] suecu o del [[Partíu Nacional Escocés]].<ref>{{cita noticia|url=http://www.publico.es/politica/otegi-presu-convertise-lehendakari.html|títulu=Otegi, el presu que podría convertise en lehendakari|publicación=Públicu|fecha=16 d'ochobre de 2015|nome=Danilo|apellíos=Albin}}</ref><ref>{{cita noticia|url=http://www.publico.es/internacional/trenta-personalidaes-eeuu-reclamen-llibertá.html|títulu=Trenta personalidaes d'EEXX reclamen la llibertá de Otegi|publicación=Públicu|fecha=15 de xunetu de 2015|nome=Danilo|apellíos=Albin}}</ref> Inclusive [[Baltasar Garzón]], el xuez que lu unvió a prisión pol casu Bateragune», amosóse favorable a la so escarcelación.<ref>{{cita noticia|url=httphttps://www.elmundo.es/espana/2015/10/07/5614629y46163f084b8b45df.html|títulu=Garzón cree que nun tien sentíu que Otegi siga en prisión y sorraya que puede faer más pola paz 'fora que dientro'|publicación=El Mundo|fecha=7 d'ochobre de 2015|agencia=Europa Press}}</ref>
 
=== Lideralgu de Euskal Herria Bildu ===
Tres la so salida de prisión, [[Euskal Herria Bildu|EH Bildu]] designó a Otegi como'l so candidatu a la [[lendakari|presidencia del Gobiernu Vascu]] pa les [[Eleiciones al Parllamentu Vascu de 2016|eleiciones autonómiques de 2016]], dempués de qu'asina lo decidieren les bases de la coalición.<ref name=candidatu>{{cita web|url=http://politica.elpais.com/politica/2016/05/24/actualidá/1464109893_956366.html|títulu=Les bases d'EH Bildu designen a Otegi como candidatu a lehendakari|fechaaccesu=20 d'agostu de 2016|nome=Pedro|apellíos=Gorospe|fecha=24 de mayu de 2016|obra=El País}}</ref> El 24 d'agostu de dichu añu la Xunta Eleutoral Provincial de Guipúzcoa determinó que nun podía ser candidatu por tar inhabilitáu para [[sufraxu pasivu]] como parte de la so condena.<ref name=JEPG>{{cita web|url=http://politica.elpais.com/politica/2016/08/24/actualidá/1471991800_320234.html|títulu=La Xunta Eleutoral decide que Otegi nun puede ser candidatu por tar inhabilitáu|obra=El País|fecha=24 d'agostu de 2016|fechaaccesu=24 d'agostu de 2016|nome=Pedro|apellíos=Gorospe}}</ref> Esta decisión, darréu respondida por pol [[Tribunal Constitucional (España)|Tribunal Constitucional]] al nun almitir el so recursu d'amparu,<ref name=TC2016>{{cita web|url=http://www.publico.es/politica/tc-nun almite-tramite-recursu.html|títulu=El Constitucional dexa a Otegi fuera de los comicios vascos del 25-S al nun almitir el so recursu d'amparu|obra=Públicu|fecha=6 de setiembre de 2016|fechaaccesu=31 d'ochobre de 2016|nome=Julia|apellíu=Pérez}}</ref> foi bien acoyida pola [[Asociación Víctimes del Terrorismu]]<ref>{{cita noticia|url=http://www.abc.es/espana/abci-victimas-sobre-candidatura-otegui-non-deberia-cuestionase-terrorista-201608250248_noticia.html|títulu=Alfonso Sánchez, presidente de l'Asociación de Víctimes del Terrorismu celebra la decisión de la Xunta Eleutoral|obra=ABC|fecha=25 d'agostu de 2016}}</ref> y criticada por formaciones polítiques como [[Xuníos Podemos]], [[Partíu Nacionalista Vascu]], [[Esquerra Republicana de Catalunya]] y [[Partíu Demócrata Catalán]].<ref>{{cita web|url=httphttps://www.elmundo.es/espana/2016/08/24/57bd8y63ca4741297d8b4592.html|títulu=Xuníos Podemos sale en defensa de Otegi y denuncia una "enorme cacicada"|obra=El Mundo|fecha=24 d'agostu de 2016|fechaaccesu=26 d'agostu de 2016|nome=Álvaro|apellíos=Carvajal}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.diariosur.es/nacional/201608/25/podemos-independentistes-catalanes-cuestionen-20160824235332-v.html|títulu=Podemos, PNV ya independentistes catalanes cuestionen la esclusión de Otegi|obra=Sur|fecha=24 d'agostu de 2016|fechaaccesu=26 d'agostu de 2016}}</ref>
 
El 17 de xunu de 2017 foi escoyíu coordinador xeneral d'EH Bildu nel so congresu de refundación,<ref>{{cita web|url=http://www.publico.es/politica/congresu-eh-bildu-arnaldo-otegi-escoyíu-coordinador-xeneral-eh-bildu-84-votos.html|títulu=Arnaldo Otegi, escoyíu coordinador xeneral d'EH Bildu col 84% de los votos|obra=Públicu|fecha=17 de xunu de 2017|fechaaccesu=12 de xunetu de 2017|axencia=EFE}}</ref> pa lo cual abandonó la secretaría xeneral de [[Sortu]].<ref>{{cita noticia|títulu=Otegi va dexar la Secretaría Xeneral de Sortu pa liderar EH Bildu |url=http://www.eldiario.es/politica/Otegi-Secretaria-Xeneral-Sortu-EH_0_651985356.html|publicación=El Diariu|fecha=7 de xunu de 2017|fechaaccesu=12 de xunetu de 2017|axencia=EFE}}</ref>