Diferencies ente revisiones de «Fontiveros»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo parámetros de plantía
m iguo testu: -"baptisterio" -"baptisteriu" +"bautisteriu"
Llinia 110:
 
Namás aportar al so interior, xusto enfrente de la puerta, atopamos una rexa nel suelu que nos indica'l llugar nel que s'atopen soterraos Gonzalo y Luis de Yepes, padre y hermanu, respeutivamente, de San Juan de la Cruz, que muriero en 1543 y 1545. Al so llau pero n'altor, podemos ver el magníficu órganu castellanu del s. XVIII, restauráu en 1991. Nél graben dellos discos de música sacra y pueden escuchase cada añu varios conciertos d'órganu.
A la derecha de la entrada ta asitiada la Capiya del BaptisteriuBautisteriu. Nella foi bautizáu Juan de Yepes, el 24 de xunu de 1542.
Siguiendo pola nave a la izquierda del altar mayor, atopamos una capiya a manera de muséu eclesial, na que tenemos delles casulles y dalmálticas de los s. XVI y XVII, un misal del s. XVIII y delles talles: 2 Purísimas, una de Gregorio Hernández y otra del la escuela andaluza del s. XVII; un San Sebastián flamencu del s. XV; dos baxos relieves en tabla que representen l'Asunción y a Santo Catalina de Siena, del s. XVI. Resalta sobre'l conxuntu una magnífica talla de la Virxe de la Pera La nuesa Señora de los Mártires, románica del s. XII, procedente d'una antigua ermita (hipotéticamente la primitiva ilesia).
La capiya siguiente ye la del Cristu de la Piedá, dixebrada del restu de la ilesia por una magnífica rexa de bronce de 1781. Esta capiya del Santísimu tien un Cristu crucificáu de grandes dimensiones del clasicismu italianu, y un dípticu góticu que representen la institución de la Eucaristía y la Virxe doliosa con detalles renacentistes na Mota y los fondos. Daten del añu 1508.