Diferencies ente revisiones de «Guerra civil siria»
Contenido eliminado Contenido añadido
m anovo enllaz: http://www.abc.net.au => https://www.abc.net.au |
m anovo enllaz esternu |
||
Llinia 300:
==== Gas natural ====
Delles fontes suxurieron que la xeopolítica del gas natural d'Oriente Mediu xugó un papel na guerra, en mayor o menor midida.<ref>{{cita publicación |títulu=Siria, la estorbisa ente'l gas natural qatarín y Europa |url=
{{cita publicación |url=http://www.downstreamtoday.com/news/article.aspx?a_id=8761 |títulu=Syria Completes First Stage of Arab Gas Pipeline |axencia=[[Xinhua]] |editorial=Downstream Today |fecha=18 de febreru de 2008 |fechaaccesu=23 de febreru de 2008}}</ref> Amás, en 2010 empezaron les negociaciones pa construyir un [[Gasoducto Irán-Iraq-Siria]], que llevaría [[gas natural]] iranina dende'l [[Xacimientu de gas natural South Pars-North Dome|xacimientu de South Pars]], que comparte con [[Qatar]], hasta'l [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]] pa ser esportáu a Europa.
Llinia 497:
El exsecretario de la [[ONX]], [[Kofi Annan]] trazó un plan de paz pa Siria que pasaba por un altu al fueu ente dambos bandos. Dichu plan contemplaba l'esplegue de la [[Misión de Supervisión de les Naciones Xuníes en Siria]] (UNMISS) pa verificar el cese de la violencia y el cumplimientu del denomináu "alcuerdu de los seis puntos".<ref>{{cita publicación |títulu=Security Council Establishes UN Supervision Mission in Syria, with 300 Observers to Monitor Cessation of Violence, Implementation of Special Envoy's Plan |url=http://www.un.org/News/Press/docs/2012/sc10618.doc.htm |editorial=Departamentu d'Información Pública de les Naciones Xuníes |fecha=21 d'abril de 2012 |fechaaccesu=20 de xunu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> A pesar de qu'oficialmente dambos bandos comprometiéronse, el pactu nun foi respetáu.<ref>{{cita web |url=http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2012/03/2012327153111767387.html/ |títulu=Kofi Annan's six-point plan for Syria |editorial=Al Jazeera |fecha=27 de marzu de 2012}}</ref>
El plan de paz dar por oficialmente fracasáu a principios de xunu, y un mes más tarde Annan arrenunció al so puestu como mediador, siendo releváu por [[Lajdar Brahimi]].<ref>[
=== Continuación de los combates ===
Llinia 560:
El 3 de marzu, los rebeldes [[Batalla d'A los Raqa (2013)|llograron entrar en Raqa]] y tres tres díes de llucha ésta cayó nes sos manes, convirtiéndola na primera gran ciudá en cayer dafechu ante les manes del ELS. Mientres la so ofensiva, los rebeldes destruyeron cartelos d'a el-Asad y derrocaron la estatua de [[Hafez al-Asad]], padre del presidente.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/19/internacional/1366325837.html |títulu=Los rebeldes quieren forzar el colapsu del réxime nel este de Siria |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2015 |fecha=19 d'abril de 2013 |periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]]}}</ref> Dende esi mesmu día, [[Estaos Xuníos]] empezó a entrenar rebeldes en [[Xordania]], y pela so parte [[Francia]] y el [[Reinu Xuníu]] prometieron aumentar la so ayuda a los mesmos. Pero contrariamente, [[Irán]] sostuvo la so ayuda al estáu siriu y amontó la unviada d'armamentu a los soldaos del exércitu regular.
El Gobiernu y los rebeldes acusáronse mutuamente d'un ataque con armes químiques na llocalidá de Jan al-Assal, a ocho quilómetros de Alepo. L'aición que causaría siquier 26 muertos, incluyíos diez civiles y 16 militares, desenvolvióse'l 20 de marzu. Tamién un videu de Damascu siendo atacada por armes químiques foi espublizáu'l mesmu día.<ref>{{cita web |url=
=== Ofensives gubernamentales y de Hezbolá (abril-agostu de 2013) ===
Llinia 590:
El [[6 de setiembre]], tres [[Cume del G-20 de San Petersburgu|una xunta de la G20 en San Petersburgu]], Estaos Xuníos, [[Francia]], Australia, [[Canadá]], [[Italia]], [[Xapón]], [[Corea del Sur]], [[Arabia Saudita]], [[España]], [[Turquía]] y el [[Reinu Xuníu]], anunciaron que sofitaben una «contundente respuesta internacional» contra'l gobiernu siriu, anque namái Estaos Xuníos, Turquía y Francia declararon que participaríen direutamente.<ref>{{cita publicación |títulu=Once países del G-20 sofitaron una respuesta internacional” contra Siria |url=http://elcomercio.pe/actualidá/1627692/noticia-once-paises-20-sofitaron-fuerte-respuesta-internacional-contra siria periódicu=[[El Comercio (Perú)|El Comercio]] |fecha=6 de setiembre de 2013 |axencia=Efe}}</ref> El [[7 de setiembre]], los países árabes del sur del [[Golfu Pérsicu]]: Arabia Saudita, [[Qatar]], [[Kuwait]], [[Emiratos Árabes]], [[Omán]] y [[Baḥréin]], sofitaron la ofensiva y pidieron una intervención inmediata» sobre Siria.