Diferencies ente revisiones de «Chulilla»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: "Castillo de" => "Castiellu de"
m topónimos
Llinia 37:
Hasta'l momentu nun apaecieron muertes correspondientes a esos sieglos escuros tres la desapaición del Imperiu Romanu. Suponemos qu'esi calter de autarquía y aislamientu comarcal xeneralizáu a la fin del Antiguu Imperiu, foi conformando la estructura territorial que derivaría nel distritu dependiente del "hisn" (castiellu islámicu) de Xulella y, coles mesmes, na baronía del [[sieglu XIII]]. La rellación castiellu-río establez la exa doméstica de los habitantes de les alquerías de dómina islámica aniciándose, si nun lu foi yá en dómina romana, el sistema de regadío del valle a partir del cálcer del Saltu (el "Charcu Azul").
 
En [[1238]], y tres la conquista de la ciudá de Valencia, tamién Chulilla entra a formar parte del mundu occidental cristianu. Anque yá antes [[Zayd Abu Zayd]] apurriera'l castiellu y la villa, con otros territorios, a la Ilesia de Segorbe en [[1236]], en [[1248]] el rei [[Xaime I d'Aragón|Xaime I]] dona a Pere Escrivá de forma vitalicia "''castrum et villam de Xulella''". Esti caballeru, que venía de Narbona, yera tamién señor de [[XátivaXàtiva]] y [[Gandía]]. Nos años siguientes, el castiellu y términu ye utilizáu como pagu por distintos servicios a la Corona.
 
[[Archivu:VAérea2 Chulilla.jpg|thumb|250px|Vista aérea.]]Tres esti paréntesis de señoríu militar vuelve al eclesiásticu al ser instituyida en [[1274]] la Baronía de Chulilla, qu'incluyía [[Losa del Obispu|Llosa]] y, dende [[1300]], el [[Villar del Arzobispo|Villar]], sobre'l territoriu del antiguu distritu musulmán del castiellu y apurrida al Cabildru y obispu de Valencia. Momentu en que'l caballeru Guillém de Reixac ocupar hasta que [[Xaime II d'Aragón|Xaime II]], en [[1294]], oblíga-y a restituyilo al Obispáu.