Diferencies ente revisiones de «Minería»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m iguo testu: Llate => Late (inglés)
Llinia 43:
[[Archivu:Arrastra.jpg|thumb|L'[[abasna]] foi un dispositivu impulsáu por animales que sirvía pa pulverizar con facilidá un mineral.]]
 
La enerxía del [[agua]] y la [[pólvora]] foi llargamente usada mientres la Europa Medieval. Per un sitiu, los [[molinos d'agua]] fueron emplegaos pa esmagayar y alzar el mineral de los piques, y pa ventilar les galeríes al traviés d'enormes [[fuelle (neumáticu)|fuelles]]. Ente que la pólvora utilizar pa la voladura de roques y tierra, cola idea d'afloxar y revelar les vetes d'un mineral. Esti procesu yera muncho más efeutivu y rápido qu'el ''fire-setting'', dexando la estracción d'otros minerales.<ref>T. Craddock, Paul. Artículu «The use of Fire-setting in the Granite quarries of South India», ''The Bulletin of the Peak District Mines Historical Society'', volume 13 (1996)</ref> Como datu, la pólvora usar por primer vegada na minería en [[Banská Štiavnica|Selmecbánya]] nel [[Reinu d'Hungría]], en 1627.<ref>Heiss A.G. y Oeggl K. Artículu «Analysis of the fuel wood used in LlateLate Bronze Age and Early Iron Age copper mining sites of the Schwaz and Brixlegg area (Tyrol, Austria)», ''Vegetation History and Archeobotany'', páxines 211-221, Springer Berlin (2008)</ref>
 
L'adopción d'innovaciones agrícoles, como l'aráu de fierro, y el creciente usu de metales como material de construcción, fueron una fuercia impulsora pa la crecedera de la minería del fierro per aquellos años. Amás les nueves invenciones como'l [[abasna]], dispositivu que yera impulsáu por animales y qu'utilizaba los mesmos principios de la [[tría]], dexó pulverizar con mayor facilidá'l mineral recién estrayíu.<ref>{{cita llibru |nome=Otis |apellíu=Y. Young |títulu=The Spanish Tradition in Gold and Silver Mining |volume=7 |añu=1965 |pp=299-314 |url=http://www.jstor.org/stable/40167137?seq=1#page_scan_tab_contents |editorial=Journal of the Southwest}}</ref>