Diferencies ente revisiones de «Ciudá de Panamá»

Contenido eliminado Contenido añadido
m enllaces seguros
m enllaces seguros
Llinia 5:
|fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_GACETES/1980/1984/20006_1984.pdf|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> Ye la ciudá más grande y la primera más poblada del país, tien 430 299 habitantes nel centru de la ciudá, 880 691 habitantes dientro del so conceyu<ref>{{cita web |url=http://www.censos2010.gob.pa/Resultaos/cuadros.aspx |títulu=Censo nacionales 2010. XI de población y VII de vivienda. |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |autor=Contraloría Xeneral de la República. Institutu Nacional d'Estadística y Censu.|urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.censos2010.gob.pa/Resultaos/cuadros.aspx|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> y 2 011 780 habitantes nel so [[Área metropolitana de la Ciudá de Panamá|área metropolitana]], qu'inclúi a delles xurisdicciones como la ciudá de Panamá y ciudá-distritu de [[Distritu de San Miguelito|San Miguelito]]. Ta alcontrada a veres del [[golfu de Panamá]], nel [[océanu Pacíficu]], al este de la [[desaguada]] del [[canal de Panamá]].
 
Fundada'l [[15 d'agostu]] de [[1519]] por [[Pedrarias Dávila]] cerca d'una ranchería [[indios Cueva|Cueva]] a la que llamaben '''Panamá''',<ref>{{cita web |títulu=Pedrarias Dávila Escritu por María del Carmen Mena García. |url=httphttps://books.google.es/books?id=o9qselEBMysC&pg=PA117&dq=Panam%C3%A1+primer+ciudá+d'el+pac%C3%ADfico&hl=es&ei=geliTcjEI8eAOsjErPYN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vei=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=Panam%C3%A1%20primer%20ciudá%20d'el%20pac%C3%ADfico&f=false |fechaaccesu=20 de marzu de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Historia de Panamá. Escritu por Ernesto Castillero. |url=httphttps://books.google.es/books?id=Zk1rAAAAMAAJ&q=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=F_2FTceJJM-aOr6o4f8I&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&vei=0CFEQ6AEwCA |fechaaccesu=20 de marzu de 2011}}</ref> anguaño ocupa una área de 2561 km². Como capital de la república, alluga la sede del [[Política de Panamá|Gobierno Nacional]], al pie de otres instituciones gubernamentales y una gran cantidá d'embaxaes y consulaos debidamente acreditaos.<ref>{{cita web |url=http://www.mupa.gob.pa/ciudá.php#gobierno|títulu="Gobiernu de la ciudá de Panamá"}}</ref> Ta comunicada por aciu el puertu de [[Balboa (ciudá de Panamá)|Balboa]], l'[[aeropuertu Internacional de Tocumen]], la [[carretera Panamericana]] y una carretera transístmica (autopista Panamá - [[Colón (Panamá)|Colón]]), que xune en 78,9 km la ciudá cola mariña del [[mar Caribe]].
 
Nel intre de la so hestoria que toma cinco siglos, Influyó la [[sociedá]], la [[cultura]], la [[lliteratura]], l'[[arte]], l'[[arquiteutura]], la [[relixón]] y la forma de vistir de los sieglos socesivos.
Llinia 13:
== Toponimia ==
L'orixe del nome de la ciudá derivar de la españolización del términu en llingua cueva ''Panamá'', que según [[Pascual de Andagoya]], significa "bayura de pexes" o "bayura de pexe y camparines"; y pol árbol homónimu.<ref name="ine">{{cita web |títulu=Panamá la vieya: con motivu del cuartu centenariu de la so fundación, 15 d'agostu 1519-1919
|url=httphttps://books.google.es/books?id=BTF1AAAAMAAJ&q=panama+en+llingua+cueva&dq=panama+en+llingua+cueva&hl=es&ei=2zJNTffwFIyM4gbvpLmnCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&vei=0CDAQ6AEwAjgo |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref>
<ref>{{cita web |títulu=Compendio d'hestoria de Panamá. |url=httphttps://books.google.es/books?ei=2zJNTffwFIyM4gbvpLmnCQ&ct=result&id=ey51AAAAMAAJ&dq=panama+en+llingua+cueva&q=panama |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=La ciudá nun encruz de caminos: Panamá y los sos oríxenes urbanos. |url=httphttps://books.google.es/books?ei=FjNNTd-_FdmJ4gbCyJWoCQ&ct=result&id=PSdqAAAAMAAJ&dq=panama+en+llingua+cueva&q=cueva |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Pedrarias Dávila Escritu por María del Carmen Mena García. |url=httphttps://books.google.es/books?id=o9qselEBMysC&pg=PA117&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=bTNNTfWnN8qB5AaBqOmnCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&vei=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=fundaci%C3%B3n%20de%20panam%C3%A1&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref>
 
