Diferencies ente revisiones de «Jerry Siegel»

Contenido eliminado Contenido añadido
m completo enllaces
m nomes propios: "Lleo" => "Leo"
Llinia 5:
 
== Biografía ==
Jerome Siegel nació'l 17 d'ochobre de 1914, en [[Cleveland]], [[Ohio]]. Los padres de Siegel Siegel yeren [[inmigrante|inmigrantes]] [[xudíu|xudíos]] que llegaron a [[New York]] en 1900, fuxendo del [[antisemitismu]] de la so nativa [[Lituania]]. El so padre nació como Mikhel Iankel Segalovich y la so madre nació como Sora Meita Khaikels, pero camudaron los sos nomes a Michael y Sarah Siegel dempués de camudase a [[América]]. Jerome foi'l postreru de seis fíos (Isabel, LleoLeo, Minerva, Roslyn y Harry). El so padre yera [[Xastre (oficiu)|xastre]] y tenía una tienda de ropa. El 2 de xunu de 1932, Michael Siegel sufrió un [[ataque cardiacu]] fatal dempués de que foi [[Apoderamientu ilexítimu (derechu)|asaltáu]] na so tienda por un [[lladrón]]. La madre de Jerome morrió d'un ataque cardiacu'l 17 d'agostu de 1941.
 
La familia de Siegel camudar al barriu xudíu de Glenville en Cleveland en 1928. Siegel asistió a Glenville High School. Foi equí onde Siegel conoció y fíxose amigu de Joseph Shuster. Teníen personalidaes y gustos similares y fixéronse amigos. Dambos yeren vidueños fans de la [[ciencia ficción]] y les hestories d'[[aventura]]. Siegel aspira a convertise n'escritor. Escribió pal [[periódicu]] del so [[escuela secundaria]], ''The Glenville Toch'' («L'Antorcha de Glenville»), y publicó la so propia [[revista]], ''Science Fiction: The Advance Guard of Future Civilization'' («Ciencia Ficción: La Vanguardia de Futura Civilización»). Shuster aspiraba a convertise en dibuxante, y dibuxaba ilustraciones pa les hestories de Siegel. Siegel y Shuster empezaron a faer [[historietes]] alredor de 1933, porque sentíen que les tires risibles yeren más accesibles y codaloses que les revistes de magaya. Los estándares calidable del arte yeren más baxos, y les [[regalía|regalíes]] de la sindicación del periódicu yeren más altes. Ellos mesmos publicaron les sos tires na so revista, ''Popular Comics''. Esta revista incluyía tires como ''Goober the Mighty'', una parodia de Tarzán; ''Interplanetary Police'', una tira de ciencia ficción basada en ''Buck Rogers''; y ''Snoopy and Smiley'', modeláu dempués de Laural y Hardy. Foi en 1933 cuando Siegel y Shuster empezaron a desenvolver el so personaxe más famosu, Superman. Siegel y Shuster nunca llograron interesar a nengún sindicatu de periódicos nes sos tires.