Diferencies ente revisiones de «Meritocracia»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: jerarquización => xerarquización
m iguo testu: Llate => Late (inglés)
Llinia 32:
Pa Murat Lama, autor de ''Lee Kuan Yew, Singapur y la renacencia de China'' (2016), ye al traviés del so compromisu cola meritocracia mandarina como Voltaire influyó más na [[revolución francesa]].<ref>{{cita llibru|apellíos=|nome=|enllaceautor=|títulu=Murat Lama, Lee Kuan Yew, Singapour et le renouveau de la Chine, Manitoba, mai 2016, 368 p.|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> En 1794, el Conservatoriu Nacional d'Artes y Oficios, la Escuela Normal y l'Escuela Politéunica, creada pola Convención, abrir pa "reclutamiento competitivu sobre la base del méritu individual". Pa tar "en llinia col ideal republicanu".
 
Benjamin Elman, profesor d'hestoria d'Asia del Este, inspiráu nel analís de Bourdieu y Passeron, comenta sobre la meritocracia imperial china, como lo fixeron los sociólogos pal periodu contemporaneu: "[ella ] foi tamién la fonte de fondes desigualdaes sociales.<ref>{{cita llibru|apellíos=|nome=|enllaceautor=|títulu=Benjamin A. Elman, Civil Examinations and Meritocracy in LlateLate Imperial China, Harvard University Press, novembre 2013|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref>
 
== Ver tamién ==