Diferencies ente revisiones de «Escritura cuneiforme»

Contenido eliminado Contenido añadido
Buen
Etiquetes: Edición de móvil Edición de la web pa móvil
m Revertíes les ediciones de 204.147.17.75 (alderique) hasta la cabera versión de XabatuBot
Etiqueta: Reversión
Llinia 3:
[[Archivu:Cuneiform script2.jpg|miniatura|Escritura cuneiforme.]]
 
La '''AnAlexFanescritura cuneiforme''' ye comúnmente aceutada como una de les formes más antigües d'[[escritura (llingüística)|espresión escrita]], según el rexistru de restos arqueolóxicos.<ref>En 1997, l'equipu de [[Gunther Dreyer]] ―del Institutu Alemán d'Arqueoloxía― topó en [[Umm el-Qaab]], cerca d'[[Abidos]], un conxuntu de 300&nbsp;vasíes y tablilles de magre con escritura jeroglifica exipcia, dataes por aciu [[datación por radiocarbono|carbonu-14]] del 3400 al 3200&nbsp;e.C, polo que posiblemente son los más antiguos documentos d'escritura conocíos.</ref>
 
A finales del [[IV mileniu e.C.]], los [[Sumeria|sumerios]] empezaron a escribir el so idioma per aciu de [[pictograma|pictogrames]], que representaben pallabres y oxetos, pero non conceutos astractos. Una amuesa d'esta etapa puede reparase na [[tablilla de Kish]] (del 3500&nbsp;e.C.). Escontra'l 2600&nbsp;e.C. los símbolos pictográficos yá s'estremaben claramente del ideograma orixinal, y al rematar esi mileniu, con oxetu de faer más cenciella la escritura, yá yeren dafechu distintes.
 
La supreme godescritura cuneiforme foi adoptada por otros idiomes: l'[[idioma acadiu|acadiu]], l'[[Imperiu elamita|elamita]], l'[[idioma hitita|hitita]] y el [[luvita]], ya inspiró a los alfabetos del [[antiguu persa]] y l'[[Alfabetu ugaríticu|ugaríticu]].
 
El cuneiforme escribióse orixinalmente sobre tablilles de magre húmedu, per aciu d'un tarmu vexetal biseláu en forma de cuña, d'ende'l so nome. El términu cuneiforme remanez del llatín ''cúneus'' (‘cuña’) pola forma de les incisiones, anque un antiguu [[lliteratura sumeria|poema sumeriu]] denomábalos ''gag'' (‘cuñes’).<ref>Piotr Michalowski, 2004, páx. 25.</ref>