Diferencies ente revisiones de «Pueblu saxón»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-o]]s +os]])
m iguo parámetru de plantía: fechaacceso => fechaaccesu
Llinia 28:
[[Archivu:EL IMPERIO ROMANO 125.svg|thumb|L'Imperiu romanu nos tiempos d'[[Adriano]] ([[117]]–[[138]]), amuesa la patria natal de los ''Saxones'', que se correspuende aprosimao colo que modernamente ye'l territoriu de [[Schleswig-Holstein]].]]
 
La ''[[Geographia]]'' de Ptolomeo, escrita nel sieglu II, menta a una tribu llamada «''saxones''» nel territoriu al norte del ríu Elba inferior. Sicasí, otres copies llamen a la mesma tribu «''axones''» y créese que ye un error a la d'escribir sobre la tribu a la que [[Tácito]] denomina ''[[Aviones (pueblu)|aviones]]'' nel so ''[[Germania (llibru)|Germania]]''. La referencia de Ptolomeo deriva d'un testu anterior, romanu y griegu, qu'usa antigües derivaciones del nome saxón como «''Sacasena''» (n'alemán, ''Sachsen'') y «''Sacae''».<ref>{{cita web| apellíu=Pinkerton| nome=John| fecha= 1787| url=http://books.google.com/books?id=0CoPAAAAYAAJ&printsec=frontcover&dq=origin+and+progress+of+the+scythians+or+goths| títulu=A dissertation on the origin and progress of the Scythians or Goths| fechaaccesofechaaccesu=2 de xunetu de 2009}}</ref> [[Plinio el Mozu]] usó dambos términos, «''Sacae''» y «''Sacasena''», pa referise a los saxonos na so migración al traviés d'una rexón d'[[Armenia romana|Armenia]] conocida pol historiador griegu, [[Estrabón]], como «''Sacasene''» o «''Saxonia''» ([http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus:text:1999.01.0239&query=section%3D%23883 Llibru XI Asia, VIII, 4] & [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus:text:1999.01.0198&query=section%3D%23522 Llibru XI Asia, XIV, 4]). Plinio tamién señala que'l nome de siquier dalgunos de los saxonos camudaron al [[sármata]] y al [[Idioma protogermánico|xermanu]] apurriendo delles claves sobre cuándo «xermanu» y «saxón» remanecieron como términos separaos.
 
[[Heródoto]] referir a los saxonos como «''Sacae''» (''Saka''), pero considera que'l términu tien orixe [[Pueblo persa|persa]].<ref>[http://classics.mit.edu/Herodotus/history.7.vii.html VII, SS1]</ref> Heródoto tamién considera que los saxonos vistíen pantalones y que llevaben na cabeza altes gorres ríxides que s'alzaben hasta un puntu, llevando arcos del so país y les dagues; una descripción bien saxona. El términu «''Saka''» (''Sacae'') afayóse na [[inscripción de Behistún|roca de Behistún]] y na [[Naqsh-y Rostam|tumba de Darío]]. Sicasí, [[Julius Oppert]] acotó que los perses tomaron emprestada la espresión [[Media (Cercanu Oriente)|meda]] «Saka», que s'atopa en Behistún, más que la denominación [[asiria]] de los ''gimirri'' ([[cimerios]]) que se topa en babiloniu sobre la mesma roca.<ref>{{cita web| apellíu = Oppert| nome = Julius| fecha= setiembre de 1874| url=http://www.archive.org/details/1874proceedings00inteuoft| títulu= Transactions: Second Session of the International Congress of Orientalists|fechaaccesofechaaccesu=10 de febreru de 2009}}</ref> La espresión «Saka» equivalía a «cimerio», pos dambos refiérense al mesmu pueblu en dos idiomes distintos.
 
