Diferencies ente revisiones de «Pueblu saxón»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-o]]s +os]]) |
m iguo parámetru de plantía: fechaacceso => fechaaccesu |
||
Llinia 28:
[[Archivu:EL IMPERIO ROMANO 125.svg|thumb|L'Imperiu romanu nos tiempos d'[[Adriano]] ([[117]]–[[138]]), amuesa la patria natal de los ''Saxones'', que se correspuende aprosimao colo que modernamente ye'l territoriu de [[Schleswig-Holstein]].]]
La ''[[Geographia]]'' de Ptolomeo, escrita nel sieglu II, menta a una tribu llamada «''saxones''» nel territoriu al norte del ríu Elba inferior. Sicasí, otres copies llamen a la mesma tribu «''axones''» y créese que ye un error a la d'escribir sobre la tribu a la que [[Tácito]] denomina ''[[Aviones (pueblu)|aviones]]'' nel so ''[[Germania (llibru)|Germania]]''. La referencia de Ptolomeo deriva d'un testu anterior, romanu y griegu, qu'usa antigües derivaciones del nome saxón como «''Sacasena''» (n'alemán, ''Sachsen'') y «''Sacae''».<ref>{{cita web| apellíu=Pinkerton| nome=John| fecha= 1787| url=http://books.google.com/books?id=0CoPAAAAYAAJ&printsec=frontcover&dq=origin+and+progress+of+the+scythians+or+goths| títulu=A dissertation on the origin and progress of the Scythians or Goths|
[[Heródoto]] referir a los saxonos como «''Sacae''» (''Saka''), pero considera que'l términu tien orixe [[Pueblo persa|persa]].<ref>[http://classics.mit.edu/Herodotus/history.7.vii.html VII, SS1]</ref> Heródoto tamién considera que los saxonos vistíen pantalones y que llevaben na cabeza altes gorres ríxides que s'alzaben hasta un puntu, llevando arcos del so país y les dagues; una descripción bien saxona. El términu «''Saka''» (''Sacae'') afayóse na [[inscripción de Behistún|roca de Behistún]] y na [[Naqsh-y Rostam|tumba de Darío]]. Sicasí, [[Julius Oppert]] acotó que los perses tomaron emprestada la espresión [[Media (Cercanu Oriente)|meda]] «Saka», que s'atopa en Behistún, más que la denominación [[asiria]] de los ''gimirri'' ([[cimerios]]) que se topa en babiloniu sobre la mesma roca.<ref>{{cita web| apellíu = Oppert| nome = Julius| fecha= setiembre de 1874| url=http://www.archive.org/details/1874proceedings00inteuoft| títulu= Transactions: Second Session of the International Congress of Orientalists|
La primer mención non aldericada del nome saxón na so forma moderna data del añu [[356]], cuando [[Xulianu l'Apóstata|Xulianu]], más tarde [[emperador romanu]], mentar nun discursu como aliaos de [[Magnencio]], un emperador rival de la [[Galia]].{{Cita riquida|date=July 2009}} Toles menciones de los saxonos mientres el [[sieglu IV]] y principios del V referir a pirates y señores de la guerra na Galia y Britania, más qu'a una tribu específica o a los habitantes d'un territoriu determináu. Pa defendese de los ataques saxonos, los [[Antigua Roma|romanos]] crearon un distritu militar llamáu ''[[Mariña saxona|Litus Saxonicum]]'' («Mariña saxona») a entrambos llaos del [[canal de la Mancha]]. En [[441]]/[[442]], mentar por vegada primer a los saxonos como habitantes de Britania, cuando un historiador galu anónimu escribió: «Britania cai sol dominiu de los saxonos».{{Cita riquida|date=July 2009}}
Llinia 93:
{{VT|Saxonos de Transilvania}}
Na Edá Media, grupos de saxonos mineros (llamaos саси, ''sasi'' nes [[llingües eslaves meridionales]]) asitiar nes rexones metalíferas de la [[península balcánica]]. Nos [[sieglos XIII]] y [[Sieglu XIV|XIV]], saxonos del [[Harz|Harz cimeru]] y [[Westfalia]] asitiar en [[Chiprovtsi]] y la so contorna, nel noroeste de l'actual [[Bulgaria]] (entós perteneciente al [[Segundu Imperiu búlgaru]]), pa estrayer metal nos [[monte Balcanes]] occidentales, recibiendo privilexos reales del [[Zar#En Bulgaria|zar búlgaru]] [[Iván Sisman]].<ref>{{cita web |url=http://knigite.abv.bg/chipr/chipr_4.html |títulu=Чипровското въстание 1688 г. Рударството в Чипровско и развитието на града |
Los saxonos dedicáronse tamién a la minería nos montes d'[[Osogovo]] y [[Belasica]] (ente Bulgaria y [[República de Macedonia|Macedonia]]<ref>{{cita web|url=http://www.bultreebank.org/veda/lingvbg.htm|títulu=За лексикалните особености на песните от сборника “Веда Словена”|idioma=búlgaru|editorial=BulTreeBank|
Los mineros saxonos en [[Serbia]], [[Kosovu]], [[Montenegru]] y [[Bosnia y Herzegovina|Bosnia-Herzegovina]] — activos en [[Brskovo]], [[Rudnik]], [[Olovo]], [[Novo Brdo]] y otros llugares — tamién dexaron un rastru significativu na minería y l'hestoria de la metalistería de los [[eslavos meridionales]].<ref>{{cita web |url=http://www.promacedonia.org/hm2/hm_1_1.html |títulu=Югозападните български земи през XIV век |apellíu=Матанов |nome=Христо |
Na rexón de [[Srebrenica]], por casu, la mina de Sase traduzse direutamente al saxón nos idiomes eslavos del sur de la rexón. La mayor mina de [[chombu]] y [[cinc]] no qu'anguaño ye Macedonia, entá se llama «Sasa». Munchos de los [[bosniu|bosnios]] de la rexón son descendientes direutos d'estos mesmos mineros que s'asitiaron na rexón ente'l [[sieglu XII]] y el [[Sieglu XV|XV]].<ref>{{cita web|url=http://www-geology.ucdavis.edu/~cowen/~xel115/115ch7.html|títulu=Silver and Gold in Medieval Europe|apellíu=Матанов|nome=Христо|
Otros saxonos establecer nos principaos medievales de [[Principáu de Valaquia|Valaquia]] y [[Moldavia]], especialmente en ciudaes ([[Câmpulung|Câmpulung-Musce]], [[Iași]], [[Baia Mare]], [[Suceava]], [[Siret]], [[Roman (Rumania)|Roman]]). Los [[saxonos de Transilvania]] asitiáronse ellí alredor del sieglu XIII, onde constituyíen una comunidá de 250.000 persones a principios del [[sieglu XX]]. La colonización producir por espresa invitación del rei [[Magiares|magiar]] [[Géza II d'Hungría|Géza II]]. Con esta colonización, [[Hungría]] pretendía repoblar zones qu'habíen quedáu despobladas coles invasiones [[Tártaros|tártares]], establecer un coxín defensivu na frontera col [[Imperiu bizantín]] y, sobremanera, valise de la laboriosidad de los xermanos na colonización d'una zona d'altu valor estratéxicu, que daquella yera práuticamente una selva impenetrable y que podía ser oxetu de deséu per parte de grupos d'eslavos, los grandes colonizadores del este d'Europa. La migración saxona sobrevivió como mitu en cuentos como ''[[El flauteru de Hamelín]],'' que trata, de forma bien aburuyada, la gran migración xermana a Transilvania del medievu.
|