Diferencies ente revisiones de «Arquiteutura del Renacimientu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: "Yera de los descubrimientos" => "Era de los descubrimientos"
m iguo testu: "Castillo de" => "Castiellu de"
Llinia 152:
[[Archivu:Paris_75001_Cour_Carrée_Louvre_Aile_Lescot_01a_frontal.jpg|miniatura|Fachada interior sudoeste del [[Palaciu del Louvre]] (París), diseñada por Lescot y cubierta por relieves de [[Jean Goujon]].]]
{{AP|Arquiteutura renacentista francesa}}
La recepción de la Renacencia italiana en [[Francia]] llegó con fuercia cuando [[Carlos VIII de Francia|Carlos VIII]] volvió arrodiáu d'artistes italianos en 1496, tres la [[Guerra italiana de 1494-1498|conquista de Nápoles]]. Ye detectable l'usu del nuevu estilu nos [[Castiellos del Loira|''chateaux'' del Loira]], como'l [[castiellu de Amboise]], onde [[Leonardo da Vinci]] pasó los sos últimos años. Les formes renacentistes pasaron a ser predominantes mientres el reináu de [[Francisco I de Francia|Francisco I]] (1515-1547). En [[CastilloCastiellu de Chambord|Chambord]] (1519-1536) entá se dio una combinación d'estructura gótica y ornamentación italianizante cola presencia de [[Sebastiano Serlio]], que trabayó dempués de 1540 en [[Palaciu de Fontainebleau|Fontainebleau]]. Ellí, artistes italianos como [[Rosso Fiorentino]], [[Francesco Primaticcio]], y [[Niccolò dell'Abbate]] formaron la primera [[Escuela de Fontainebleau]].
 
Arquiteutos locales, como [[Philibert Delorme]], [[Jacques Androuet du Cerceau]] o [[Pierre Lescot]], espresáronse yá col llinguaxe arquiteutónicu renacentista, que siguió desenvolviéndose con fuercia mientres el periodu siguiente, nel tráxicu contestu de les [[Guerres de relixón de Francia|Guerres de Relixón]].
Llinia 203:
[[Archivu:Cesky krumlov castle tower.JPG|miniatura|Torre del Castiellu de Český Krumlov.]]
 
L'alloñanza d'esta zona con al respective de Italia esleió la influyencia del Renacimientu, pero esisten pervalibles exemplos d'edificaciones que combinen elementos renacentistes cola tradición arquitectónica local. En [[Hungría]], yá antes de la segunda metá del sieglu XV construyeron cases d'estilu italianu. El rei húngaru [[Matías Corvino]] contrató a constructores y escultores italianos, unu de los cualos, [[Aristóteles Fioravanti]], viaxó d'Hungría a [[Moscú]] pa llevantar la Catedral de l'Asunción nel [[Kremlin]]. Sol reináu de [[Luis II d'Hungría y Bohemia]], construyóse la Capiya Bakócz de la Catedral d'[[Esztergom]], exemplu de decoración renacentista. Otres obres influyíes pola Renacencia n'Europa oriental son, en [[Polonia]] el [[CastilloCastiellu de Wawel]], la Capiya de Segismundo en [[Cracovia]] y les ciudaes de [[Zamość]] y [[Tarnów]]; en [[Lituania]] el Palaciu Real y les Ilesies de San Miguel y San Esteban de [[Vilnius]]; y na [[República Checa]] la llocalidá de [[Telč]], el palaciu de branu de la Reina Anna ([[Xardín Real (Praga)|Belvedere]]) del [[CastilloCastiellu de Praga|Castillo]] de [[Praga]]<ref>[https://www.prague.eu/es/oxeto/llugares/880/castiellu-de-praga-palacete-de-branu-de-la reina-anna-letohradek-kralovny-anny], páxina oficial de turismu de Praga, </ref> o'l ''CastilloCastiellu de [[Český Krumlov]].
 
=== Arquiteutura renacentista n'Inglaterra ===