<ref>{{cita publicación |títulu=Países del Golfu piden una intervención inmediata de comunidá internacional en Siria |url=http://www.latercera.com/noticia/mundu/2013/09/678-541531-9-paises-del golfu-piden-una-intervencion-inmediata-de comunidá internacional-en.shtml |editorial=La Tercer |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2013 |axencia=Agence France-Presse}}</ref> Mentanto, Rusia anunció que sofitaría al gobiernu siriu en casu de ser atacáu dende l'esterior,<ref>{{cita publicación |url=http://www.eluniversal.com.mx/el mundu/2013/rusia-ayudara-a-siria-en-casu-de-ataque-putin-948464.html |títulu=Rusia va ayudar a Siria en casu d'ataque, alvierte Putin |periódicu=L'Universal |fecha=6 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2013}}</ref> aportunando en que l'ataque a Guta fuera una prevocación cometida por fuercies rebalbes pa inducir una intervención militar estranxera.<ref>{{cita publicación |títulu=Putin: “l'Ataque Químicu de Guta foi una Prevocación de los Rebeldes” |url=http://www.almanar.com.lb/spanish/adetails.php?eid=40335&cid=25&fromval=1&frid=25&seccatid=43&s1=1 |editorial=Al-Esquitar (El Líbanu) |fecha=7 de payares de 2013 |fechaaccesu=11 de setiembre de 2013}}</ref>
El 9 de setiembre, hores antes d'una votación nel Congresu estauxunidense sobre la intervención en Siria, el ministru d'esteriores siriu, [[Walid Mualem]], anunció la intención del so país de poner los sos arsenales químicos baxu control internacional a pidimientu de Rusia.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/09/09/actualidá/1378749132_247125.html |títulu=Siria abraza la propuesta rusa pa desactivar un ataque internacional |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=9 de setiembre de 2013 |periódicu=[[El País]]}}</ref> Ante esto, Obama ordenó retardar indefinidamente la votación sobre l'ataque nel Congresu.<ref>{{cita web |url=
Finalmente, dempués de dellos díes de negociaciones ente [[John Kerry]] y [[Serguéi Lavrov]] en [[Xinebra]], [[Suiza]], llegaron a un alcuerdu sobre la destrucción sistemática de les armes químiques de Siria.<ref>{{cita web |url=http://www.dw.com/es/eeuu-rusia-alcuerdu-en-tornu-a-armes-qu%C3%ADmicas-siries/a-17088599 |títulu=EE.UU.-Rusia: alcuerdu en redol a armes químiques siries |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2015 |fecha=14 de setiembre de 2013 |obra=[[Deutsche Welle]]}}</ref>
Llinia 683:
El 11 de payares, la coalición islamista“Jaysh Al-Fateh” (Army of Conquest), lideraos Jund Al-Aqsa, prindó Morek, xuntu con otros seis poblaos. El derrumbe de les defenses oficialistas, deber a la retirada de personal pa defender Khanasser de la ofensiva de Daesh, en concretu, tola 555 brigada de la 11 división blindada fueron unviaes a lliberar la carretera Khanasser-Ithriya. Quedando les defenses al cargu de les inespertes 47 y 97 brigaes de la 11 división blindada, siendo superaes rápido retirándose al norte de Ma'an y Souran.<ref>{{cita publicación |títulu=Understanding the Syrian Army's strategic loss at Morek: Where do they go from here?|url=https://www.almasdarnews.com/article/understanding-the-syrian-armys-strategic-loss-at-morek-where-do-they-go-from-here/|fecha=11 de payares de 2015|fechaaccesu=13 de mayu de 2018|periódicu=AMN - Al-Masdar News {{!}} المصدر نيوز|idioma=en-US}}</ref>
El 24 de payares, l'exércitu turcu ablayó un [[Sukhoi El so-24|El so-24]] rusu que supuestamente sobrevolaba l'espaciu aereu de Turquía, lo qu'abrió una crisis diplomática ente dambos países.<ref>{{cita publicación |url=
El 16 y 22 de payares de 2015, EE.{{esd}}UU. disparó 5265 cargues de munición AP de calibre 30{{esd}}mm cargaes con uraniu aprobetáu dende aviones A-10 Thunderbolt II, destruyendo cerca de 250 vehículos al este del país, informó'l voceru del Comandu Central d'Estaos Xuníos, el mayor Josh Jacques. Esti material tóxico foi utilizáu n'ataques aéreos contra camiones de petroleu n'árees controlaes por Estáu Islámicu. L'uraniu aprobetáu puede causar cáncer y defectos de nacencia. Realizáronse estos ataques a pesar de comprometese a nun usar armes d'uraniu aprobetáu nos campos de batalla d'Iraq y Siria. Nun ta claru si los ataques asocedieron cerca d'árees poblaes.<ref>{{cita publicación |títulu=EE.UU. almite l'usu d'uraniu aprobetáu contra l'Estáu Islámicu en Siria - RT |url=https://actualidá.rt.com/actualidá/231055-estaos-xuníos-uraniu-aprobetáu-siria |fechaaccesu=15 de febreru de 2017 |periódicu=RT n'Español |idioma=}}</ref><ref>{{cita web |url=https://mundu.sputniknews.com/defensa/201702141066956745-uraniu-aprobetáu-Siria-eeuu/ |títulu=EEUU usó uraniu aprobetáu en Siria |fechaaccesu=15 de febreru de 2017 |apellíu=Sputnik |idioma= |sitiuweb=mundu.sputniknews.com}}</ref>
|