Diferencies ente revisiones de «Islles Pitcairn»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques: localización => llocalización |
m iguo testu: deshabitada => despoblada |
||
Llinia 22:
El ''[[Bounty]]'', primeramente, yera un barcu destináu a replantar frutipan en [[Tahití]]. A los ingleses, cuando llegaron a Tahití, gustáron-yos enforma les muyeres d'aquel llugar y, n'embarcando pa volver a Inglaterra, hubo un motín encabezáu por Fletcher Christian y 18 fieles, que'l so oxetivu yera volver de nuevu a Tahití pa vivir ellí. Abandonaron al capitán del barcu, William Bligh, nun bote al pie de los sos fieles y éstos consiguieron llegar a Timor dempués d'un viaxe de 47 díes saleando en percorriendo 6500 km. Los remontaos en Tahití, medrosos de represalies per parte d'Inglaterra, decidieron fuxir y la islla a la que llegaron foi Pitcairn el 15 de xineru de 1790. En instalándose na islla, pegaron fueu al barcu que los llevó ellí, restos qu'entá güei siguen na islla y pueden visitase. Ellí vivieron y morrieron mientres 35 años ensin que naide supiera de la so esistencia hasta que, en 1825, otru barcu británicu llegara a la islla. Namái quedaba un superviviente, John Adams, que narró la so historia al capitán del barcu.<ref>{{Cita web |títulu=Pitcairn, la islla de la endogamia |url=https://fronterasblog.wordpress.com/2011/10/17/pitcairn-la islla-de-la endogamia/|fecha=17 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=13 d'ochobre de 2015}}</ref>
Pitcairn convertir en colonia británica en [[1838]], y en [[1850]] la islla quedó dafechu
En [[1838]], les islles fueron el primer territoriu del mundu onde s'aprobó'l sufraxu femenín, coles mesmes carauterístiques que'l sufraxu masculín.
|