Diferencies ente revisiones de «Procesu de Reorganización Nacional»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: class="wikitable" => {{tablaguapa}} |
m iguo testu: sostien,sosten => sostién,sostén |
||
Llinia 69:
L'historiador De Riz describió la situación como una crisis d'autoridá del Estáu que faía prever el desplazamientu de la Presidenta, quien trató de ganar tiempu adelantrando la fecha de les eleiciones;{{harvnp|De Riz|200}} otru historiadores describen la situación señalando la instalación de dictadures en tola rexón nel marcu de la [[Guerra Fría]], y la meyora del grupu golpista n'Arxentina, sofitaos por [[Estaos Xuníos]], la loxa [[Anticomunismu|anticomunista]] [[Propaganda Due]] a la que pertenecía l'almirante [[Eduardo Massera|Massera]], según importantes sectores del empresariáu y la Ilesia Católica.<ref name="NSA-Archive">{{Cita web |url=http://nsarchive.gwu.edu/NSAEBB/NSAEBB185/index2.htm |títulu=30 aniversariu del golpe militar n'Arxentina. Documentos amuesen sofitu d'EEXX y la brutal represión de la dictadura |obra=The National Security Archive |editorial=The George Washington University |fecha=23 de marzu de 2006 |ubicación=Washington DC}}</ref>{{Harvnp|Seoane|c=El golpe|2001|pp=23-73}}<ref name="Culates">{{cita llibru |títulu=La era de les culates. La derecha peronista y el patoterismo sindical |nome=Jorge |apellíu=Zicolillo |editorial=Vergara |isbn=978-950-15-2579-3 |añu=2013 |allugamientu=Buenos Aires |páxina=245}}</ref> Aquel día, l'Arxentina yera l'únicu país del [[Conu Sur]] que caltenía un réxime democráticu, en cuantes que tolos países vecinos taben gobernaos por dictadures militares ([[Hugo Banzer Suárez|Banzer]] en [[Bolivia]], [[Ernesto Geisel|Geisel]] en [[Brasil]], [[Augusto Pinochet]] en [[Chile]], [[Alfredo Stroessner|Stroessner]] en [[Paraguái]] y [[Juan María Bordaberry|Bordaberry]] n'[[Uruguái]]), sosteníes por [[Estaos Xuníos]] nel contestu de la [[Doctrina de la Seguridá Nacional]].
El 18 d'avientu, el brigadier [[Jesús Cappellini]], home lleal a Videla, líderó un ensayu de golpe d'Estáu, col fin de faer cayer al comandante en xefe de l'Aeronáutica, brigadier [[Héctor Fautario]], postreru de los mandos militares que nun aceptaba formar parte del grupu golpista y "últimu
En 1975, la tasa añal d'inflación foi de 182,8 %, el [[Productu Brutu Internu]] tuviera un descensu del 0,9 % y la balanza comercial cerró con un déficit de 986 millones de dólares
|