Diferencies ente revisiones de «Partíu de los Socialistes de Cataluña»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: nacionalismu catalano => nacionalismu catalán
Llinia 38:
== Historia ==
 
Tres la reinstauración n'España del réxime democráticu, en [[1977]], el socialismu catalano topábase biforcáu en dellos partíos. Per un sitiu, había dellos grupos de calter [[nacionalismu catalanocatalán|nacionalista]] y progresista, como'l [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés]] (antigua [[Convergència Socialista de Catalunya]]) y el [[Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament]] (ex Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, lideráu por [[Josep Pallach]] y que se presentara a les eleiciones en coalición con otros partíos de Cataluña). Por otru, el PSOE cuntaba en Cataluña con una [[Federación catalana del PSOE|Federación Catalana]] que basaba la so fuercia, sobremanera, n'el trabayadores metropolitanos, la mayoría d'orixe inmigrante.
 
A finales de [[1976]] [[Convergència Socialista de Catalunya]] había promovido un congresu de militancies socialistes esvalixaes que venía xestándose dende [[1974]] con cuenta de promover una reunificación, que remató en [[1977]] cuando'l PSC-C y la Federación Socialista Catalana del PSOE apautaron una candidatura única pa les eleiciones de xunu.<ref>Martín Ramos, J. Ll. (1998) ''De dictadura a Democràcia. Canvis i continuïtats en l'articulació política de catalunya'' Vol. X. Edicions 62: Barcelona ISBN 84-297-4480-0</ref>En 1978 les distintes fuercies socialistes llegaron a un alcuerdu que cristalizó nel Congresu de la Unidá Socialista. Nesti Congresu fundóse'l ''Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)'', resultáu de la fusión ente los grupos [[catalanista]]s [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés|PSC-C]], [[Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament|PSC-R]] y la [[Federación Catalana del PSOE]]. El nuevu partíu apiguraba a tol espectru socialista catalán, y tenía una rellación federal col [[PSOE]], a pesar de que formalmente yera un partíu distintu y autónomu al fundáu por [[Pablo Iglesias Possé|Pablo Iglesias]].
Llinia 53:
Anguaño [[Miquel Iceta]] ye l'actual primer secretariu del PSC.
 
Tres les [[eleiciones xenerales d'España de 2011|eleiciones xenerales de 2011]], el PSC ye'l segundu partíu catalán con más representación nel [[Congresu de los Diputaos d'España|Congresu de los Diputaos]] con 14 diputaos (CiU con 16), integraos nel [[PSOE|Grupu Socialista]]. Igualmente, dende l'añu 2000, el PSC presentar a les eleiciones al [[Senáu d'España|Senáu]] dientro de la coalición [[Entesa Catalana de Progrés]], al pie de otros partíos [[nacionalismu catalanocatalán|nacionalistes]] d'[[izquierdes|esquierda]] catalanes ([[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]], [[Iniciativa per Catalunya Verds|ICV]] y [[Esquerra Xunida i Alternativa|EUiA]]); anguaño Entesa tien 16 senadores, de los cualos 10 pertenecen al PSC. En toles eleiciones nes que se presentó como tal, Entesa foi la llista mayoritaria nos cuatro circunscripciones catalanes.
 
Nes [[Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2010|eleiciones autonómiques, celebraes en 2010]] el PSC perdió 220.940 votos y 9 diputaos nel [[Parllamentu de Cataluña]], al empar que perdía'l [[Gobiernu de Cataluña]] al nun poder reeditar el [[tripartitu catalán]] (xuntu a ERC y ICV-EUiA) col que gobernaba; el gobiernu pasó a [[CiU]] gracies al sofitu del [[PP]].