== Historia ==
Llinia 21:
{{VT|Panamá la Vieya}}
[[Archivu:Torre Panama Viejo.jpg|thumb|left|Ruines de Panamá La Vieya.]]
La ciudá foi fundada'l [[15 d'agostu]] de [[1519]] con una población de 100 habitantes, polo que yera una aldega, por [[Pedro Arias Dávila]], col nome de '''La nuesa Señora de l'Asunción de Panamá''',<ref>{{cita web |títulu=Historia xeneral d'España y América, Volume 10,Númberu 1 Escritu por Rialp, Ediciones, S.A. |url=httphttps://books.google.es/books?id=4DWBNjs8iwEC&pg=PA270&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=mTNNTaa7A8qj4QaxmICoCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&vei=0CE4Q6AEwBzgK#v=onepage&q=fundaci%C3%B3n%20de%20panam%C3%A1&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Historia eclesiástica y civil de Nueva Granada, volume I |url=httphttps://books.google.es/books?id=q5kCAAAAYAAJ&pg=PA3&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=mTNNTaa7A8qj4QaxmICoCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&vei=0CDcQ6AEwAjgK#v=onepage&q=fundaci%C3%B3n%20de%20panam%C3%A1&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Memories pa la hestoria de la Nueva Granada dende'l so descubrimientu |url=httphttps://books.google.es/books?id=JJ8vFjSWjzsC&pg=PA23&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=mTNNTaa7A8qj4QaxmICoCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&vei=0CDMQ6AEwATgK#v=onepage&q&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=220 años del periodu colonial en Panamá. |url=httphttps://books.google.es/books?id=gMVtAAAAMAAJ&q=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=bTNNTfWnN8qB5AaBqOmnCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&vei=0CEQQ6AEwBA |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref> constituyéndose na primer ciudá europea permanente nel [[Océanu Pacíficu]] americanu<ref>{{cita web |títulu=Les ciudaes na América hispana: sieglos XV al XVIII Escritu por Porfirio Sanz Camañes. |url=httphttps://books.google.es/books?id=q8SLS-KzkYMC&pg=PA93&dq=Panam%C3%A1+primer+ciudá+d'el+pac%C3%ADfico&hl=es&ei=geliTcjEI8eAOsjErPYN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&vei=0CEsQ6AEwBQ#v=onepage&q=Panam%C3%A1%20primer%20ciudá%20d'el%20pac%C3%ADfico&f=false |fechaaccesu=21 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Pedrarias Dávila Escritu por María del Carmen Mena García. |url=httphttps://books.google.es/books?id=o9qselEBMysC&pg=PA117&dq=Panam%C3%A1+primer+ciudá+d'el+pac%C3%ADfico&hl=es&ei=geliTcjEI8eAOsjErPYN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vei=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=Panam%C3%A1%20primer%20ciudá%20d'el%20pac%C3%ADfico&f=false |fechaaccesu=21 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Historia d'América Escritu por Juan Bosco Amores. |url=httphttps://books.google.es/books?id=6dNzKGOzbmUC&pg=PA229&dq=primer+ciudá+d'el+pac%C3%ADfico+americanu&hl=es&ei=hehiTaiNKIigOvjpqe8N&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&vei=0CE8Q6AEwCQ# |fechaaccesu=21 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=The Spanish lake Escritu por Oskar Hermann Khristian Spate. |url=httphttps://books.google.es/books?id=CkVKI6OMlS8C&pg=PA281&dq=Panam%C3%A1+primer+ciudá+d'el+pac%C3%ADfico&hl=es&ei=geliTcjEI8eAOsjErPYN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&vei=0CEYQ6AEwBA#v=onepage&q=Panam%C3%A1%20primer%20ciudá%20d'el%20pac%C3%ADfico&f=false |fechaaccesu=21 de febreru de 2011}}</ref> y foi reemplazu de les anteriores ciudaes de [[Santa María l'Antigua del Darién]] y [[Acla]] nel istmu de Panamá. Una tema recurrente na hestoria de la ciudá foi'l fluxu y refluxu del [[comerciu internacional]] al traviés del [[istmu]]. Dos años dempués, el [[15 de setiembre]] de [[1521]], recibió por aciu Real Cédula'l títulu de ciudá y un [[escudu d'armes]] conferíu por [[Carlos I d'España|Carlos V]] y de la mesma establecióse un [[Cabildru abiertu|Cabildru]]. Al poco tiempu de fundada, la ciudá convertir nel puntu de partida pa la esploración y conquista del [[Perú]] y un puntu de tránsitu pa los cargamentos d'[[oru]] y [[plata]] que s'unviaben a [[España]].<ref>{{cita web |url=http://www.panamaviejo.org/ |títulu="Patronatu Panamá Viejo"}}</ref>
En [[1539]] y en marzu de [[1563]] asocedieron grandes quemes qu'afararon parte de la ciudá, sicasí esto nun detuvo'l so progresu. Yá pa [[1610]], esistíen siquier 5.000 habitantes, unes 500 viviendes y dellos conventos y capiyes, un hospital y la Catedral dedicada a la Virxe de l'Asunción; convirtiéndola nuna de les ciudaes más importantes de l'América española.