Diferencies ente revisiones de «Procesu de Reorganización Nacional»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: legalmente => llegalmente
Sin resumen de edición
Llinia 1:
{{Organización}}
{{AP|Historia de l'Arxentina ente 1963 y 1983}}
{| class=infobox style="margin: 0 0 1em 1em; border: 1px solid #aaaaaa; background: #ffffff;" align=right cellpadding=0 cellspacing=0
 
! style="padding: 5px 5px 0 5px; background:#ccdddd" align="center" |[[Archivu:Sol de Mayo-Bandera de Argentina.svg|75px|center]]
|-
! style="padding: 0 5px 0 5px; background:#ccdddd" align="center" |[[Hestoria de l'Arxentina|Hestoria]] de l'[[Arxentina]]</big></big><div style="float:right; margin-right:5px;"></div>
|-
! style="padding: 0 5px 0 5px; background:#ccdddd" align="center" |<big><big><big>[[1976]] - [[1983]]</big></big></big><div style="float:right; margin-right:5px;"></div>
|-
! style="padding: 0 5px 0 5px; background:#ccdddd" align="" |<big><big>El Procesu de Reorganización Nacional</big></big><div style="float:right; margin-right:5px;"></div>
|-style="font-size: 90%;padding: 0 5px 0 5px;"
|
* [[Hestoria precolombina de l'Arxentina|Arxentina indíxena]]
** [[Indíxenes de l'Arxentina#Los aboríxenes na rexón pampeana y la Patagonia|Poblamientu inicial y paleolíticu]]
** [[Cultures agroalfareras na Arxentina|Cultures agroalfareras]]
** [[Indíxenes de l'Arxentina#Sieglu XXI|Indíxenes]]
* [[Conquista y colonización española de l'Arxentina|Arxentina colonial]]
** [[Descubrimientu y conquista de l'Arxentina]]
** [[Gobernación del Tucumán]]
** [[Gobernación del Río de la Plata]]
** [[Correximientu de Que'l so]]
** [[Arxentina nel Virreinatu del Río de la Plata|Virreinatu del Río de la Plata]]
** [[Puelmapu|Puel Mapu]]
* [[Surdimientu del Estáu Arxentín|Formación del estáu arxentín]]
** [[Independencia de l'Arxentina|Independencia]]
** [[Periodu de les Autonomíes Provinciales (Arxentina)|Autonomíes provinciales]]
** [[Organización Nacional (Arxentina)|Organización Nacional]]
* [[Hestoria de l'Arxentina moderna|Arxentina moderna]]
** [[República Conservadora (Arxentina)|República conservadora]]
** [[Primeres presidencies radicales (Arxentina)|Primeres presidencies radicales]]
** [[Década Infame|La ''«Década Infame»'']]
* [[Hestoria de l'Arxentina contemporánea|Arxentina contemporánea]]
** [[Hestoria de l'Arxentina ente 1943 y 1963|Peronismu y antiperonismo (1943-1963)]]
** [[Hestoria de l'Arxentina ente 1963 y 1983|Violencia y represión (1963-1983)]]
** [[Hestoria de l'Arxentina ente 1983 y 2003|Recuperación de la democracia y globalización (1983-2003)]]
** [[Hestoria de l'Arxentina#El kirchnerismo (2003 d'equí p'arriba)|Actualidá]]
|-
|}
La '''última dictadura cívicu-militar,''' autodenominada como '''Procesu de Reorganización Nacional''', o '''El Procesu'''{{refn|group=nota|name=primeru|La dictadura arxentina instalada en 1976 ye definida como '''''militar''''',<ref>{{cita llibru |apellíu=Finchelstein |nome=Federico |enllaceautor=Federico Finchelstein |títulu=L'Arxentina fascista: Los oríxenes ideolóxicos de la dictadura |url=https://books.googlecl/books/about/La_Arxentina_Fascista.html?id=_fd8AAAAMAAJ&redir_esc=y |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |añu=2012 |editorial=Random House Mondadori |isbn=9500738120 |cita=Esti llibru analiza la hestoria de les idees de tipu fascista na arxentina, dende los sos empiezos cola reformulación del nacionalismu de forma autoritaria y xenófoba hasta la so literalización nos campos de concentración de la última dictadura militar. (''Preferir nesti testu la denominación de dictadura ensin apellativu y de gobiernu militar.'')