Diferencies ente revisiones de «Inglés d'Estaos Xuníos»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: caltien => caltién
Llinia 130:
Na mayoría de la fala inglesa n'Estaos Xuníos, pronúnciase la R en posición final de sílaba y ante pausa (''aRt'' y ''sisteR''). Nel sieglu XVII, la pronunciación ''rótica'' (con -r final y postvocálica) yera entá mayoritaria n'Inglaterra, especialmente al norte, al oeste y, obviamente, tamién n'escocés ya irlandés, dialeutos que pesaron enforma na formación del inglés estauxunidense. Yá dende'l sieglu XVII, los dialeutos del sureste d'Inglaterra empezaben a vocalizar esa R postvocálica y la so espansión foi bien rápida n'Inglaterra. Pero la presencia n'Estaos Xuníos del elementu irlandés y escocés, xuntu con fales ingleses septentrionales, onde la R caltiense, aseguró'l caltenimientu de la consonante en casi tol inglés estauxunidense.
 
Sicasí, aquellos acentos de la mariña atlántica, más permeables a la norma culta inglesa, como [[Nueva York]], [[Nueva Inglaterra]] y delles rexones al sur de EE. UU., siguieron la innovación de la metrópoli y enmudecieron o vocalizaron la -r non prevocálica, de cuenta que ''sister'' articúlase como ''sista'' y ''art'' tien una ''a'' allargada, pero ensin el soníu de la -r, como ''aat''. Anguaño, la influencia del inglés estauxunidense xeneral nos medios de comunicación, que caltiencaltién la rótica, ta causando la recuperación de la -r nos dialeutos atlánticos.
 
Hubo otros cambeos nel inglés británicu dende'l sieglu XVII que nun se pueden ver n'Estaos Xuníos na actualidá: