Diferencies ente revisiones de «Imprenta»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: chombu => plomu |
m iguo testu: chombu => plomu |
||
Llinia 73:
Gutenberg, nel so llabor d'imprentador, creó'l so famosu [[incunable]] ''[[Catholicon]]'', de Juan Balbu de Janna. Pocos años dempués, imprimió fueyes por dambes cares y calendarios pal añu [[1448]]. Amás, al pie del so amigu Fust editaron dellos llibrinos y [[bulda|buldes]] d'indulxencia y en particular, aquel monumentu de la imprenta primitiva, la [[Biblia]] de les 42 llinies, en dos tomos de doble foliu, de 324 y 319 páxines respeutivamente, con espacios en blancu pa dempués pintar a mano les lletres capitulares, les alegoríes y viñetes qu'ilustraríen coloridamente caúna de les páxines de la Biblia.
Según les declaraciones de diversos testigos{{citarequerida}} resulta que, mientres n'apariencia fabricaba espeyos, Gutenberg sirvir de tolos preseos, materiales y ferramientes necesarios pa la secreta imprenta:
Per otra parte, cuidao que [[Hungría]] sería'l primer reinu que recibiría al [[renacencia]] n'Europa depués d'Italia, y de esta forma baxu en reináu de [[Matías Corvino]] nel sieglu XVI inauguraría la primer imprenta húngara en [[1472]]. Andrés Hess sería llamáu a Hungría dende Italia, quien usando'l sistema de Gutenberg entamaría la imprenta húngara y fadría publicar dos obres: ''Cronica Hungarorum'' (La crónica de los húngaros), y el ''Magnus Basilius: De legendis poëtis - Xenophon: Apologia Socratis'' (dos obres grieges clásiques nun solu tomu). Mientres el periodu de 1493 al 1946 funcionó la primer imprenta en Montenegru, conocida como [[Imprenta de Crnojević]], considerada la primer imprenta estatal del mundu.
|