}}</ref><ref>[http://www.espaciomemoria.ar/dictadura.php El Plan Sistemáticu de represión illegal] Espacio Memoria y DDHH - Ex ESMA</ref> '''''cívicu-militar''''',<ref>{{Cita publicación |apellíu=Samper |nome=Omar |añu=2008 |títulu=Reseña de "L'Arxentina Fascista. Los oríxenes ideolóxicos de la dictadura" de Finchelstein, F. |publicación=Fundamento n'Humanidad |volumen=18 |númberu=2 |páxines=173-176 |editorial=Universidá Nacional de San Luis |issn=1515-4467 |url=http://www.redalyc.org/pdf/184/18411970009.pdf |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |cita=Polo xeneral, el testu referir a les ''dictadures militares'' d'Arxentina.}}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Amuchástegui |nome=Martha |apellíu2=Puiggrós |nome2=Adriana |títulu=Dictadures y utopíes na hestoria recién de la educación arxentina (1955-1983) |url=https://books.googlecl/books/about/Dictadures_y_utop%C3%ADas_en_la hestoria_rec.html?id=Y7vXEZasl7YC&redir_esc=y |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |añu=1997 |editorial=Editorial Galerna |isbn=9505563655 |cita=Les investigaciones que componen l'últimu tomu de la serie "Hestoria de la educación na Arxentina" parten de la derrota del peronismu en 1955 y conclúin na dictadura militar que duró dende 1976 hasta 1983.}}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Ferrari |nome=Marcela P |apellíu2=Ricci |nome2=Lila |apellíu3=Spinelli |nome3=María Cercu |títulu=Memories de l'Arxentina contemporánea, 1946-2002: la visión de los mayores |url=https://books.googlecl/books/about/Memories_de_la_Arxentina_contempor%C3%A1nea.html?id=nu56AAAAMAAJ&redir_esc=y |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |añu=2007 |editorial=EUDEM |isbn=9871371098 |cita=Nos primeros años de la década de 1980, cuando la salida de la última dictadura militar instalada en 1976 nun yera inda una certidume,...}}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Pineau |nome=Pablo |apellíu2=Mariño |nome2=Marcelo |títulu=El principiu del fin: polítiques y memories de la educación en Ia i.y. la última dictadura militar (1976-1983) |url=https://books.googlecl/books/about/El principiu_del fin.html?id=6oPjs4wPAiYC&redir_esc=y |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |añu=2006 |editorial=Ediciones Colihue SRL |isbn=9505638000 |cita=L'oxetivu xeneral qu'empunxo esta investigación foi identificar los efeutos de les polítiques educatives de la última dictadura militar na Arxentina.}}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Tortti |nome=María Cristina |apellíu2=Camou |nome2=Antonio |apellíu3=Viguera |nome3=Aníbal |títulu=L'Arxentina democrática: los años y los llibros |url=https://books.googlecl/books/about/La_Arxentina_democr%C3%A1tica.html?id=sPp6BqkDv60C&redir_esc=y |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |añu=2007 |editorial=Prometeo Llibros Editorial |isbn=9875741833 |cita=...l'atención a la memoria reconoz, coles mesmes, raigaños más concretos n'a'l casu de la dictadura militar empecipiada'l 24 de marzu de 1976 na Arxentina.}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.memoria.fahce.unlp.edu.ar/art_revistes/pr.5445/pr.5445.pdf |títulu= Narratives de los expenitenciarios imputaos nel Xuiciu por Delitos de Lesa Humanidá cometíos sol control operacional del V Cuerpu del Exércitu |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |apellíu= Giménez |nome= María Julia |añu=2012 |obra= Aletheia |editor= Fecha}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4326444.pdf |títulu= Deuda esterna y derechos humanos: aspeutos d'una condicionalidad callada |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |apellíu= Olmo Gaona |nome= Alejandro|coautores= Melo, Florencia |añu= 2012 |obra= Tiempu de gestión |editor= UADER}}</ref> o '''''cívicu-militar-eclesiástica''''',<ref>{{Cita web |url=http://www.falgbt.org/uncategorized/40-anos-del golpe-civico-militar-eclesiastico-memoria-verdá-y-xusticia/ |obra=FALGBT |autor=FALGBT |títulu=40 años del Golpe Cívicu-Militar-Eclesiásticu. Memoria, Verdá y Xusticia |fecha=24 de marzu de 2016}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.agro.unlp.edu.ar/novedá/40-anos-del golpe-civico-militar-eclesiastico |obra=Facultá de Ciencies Agraries y Forestales de la UNLP |autor=Facultá de Ciencies Agraries y Forestales de la UNLP |títulu=A 40 años del golpe cívicu militar eclesiásticu |fecha=24 de marzu de 2016}}</ref> en distintos contestos políticos y académicos, nel sentíu de dir incorporando'l segundu o'l tercer términu como denominación preferida,<ref>{{cita llibru |apellíu=Garibotto |nome=Verónica Inés |títulu=Contorno en negativu: Reescrituras posdictatoriales del sieglu XIX (Arxentina, Chile y Uruguái) |url=http://d-scholarship.pitt.edu/7120/1/VeronicaGaribotto2008.pdf |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |añu=2008 |editor=University of Pittsburgh |editorial=ProQuest |isbn=0549895469 |cita=El reemplazu de "dictadura militar" por "dictadura cívicu-militar" ye probablemente lo fayadizo...}}</ref> anque s'utilicen tamién espresiones como «dictadura», «réxime militar», «gobiernu militar» o «dictadura xenocida».<ref>{{Cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diariu/elpais/1-300271-2016-05-26.html |obra=Páxina/12 |fecha=26 de mayu de 2016 |títulu=Volvió la teoría de los enemigos internos}}</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.elmundo.es/america/2013/11/04/527817db61fd3d93608b457b.html |títulu=Arxentina topa nuevos documentos secretos de la dictadura militar |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |autor=El Mundo |fecha=5 de payares de 2013 |ubicación=España}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/11/05/actualidá/1383624001_706481.html |títulu=Les ‘artístiques' llistes negres de la dictadura arxentina |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |autor=El País |fecha=5 de payares de 2013 |ubicación=España}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1635403-revelen-l'afayu-de-1500-actes-secretes-de peracabar-dictadura-militar |títulu=Revelen l'afayu de 1500 actes secretes de la última dictadura militar |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |autor=La Nación |fecha=4 de payares de 2013 |allugamientu=Arxentín}}</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.abc.es/internacional/20131030/abci-democracia-arxentina-zozobra-treinta-201310301831.html |títulu=La democracia arxentina aprovecimientu 30 años dempués del fin de la dictadura militar |fechaaccesu=27 de payares de 2013 |autor=ABC |fecha=31 d'ochobre de 2013 |ubicación=España}}</ref>}} gobernó l'[[Arxentina]] dende'l [[golpe d'Estáu n'Arxentina de 1976|golpe d'Estáu del 24 de marzu de 1976]], derrocando al gobiernu [[constitución|constitucional]] de la presidenta [[María Estela Martínez de Perón]] ([[Partíu Xusticialista|xusticialista]]), hasta'l [[10 d'avientu]] de [[1983]], día d'asunción del gobiernu escoyíu por aciu [[sufraxu universal|sufraxu]] de [[Raúl Alfonsín]] ([[Unión Cívica Radical|UCR]]).