Diferencies ente revisiones de «Android»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: multilingüe => multillingüe
m correiciones
Llinia 34:
|otros_artículos =
}}
'''Android''' ye un [[sistema operativu]] basáu nel [[núcleo Linux]]. Foi diseñáu principalmente parapa [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] con [[pantalla táctil]], como [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[Tableta (computadora)|tabletas]] y tamién parapa [[reló intelixente|relós intelixentes]], [[televisión intelixente|televisiones]] y [[automóvil|automóviles]]. Primeramente foi desenvueltu por [[Android Inc.]], empresa que [[Google]] sofitó económicamente y más tarde, en [[2005]], mercó.<ref name="AndroidInc">{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |apellíu=Elgin |nome=Ben |fecha=17 d'agostu de 2005 |obra=Bloomberg Businessweek |editorial=Bloomberg |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5wk7sIvVb?url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaarchivu=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=20 de febreru de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Android foi presentáu en [[2007]] xunto la fundación del [[Open Handset Alliance]] (un consorciu de compañíes de ''[[hardware]]'', ''[[software]]'' y [[telecomunicaciones]]) p'avanzar nos estándares abiertos de los dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement">{{Cita noticia |url=http://www.openhandsetalliance.com/press_110507.html |títulu=Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices |editorial=[[Open Handset Alliance]] |fecha=5 de payares de 2007 |fechaaccesu=17 de febreru de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El primer móvil col sistema operativu Android foi'l [[HTC Dream]] y vendióse en [[ochobre de 2008]].<ref>{{Cita web |títulu=T-Mobile G1 Spec |url=http://www.gsmarena.com/t_mobile_g1-2533.php |obra=Infosite and comparisons |editorial=GSM Arena |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los dispositivos de Android vienden más que les vientes combinaes de [[Windows Phone]] y [[IOS]].<ref name="mahapatra1">{{Cita web |url=http://www.ibtimes.com/android-vs-ios-whats-most-popular-mobile-operating-system-your-country-1464892 |títulu=Android Vs. iOS: What's The Most Popular Mobile Operating System In Your Country? |nome=Llisa |apellíu=Mahapatra |fecha=11 de payares de 2013 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014}}</ref><ref name="elmer1">{{cita noticia |url=http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |títulu=Don't mistake Apple's market share for its installed base |editorial=CNN |nome=Philip |apellíu=Elmer-DeWitt |fecha=10 de xineru de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140130052343/http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |fechaarchivu=30 de xineru de 2014 }}</ref><ref name="best_selling">{{cita noticia |url=http://www.businessinsider.com/androids-share-of-the-computing-market-2014-3 |títulu=This Chart Show Google's Incredible Domination Of The World's Computing Platforms |nome=Jay |apellíu=Yarow |fecha=28 de marzu de 2014 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref><ref name="sammobile1">{{Cita web |url=http://www.sammobile.com/2014/05/01/samsung-sells-more-smartphones-than-all-major-manufacturers-combined-in-q1/ |títulu=Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1 |fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref>
 
L'ésitu del sistema operativu convirtióse n'oxetu de pleitos sobre patentes nel marcu de les llamaes ''guerres de patentes'' ente les empreses de teléfonos intelixentes.<ref name="cnet2011">{{Cita web |url=http://news.cnet.com/8301-30686_3-20092399-266/google-just-bought-itself-patent-protection/ |títulu=Google just bought itself patent protection &#124; Signal Strength – CNET News |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |apellíu=Reardon |nome=Marguerite |fecha=15 d'agostu de 2011 |editorial=News.cnet.com}}</ref><ref name="tomsguide">{{Cita web |url=http://www.tomsguide.com/us/google-android-installations-app-downloads,news-11861.html |títulu=Google Android Now on 135 Million Devices |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |autor=Douglas Perry |fecha=16 de xunetu de 2011 |editorial=Tomsguide.com}}</ref> Según los [[Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)|documentos secretos peneraos en 2013 y 2014]], el sistema operativu ye unu de los oxetivos de les [[Axencia d'intelixencia|percancies d'intelixencia]] internacionales. Android ye'l sistema operativu más usáu n'España con una cuota de mercáu del 92,2% de tolos teléfonos intelixentes.<ref>{{Cita web|url=http://es.kantar.com/tech/m%C3%B3llaina/2017/abril-2017-cuota-de-mercáu-de-smartphones-en-espa%C3%B1a/|títulu=Kantar - Vientes de smartphones: Android, imparable|fechaaccesu=23 d'agostu de 2017|sitiuweb=ye.kantar.com|idioma=es}}</ref>
Llinia 138:
|-
! Bluetooth
|| El soporte parapa A2DF y AVRCP foi amestáu na versión 1.5;<ref name="cupcake-highlights">{{Cita web |fecha=abril de 2009 |url=http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |títulu=Android 1.5 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> la unviada d'archivos (OPP) y l'esploración del direutoriu telefónicu fueron amestaos na versión 2.0;<ref name="eclair-highlights">{{Cita web |url= http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |títulu= Android 2.0 Platform Highlights |obra= Android Developers |fechaaccesu=27 d'ochobre de 2009}}</ref> y el marcáu por voz xuntu cola unviada de contactos ente teléfonos dir na versión 2.2. Los cambeos incluyeron:<ref name="froyo-highlights">{{Cita web |fecha=20 de mayu de 2010 |url=http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |títulu=Android 2.2 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=23 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523002711/http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |fechaarchivu=23 de mayu de 2010 }}</ref>
|-
! Videollamada
Llinia 177:
== Seguridá, privacidá y vixilancia ==
[[Archivu:Android 4.4.2.png|thumb|right|409x409px|Pantalla de Android 4.4.2 KitKat.]]
Según un estudiu de [[Symantec]] de 2013,<ref>{{Cita web |títulu=Android ye más seguru que iOS, pero ye muncho más atacáu según Symantec |url=http://www.elandroidelibre.com/2013/07/android-tien-menos-vulnerabilidaes-que-ios-pero-ye-mas-atacáu-por-malware.html |fecha=16 d'abril de 2013 }}</ref> demuestra qu'en comparanza con [[iOS]], Android ye un sistema explícitamente menos vulnerable. L'estudiu en cuestión fala de 13 vulnerabilidaes graves parapa
 
Android y 387 vulnerabilidaes graves pa iOS. L'estudiu tamién fala de los ataques en dambes plataformes, nesti casu Android quedar con 113 ataques nuevos en 2012 a diferencia de iOS que se queda en 1 solu ataque. Inclusive asina Google y Apple empéñense cada vez más en faer los sos [[sistema operativu|sistemes operativos]] más seguros incorporando más seguridá tantu nos sos sistemes operativos como nos sos mercaos oficiales.