Diferencies ente revisiones de «Esistencialismu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m preferencies llingüístiques: corrección => correición |
m iguo enllaces ye.wikisource.org => es.wikisource.org |
||
Llinia 18:
Dalgunos consideren que l'esistencialismu en sí traviesa a tola hestoria de la humanidá (por casu na sumeria [[Epopeya de Gilgamesh]] atópense planteamientos llenos de congoxa, esperanza, duelu, murria, pruyimientos d'[[eternidá]], que depués va repitir siempres l'esistencialismu) yá que les sos temes son los capitales de cada ser humanu y de too el conxuntu de la humanidá.
L'esistencialismu tien los sos antecedentes nel sieglu XIX nel pensamientu de [[Søren Kierkegaard]] y [[Friedrich Nietzsche]]. Tamién, anque menos direutamente, nel pesimismu d'[[Arthur Schopenhauer]], según nes noveles de [[Fiódor Dostoyevski]]. Nel sieglu XX, ente los filósofos más representativos del esistencialismu atópense [[Martin Heidegger]], [[Karl Jaspers]], [[Jean-Paul Sartre]], [[Miguel de Unamuno]],<ref>Cfr.: el prólogu de [[Del sentimientu tráxicu de la vida]] [//
Sicasí, l'esistencialismu recién toma nome nel sieglu XX y particularmente tres les terriblemente traumátiques esperiencies que vivió la humanidá mientres la [[Primer Guerra Mundial]] y la [[Segunda Guerra Mundial]]. Mientres estos dos conflictos (que podríen ser calificaos per una parte como casos estremos de la babayada que puede tener la humanidá y pola otra -concordando con [[Hannah Arendt]]- como les formes nes que la violencia humana llega al so apoxéu cola [[Lloria del mal|banalización del mal]]) surdieron el pensadores que depués se preguntar ¿qué sentíu tien la vida?, ¿para o por qué esiste'l [[ser]]? y ¿esiste la [[llibertá]] total?
|