La primer mención non aldericada del nome saxón na so forma moderna data del añu [[356]], cuando [[Xulianu l'Apóstata|Xulianu]], más tarde [[emperador romanu]], mentar nun discursu como aliaos de [[Magnencio]], un emperador rival de la [[Galia]].{{Cita riquida|date=July 2009}} Toles menciones de los saxonos mientres el [[sieglu IV]] y principios del V referir a pirates y señores de la guerra na Galia y Britania, más qu'a una tribu específica o a los habitantes d'un territoriu determináu. Pa defendese de los ataques saxonos, los [[Antigua Roma|romanos]] crearon un distritu militar llamáu ''[[Mariña saxona|Litus Saxonicum]]'' («Mariña saxona») a entrambos llaos del [[canal de la Mancha]]. En [[441]]/[[442]], mentar por vegada primer a los saxonos como habitantes de Britania, cuando un historiador galu anónimu escribió: «Britania cai sol dominiu de los saxonos».{{Cita riquida|date=July 2009}}
Llinia 93:
{{VT|Saxonos de Transilvania}}
 
Na Edá Media, grupos de saxonos mineros (llamaos саси, ''sasi'' nes [[llingües eslaves meridionales]]) asitiar nes rexones metalíferas de la [[península balcánica]]. Nos [[sieglos XIII]] y [[Sieglu XIV|XIV]], saxonos del [[Harz|Harz cimeru]] y [[Westfalia]] asitiar en [[Chiprovtsi]] y la so contorna, nel noroeste de l'actual [[Bulgaria]] (entós perteneciente al [[Segundu Imperiu búlgaru]]), pa estrayer metal nos [[monte Balcanes]] occidentales, recibiendo privilexos reales del [[Zar#En Bulgaria|zar búlgaru]] [[Iván Sisman]].<ref>{{cita web |url=http://knigite.abv.bg/chipr/chipr_4.html |títulu=Чипровското въстание 1688 г. Рударството в Чипровско и развитието на града |fechaaccesofechaaccesu=23 d'avientu de 2006 |editorial=Knigite.Abv.bg |idioma=búlgaru |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061120070901/http://knigite.abv.bg/chipr/chipr_4.html |fechaarchivu=20 de payares de 2006 }}</ref> Créese qu'estos mineros llevaron el catolicismu a esta rexón de los Balcanes antes de quedar dafechu asimilaos y fundise cola población llocal.<ref>{{cita web|url=http://www.omda.bg/BULG/hystory/chiprovtzi.html|títulu=Чипровци|editorial=OMDA.bg|fechaaccesofechaaccesu=23 d'avientu de 2006|idioma=búlgaru|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070222023152/http://www.omda.bg/bulg/HYSTORY/chiprovtzi.html|fechaarchivu=22 de febreru de 2007}}</ref> Amás d'estender el catolicismu romanu, los saxonos tamién arriquecieron el vocabulariu llocal con pallabres xermániques ya introducieron nueves téuniques de minería y preseos de [[metalistería]] en Bulgaria.{{Cita riquida|date=November 2007}} Subgrupos étnicos que se cree que baxen parcialmente d'estos saxonos son los [[búlgaros del Banato]] y los [[krashovani]].
 
Los saxonos dedicáronse tamién a la minería nos montes d'[[Osogovo]] y [[Belasica]] (ente Bulgaria y [[República de Macedonia|Macedonia]]<ref>{{cita web|url=http://www.bultreebank.org/veda/lingvbg.htm|títulu=За лексикалните особености на песните от сборника “Веда Словена”|idioma=búlgaru|editorial=BulTreeBank|fechaaccesofechaaccesu=23 d'avientu de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070311164745/http://www.bultreebank.org/veda/lingvbg.htm|fechaarchivu=11 de marzu de 2007}}</ref>), según alredor de [[Samokov]]<ref>{{cita web |url=http://bg.zonebulgaria.com/ugozapadna/samokov/istoria/ |títulu=История на Самоков |editorial=Zone Bulgaria |fechaaccesofechaaccesu=23 d'avientu de 2006 |idioma=búlgaru}}</ref> en [[Rila]] y en delles partes de les [[montes Ródope]]<ref>{{cita web |url=http://pgmadan.hit.bg/old_his.htm |títulu=Град Мадан |editorial=Професионална гимназия Васил Димитров, град Мадан |idioma=búlgaru|fechaaccesofechaaccesu=23 d'avientu de 2006 |urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://pgmadan.hit.bg/old_his.htm|fechaarchivu=22 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.eunet.bg/bgnews/show_story.html?issue=108368663&media=3669536&class=6705692&story=108369719 |títulu=Върху стотици хиляди декари търсели руда из Пловдивско |editorial=Марица Днес |fecha=28 de xunu de 1999 |fechaaccesofechaaccesu=23 d'avientu de 2006 |idioma=búlgaru |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071020013017/http://www.eunet.bg/bgnews/show_story.html?issue=108368663&media=3669536&class=6705692&story=108369719 |fechaarchivu=20 d'ochobre de 2007 }}</ref> y alredor d'[[Etropole]]<ref>{{cita web |url=http://standartnews.com/archive/2005/02/27/routes/index.htm |títulu=В Етрополе почитат Слънцето и зетьовете |idioma=búlgaru |fechaaccesofechaaccesu=23 d'avientu de 2006 |editorial=Standart News |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070927224005/http://standartnews.com/archive/2005/02/27/routes/index.htm |fechaarchivu=27 de setiembre de 2007 }}</ref> (toos ellos en Bulgaria), pero fueron asimilaos ensin espublizar ellí'l catolicismu.
 
Los mineros saxonos en [[Serbia]], [[Kosovu]], [[Montenegru]] y [[Bosnia y Herzegovina|Bosnia-Herzegovina]] — activos en [[Brskovo]], [[Rudnik]], [[Olovo]], [[Novo Brdo]] y otros llugares — tamién dexaron un rastru significativu na minería y l'hestoria de la metalistería de los [[eslavos meridionales]].<ref>{{cita web |url=http://www.promacedonia.org/hm2/hm_1_1.html |títulu=Югозападните български земи през XIV век |apellíu=Матанов |nome=Христо |fechaaccesofechaaccesu=24 d'avientu de 2006 |idioma=búlgaru|editorial=On-line books about Macedonia }}</ref>
 
Na rexón de [[Srebrenica]], por casu, la mina de Sase traduzse direutamente al saxón nos idiomes eslavos del sur de la rexón. La mayor mina de [[chombu]] y [[cinc]] no qu'anguaño ye Macedonia, entá se llama «Sasa». Munchos de los [[bosniu|bosnios]] de la rexón son descendientes direutos d'estos mesmos mineros que s'asitiaron na rexón ente'l [[sieglu XII]] y el [[Sieglu XV|XV]].<ref>{{cita web|url=http://www-geology.ucdavis.edu/~cowen/~xel115/115ch7.html|títulu=Silver and Gold in Medieval Europe|apellíu=Матанов|nome=Христо|fechaaccesofechaaccesu=24 de xunetu de 2008|editorial=On-line books about Mining in the Balkans|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071009180929/http://www-geology.ucdavis.edu/~cowen/~XEL115/115CH7.html|fechaarchivu=9 d'ochobre de 2007}}</ref>
 
Otros saxonos establecer nos principaos medievales de [[Principáu de Valaquia|Valaquia]] y [[Moldavia]], especialmente en ciudaes ([[Câmpulung|Câmpulung-Musce]], [[Iași]], [[Baia Mare]], [[Suceava]], [[Siret]], [[Roman (Rumania)|Roman]]). Los [[saxonos de Transilvania]] asitiáronse ellí alredor del sieglu XIII, onde constituyíen una comunidá de 250.000 persones a principios del [[sieglu XX]]. La colonización producir por espresa invitación del rei [[Magiares|magiar]] [[Géza II d'Hungría|Géza II]]. Con esta colonización, [[Hungría]] pretendía repoblar zones qu'habíen quedáu despobladas coles invasiones [[Tártaros|tártares]], establecer un coxín defensivu na frontera col [[Imperiu bizantín]] y, sobremanera, valise de la laboriosidad de los xermanos na colonización d'una zona d'altu valor estratéxicu, que daquella yera práuticamente una selva impenetrable y que podía ser oxetu de deséu per parte de grupos d'eslavos, los grandes colonizadores del este d'Europa. La migración saxona sobrevivió como mitu en cuentos como ''[[El flauteru de Hamelín]],'' que trata, de forma bien aburuyada, la gran migración xermana a Transilvania del medievu.