Diferencies ente revisiones de «Marco van Basten»

Contenido eliminado Contenido añadido
m cartafueyu de países: Mónaco => Mónacu
m enllaces seguros: "#http://((?:www\.)?elmundo\.es)#" => "https://$1"
Llinia 106:
Xugando col Ajax, n'avientu de 1986, operar del todíu derechu y perdióse la fase final de les competiciones europees y de la lliga. Na so primer temporada col Milan tuvo qu'operase de la clavícula, causa pola cual perdióse casi tola temporada, apostando namái 11 partíos de lliga. N'avientu de 1992 mancar de gravedá y solo xugó esporádicamente, volviendo dempués d'un llargu parón p'apostar la final de la [[Copa d'Europa]] ante'l [[Olympique de Marsella]] el 26 de mayu de 1993. En felicidá final xugó infiltrado por cuenta de los dolores que sufría y nun pudo apostar tol alcuentru mancándose de nuevu gravemente.
 
Dempués d'un leve ameyoramientu, el seleccionador [[Dick Advocaat]] llamar pa dir al [[Copa Mundial de Fútbol de 1994]]<ref>{{Cita web |url= httphttps://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1994/06/02/deportes/717486.html |títulu= Van Basten, posible sustitutu de Gullit nel Mundial d'EEXX |fechaaccesu=2 d'abril de 2008 |fecha=2 |añu= 1994 |mes = xunu |editorial= [[El Mundo (España)|El Mundo]]}}</ref> y nun principiu aceptó, pero'l AC Milan primió por que nun xugara por cuenta de que nun taba totalmente recuperáu. nun volvió xugar nengún partíu oficial dende la final de 1993 contra'l Olympique. En 1995 anunció nuna rueda de prensa que se retiraba del fútbol.<ref>{{Cita web |url= httphttps://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1995/08/18/deportes/60054.html |títulu= Marco Van Basten cansar de lluchar y abandona el fútbol |fechaaccesu=2 d'abril de 2008 |fecha=18 |añu= 1995 |mes = agostio |editorial= [[El Mundo (España)|El Mundo]]}}</ref> Dempués de cuatro operaciones quirúrxiques y dos años ensin xugar un partíu, dixo que nun volvería xugar porque'l dolor yera insoportable y yera imposible entrenar. Más de 60.000 espectadores enllenaron l'estadiu de [[estadiu Giuseppe Meazza|San Siro]] pa ver la so despidida, el 18 d'agostu de 1995.<ref>{{Cita web |url= httphttps://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1995/08/19/deportes/60223.html |títulu= 60.000 milanistas despiden a Marco van Basten |fechaaccesu=2 d'abril de 2008 |fecha=19 |añu= 1995 |mes = agostio |editorial= [[El Mundo (España)|Diariu El Mundo]]}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.youtube.com/watch?v=AFia1g91wGI |títulu= Van Basten retires from football |fechaaccesu=2 d'abril de 2008 |editorial= youtube.com}}</ref>
 
Enantes el doctor suizu que lu trató, Rene Marti dixo a la revista neerlandesa [[Voetbal International]] nuna entrevista que "Marcu siempres xugó al fútbol como una baillarina, como un [[Rudolf Nuréyev|Nureyev]] con un cuerpu colosal pero con un todíu que nun puede cola presión". Dempués de la so retirada'l Milan tuvo problemes por presuntu fraude fiscal de dellos de los sos xugadores, ente los que s'atopaben ente otros Gullit, Baresi y Van Basten.<ref>{{Cita web
|url= httphttps://www.elmundo.es/1998/11/14/deportes/14N0099.html |títulu= La guardia de finances italiana denuncia al Milan por presuntu fraude fiscal |fechaaccesu=2 d'abril de 2008
|autor= Ruben Amon |fecha=14 |añu= 1998 |mes = payares |editorial= [[El Mundo (España)|El Mundo]]}}</ref>
 
Llinia 123:
===== Mundial 2006 =====
{{AP|Clasificación d'UEFA pa la Copa Mundial de Fútbol de 2006|Clasificación|Copa Mundial de Fútbol de 2006}}
El 29 de xunetu de 2004 foi nomáu nuevu entrenador de la [[Selección de fútbol de los Países Baxos|selección neerlandesa]] con [[John van 't Schip]] d'asistente.<ref>{{Cita web |url= http://deportes.elpais.com/deportes/2004/07/29/actualidá/1091085712_850215.html |títulu= Marco van Basten, nuevu seleccionador holandés |fechaaccesu=2 d'abril de 2008 |autor= [[Agence France-Presse|AFP]] |fecha=29 de xunetu de 2004 |obra= [[El País (España)|El País]]}}</ref> Nel mesmu grupu de clasificación taben [[Selección de fútbol d'Andorra|Andorra]], [[Selección de fútbol d'Armenia|Armenia]], [[Selección de fútbol de Macedonia|Macedonia]], [[Selección de fútbol de Finlandia|Finlandia]], [[Selección de fútbol de Rumanía|Rumanía]] y la [[Selección de fútbol de República Checa|República Checa]]. El partíu trascendental xugar en [[Praga]] contra esta postrera: l'equipu que ganara tenía'l pase direutu al Mundial y l'otru tendría de xugá-ylo en repescar. Finalmente, los pupilos de van Basten llograron la victoria por 0-2 y clasificáronse pa la fase final.<ref>{{Cita web |url= httphttps://www.elmundo.es/elmundodeporte/2005/10/09/futbol/1128811690.html |títulu= Holanda, Inglaterra, Italia, Portugal, Polonia y Croacia, clasificaes |fecha=9 d'ochobre de 2005 |obra= [[El Mundo (periódicu)|El Mundo]]}}</ref>
 
El so papel na fase final foi discretu. Los primeres partíos nun fueron bien bonos, anque se sacaron los puntos necesarios. Ganaron a [[Selección de fútbol de Serbia|Serbia]] 0-1 con un gol de [[Arjen Robben|Robben]] nel minutu 18, a [[Selección de fútbol de Mariña de Marfil|Costa de Marfil]] per mediu de [[Robin van Persie|Van Persie]] y [[Ruud van Nistelrooy|Van Nistelrooy]] (2-1) y empataron nel tercer partíu contra [[Selección de fútbol d'Arxentina|Arxentina]]. Los dos escueyas taben yá clasificaes, dio descansu a dellos titulares y el partíu foi bastante aburríu y ensin goles. Arxentina clasificóse como primer pola diferencia de goles. Nos octavos de final enfrentar a [[Selección de fútbol de Portugal|Portugal]] y perdieron por un gol nel minutu 23. Espulsaron a Costinha y Deco pa'l portugueses y a [[Khalid Boulahrouz|Boulahrouz]] y [[Giovanni van Bronckhorst|Van Bronckhorst]] polos neerlandeses, nun partíu bien duru.<ref>{{Cita web |url= http://futbol.as.com/futbol/2006/06/26/mas_futbol/1151303244_850215.html |títulu= Maniche foi matu-mata |autor= Queipo, Miguel |fecha=26 de xunu de 2006 |obra= [[As (periódicu)|AS]]}}</ref>