Diferencies ente revisiones de «Catalán alguerés»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: caltien => caltién
Llinia 67:
* Como la mayor parte del [[catalán oriental]], neutraliza les ''o'' y ''o'' átones en [o]: ''portal''>"pultal", "''lo''>"lu", ''los''>"lus", ''dolor''>"durò";
* Como tol catalán oriental, neutraliza les ''y'' y ''a'' átones, pero facer en [a] en cuenta de [ə]: ''persona''>"palzona", ''tar''>"astà", ''algueres''>"algares";
* CaltienCaltién la {{IPA|/v/}} como fonema estremáu de {{IPA|/b/}}, como nes [[Islles Baleares]] y parte de [[Valencia]].
* La '''r''' final enmudece como na mayor parte del catalán oriental: ''anar''>"anà", "saber">"sabé", "fugir">"fugì", "L'Alguer">"L'Alguè", "volar">"vurà";
* Rotacismu (influencia sarda). Mutación de {{IPA|/d/}} y {{IPA|/l/}} intervocáliques en {{IPA|[r]}}: "escola">"scora", 'Barceloneta' (pequeña Barcelona): estándar {{IPA|[bərsəluˈnɛtə]}}, alguerés {{IPA|[balsaruˈnɛta]}}, ''vila'' y ''vida'' son homófonos en alguerés {{IPA|['vira]}}, "cada">"cara", "bleda">"brera", "roda">"rora", "vular">"vurà", "codony">"curom". Tamién de {{IPA|/l/}} a {{IPA|[r]}} en grupos oclusiva+líquida: "blanc">"branc", "plana">"prana", "clau">"crau", "plaça">"praça", "ungla">"ungra", "plena">"prena", *
Llinia 78:
* Formes medievales del artículu determináu: '''lo/los''' (pron. lu/lus) y '''la/les''' (pron. la/les), frente al catalán estándar '''''el'''''/'''''els''''', '''''la'''''/'''''-yos'''''.
* El pasáu perfectu simple foi sustituyíu pol perfectu indefiníu (el presente perfectu formatu con ''haber'' + participiu), posiblemente por influencia del italianu.
* El pretéritu imperfectu caltiencaltién la -V- etimolóxica en toles conxugaciones: 1a ''-ava'', 2ª ''-iva'', 3ª ''-iva'' (en cuenta de les formes modernes, que namái caltienen la -V- na 1ª conxugación: 1ª ''-ava'', 2ª ''-ia'', 3ª ''-ia'') (esta carauterística arcaica compartir el [[catalán ribagorzano|catalán de la Ribagorza]]).
 
== Léxicu ==