Diferencies ente revisiones de «Estratificación social»
Contenido eliminado Contenido añadido
m preferencies llingüístiques: indirecta => indireuta |
m enllaces seguros |
||
Llinia 303:
L'autor esamina cómo, inclusive nes sociedaes clasistes burgueses gobernaes por monarquíes absolutes (qu'herieden la llexitimidá tradicional pa la preservación de les adscripciones estamentales) munchos miembros de l'aristocracia escareciendo de riqueza económica teníen sicasí un fuerte poder políticu, ente que munches families riques escarecíen de prestíu y poder porque nun yeren parte de l'aristocracia hereditaria. Reparó amás que, contrariamente a la visión avezada de Marx, la estratificación clasista basar en más que na simple propiedá sobre'l capital. Weber estremar en que nun ve les rellaciones de producción como'l factor fundamental d'esti tipu d'estratificación: señala como exemplu cómo los executivos corporativos controlen les empreses de les que de normal nun son dueños: el marxismu avezáu asitiaría a estes persones nel proletariáu a pesar de los sos elevaos ingresos por virtú del fechu de que vienden la so fuercia de trabayu en llugar de ser dueños del capital.<ref>Perlla Aronson, [http://biblioteca.clacso.edu.ar/Arxentina/iigg-uba/20140715053459/aronson01.pdf "La visión weberiana del conflictu social"], ''Conflictu Social'', Añu 1, Nᵘ0, Payares 2008, pp. 117-118</ref>
L'empirismu social weberiano la evolución histórica de la estratificación social nun sigue una lóxica de desenvolvimientu (como en Hegel y Marx)<ref>J. M. Bocheński, "El desenvolvimientu dialécticu: monismu y determinismu", ''La filosofía actual'', Fondu de Cultura Económica, 1951, cap. 7, § Y, p. 85</ref> sinón una irracionalidá interna que namái ye necesaria como eventu azaroso determinístico (como en Nietzsche y Freud).<ref>Marina Farinetti, [http://www.unse.edu.ar/trabajoysociedad/Farinetti.pdf "Nietzsche en Weber: les fontes del sentíu y de la xirigonza de la vida"], UNSAM. Una versión d'esti artículu foi publicada en Francisco Naishtat (ed.), ''L'aición y la política: perspectives filosófiques'', Gedisa, Barcelona, 2002</ref><ref>Ronald Beiner, ''Civil Religion: The Twentieth Century Confronts the Death of God'', [[Cambridge University Press]], 2010, cap. 29</ref> Les estructures socioeconómicas, nel materialismu weberiano, nun son maneres de producción que tengan un desenvolvimientu dialécticu propiu nin una rellación orgánica ente los sos elementos, sinón que surden del entrecruzamiento contingente y azaroso de vectores sociales nun momentu y llugar específicu.<ref>Olena V. Smyntyna, [http://sk.sagepub.com/reference/time/n207.xml "Social Evolution"], ''Encyclopedia of Time: Science, Philosophy, Theology, & Culture'', 2009, SAGE Publications.</ref> Los ordenamientos sociales, que son causes y consecuencies unos d'otros nel tiempu, son episodios históricos que, pa Weber como para Marx, rexir por ciertes condiciones social y económicu de posibilidá. Sicasí, pa Weber, la razón de qu'estos ordenamientos tomen cualesquier de les sos llindaes formes posibles, depende non d'una necesidá interna, nin d'una lóxica estructural o determinismu orgánicu de les sos infraestructures (ontogenia social unillinial o multilineal), sinón d'un determinismu caóticu ya irracional de rellaciones causales que nun tán determinaos poles sos propies estructures (filoxenia social necesariamente multilineal),<ref>Paul A. Erickson & Liam D. Murphy, [
Tantu en Weber como en Marx les estructures sociales tienen una dinámica mesma independiente del pensamientu humanu (materialismu social), sicasí en Weber non yá esti materialismu autónomu aplicar a les infraestructures económiques sinón tamién a les superestructuras polítiques y culturales,<ref>Wolfgang J. Koschnick, [http://www.geocities.ws/veblenite/cult_evo.html "Cultural Evolution", "Social Evolutionism" and "Social Change"], ''Standard Dictionary of the Social Sciences'', Munich, London, New York, Paris: Saur, 1992, vol. 2, part 1.</ref> dándo-y asina a les causes ideolóxiques que rixen estes postreres el calter d'autonomía xenética, pero quitar el so calter espiritual rexíu por motivos oxetivos conscientes (esta visión ye al empar "menos" y "más marxista" que la de Marx).<ref>Gianfranco Poggi, "Weber y Marx", ''Weber'', Alianza Editorial, 2006, cap. 3, § 5, pp. 64-67</ref> Tampoco'l materialismu weberiano esixe un desenvolvimientu tecnolóxico y social que siga una necesidá intrínseca como asocede coles fuercies granibles marxianas.<ref>Greg Satell, [http://www.digitaltonto.com/2011/how-technology-evolves/ "How Technology Evolves"], ''Dixital Toronto'', 2011-03-20</ref> De la mesma forma, en Weber el conflictu social ente estratos o "llucha de clases" tamién ye contingente respectu al desenvolvimientu históricu:
|