Diferencies ente revisiones de «Península Escandinava»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Ortografía habitual na wiki
m iguo testu: substratu => sustratu
Llinia 24:
==Xeoloxía==
[[Image:Scandinavia.jpg|thumb|left|Mapa de relieve de la Península Escandinava.]]
La península ocupa parte del [[Escudu Bálticu]], un segmentu de corteza terrestre mui grande y estable formá por [[roca metamórfica|roques metamórfiques]] cristalines pervieyes. La mayoría del suelu que recubre esti substratusustratu foi rabuñada polos glaciares nes distintes glaciaciones de l'antigüedá, especialmente nel norte d'Escandinavia, nel que l'Escudu ta menos profundu y más averáu a la superficie del terrenu. Por aciu d'esti procesu, l'altor de les tierres sobre'l nivel de la mar y lo riguroso del clima, namái un pequeñu porcentaxe de la tierra de la península ye afayaíza pa l'agricultura<ref>Hobbs, J.J., Salter, C.L., ''Essentials Of World Regional Geography'',p. 108. Thomson Brooks/Cole, 2005. ISBN 0-534-46600-1.</ref>
 
Les glaciaciones tamién provocaron l'afondamientu de munchos de los valles fluviales; cuando'l xelu fundió foron invadíos pol mar, creando los perfamosos [[fiordu|fiordos]] noruegos. Los glaciares posaron gran cantidá de materiales de les sos [[morrena|morrenes]] terminales na fastera meridional de la península, dando llugar a la configuración d'un paisaxe caóticu<ref> Ostergren, R.C., Rice, J.G. ''The Europeans''. Guilford Press, 2004. ISBN 0-89862-272-7.</ref>. Estes morrenes cubrieron tol territoriu qu'anguaño ye Dinamarca.
Llinia 30:
Magar qu'el Escudu Bálticu y xeolóxicamente estable, y poro resistente a les influyencies de les formaciones teutóniques vecines, el pesu de los cásique cuatro quilómetros de xelu que tenía enriba demientres les glaciaciones fizo qu'el suelu de la península fundiera. De magar el xelu desapaeció l'escudu entamó a ganar altor otra vuelta, y entá sigue faciéndolo a un ritmu d'alredor d'un metru por sieglu<ref> Ostergren, R.C., Rice, J.G. ''The Europeans''. Guilford Press, 2004. ISBN 0-89862-272-7.</ref>. Pa compensar la parte meridional de la península tiende a fundir, lo que causó la inundación de los [[Holanda|Países Baxos]] y Dinamarca.
 
El substratusustratu cristalinu del terrenu y la falta de suelu dexaron na superficie depósitos de minerales metálicos: [[fierro]], [[cobre]], [[níquel]], [[cinc]], [[plata]] y [[oru]]. Los más valiosos d'ente ellos fueron los depósitos de mineral de fierro del noroeste de Suecia. Nel [[sieglu XIX]] la so esplotación llevó a construyir un ferrocarril que xunía la zona col puertu noruegu de [[Narvik]], al traviés del cual embarcábase hacia'l sur de Suecia, Alemaña, el [[Reinu Xuníu]] y [[Bélxica]] pa ser procesáu; esti ferrocarril ye l'únicu d'esta parte d'Escandinavia.
 
==Población==