Diferencies ente revisiones de «Ácidu nucleico»

Contenido eliminado Contenido añadido
m nomes propios
m iguo testu: contien => contién
Llinia 119:
El ARN difier del ADN en que la pentosa de los nucleótidos constituyentes ye ribosa en llugar de desoxirribosa, y en que, en llugar de los cuatro bases A, G, C, T, apaez A, G, C, O (esto ye, uracilo en llugar de timina). Les cadenes de ARN son más curties que les d'ADN, anque felicidá carauterística ye por cuenta de considerancies de calter biolóxicu, yá que nun esiste llimitación química pa formar cadenes de ARN tan llargues como d'ADN, al ser l'enllaz fosfodiéster químicamente idénticu. El ARN ta constituyíu casi siempres por una única cadena (ye monocatenario), anque en ciertes situaciones, como nos ARNt y ARNr puede formar estructures plegaes complexes y estables.<ref>{{cita llibru|apellíu=Castillo|nome=José Miguel Soriano del títulu=Nutrición básica humana|url=https://books.google.es/books?id=z6iMx642m_wC&pg=PA253&dq=ARN++constituyíu++%C3%BAnica+cadena&hl=es&sa=X&vei=0ahUKEwjejp_mkPvYAhUElxQKHWtUBJ8Q6AEIJzAA#v=onepage&q=ARN%20%20constituyíu%20%20%C3%BAnica%20cadena&f=false|fechaaccesu=2018-01-28|fecha=2011-11-28|editorial=Universitat de València|isbn=9788437086521|idioma=es}}</ref>
 
Ente que l'ADN contién la información, el ARN espresa dicha información,<ref>{{cita llibru|apellíu=Velasco|nome=Juan Manuel|títulu=Bioloxía 2º Bachilleratu|url=https://books.google.es/books?id=WHmjAwAAQBAJ&pg=PA70&dq=l'ADN+contiencontién+la+informaci%C3%B3n,+el+ARN+espresa+felicidá+informaci%C3%B3n&hl=es&sa=X&vei=0ahUKEwjzzJCLkfvYAhUH7BQKHUhVCToQ6AEILzAB#v=onepage&q=el%20ADN%20contien%20la%20informaci%C3%B3n,%20el%20ARN%20espresa%20felicidá%20informaci%C3%B3n&f=false|fechaaccesu=2018-01-28|fecha=2009-05|editorial=Editex|isbn=9788497715911|idioma=es|apellíos2=Romeru|nome2=Tomás|apellíos3=Salamanca|nome3=Carlos|apellíos4=López|nome4=Rafaela}}</ref> pasando d'una secuencia llinial de nucleótidos, a una secuencia llinial d'aminoácidos nuna proteína. Pa espresar dicha información, precísense delles etapes y, en consecuencia esisten dellos tipos de ARN:
 
* El '''[[ARN mensaxeru]]''' sintetizar nel nucleu de la célula, y la so secuencia de bases ye complementaria d'un fragmentu d'una de les cadenes d'ADN.<ref>{{cita llibru|apellíos=Lewin|nome=Benjamin|títulu=Gen. Volume 1|url=https://books.google.es/books?id=WuXjJltGSdsC&pg=PA225&dq=El+ARN+mensaxeru+sintetízase&hl=es&sa=X&vei=0ahUKEwj9_tqbk_vYAhVGOBQKHbPmCeEQ6AEIJzAA#v=onepage&q=El%20ARN%20mensaxeru%20se%20sintetiza&f=false|fechaaccesu=2018-01-28|fecha=1996|editorial=Reverte|isbn=9788429118452|idioma=es}}</ref> Actúa como intermediariu nel treslláu de la información xenética dende'l nucleu hasta la citoplasma. Poco dempués de la so síntesis sale del nucleu al traviés de los poros nucleares acomuñar a los ribosomas onde actúa como matriz o molde qu'ordena los aminoácidos na cadena proteica. La so vida ye bien curtia: una vegada cumplida la so misión, destrúyese.