Diferencies ente revisiones de «París»

Contenido eliminado Contenido añadido
m +{{control d'autoridaes}}
mSin resumen de edición
Llinia 5:
París foi fundada nel [[sieglu III e.C.]] por un grupu de celtes nomaos los ''Parisii'', que-y dieron el so nome a la ciudá. Pal [[sieglu XII]] tenía convertíose na mayor ciudá de la Europa occidental; yera un importante centru comercial y agospiaba la [[Universidá de París]], una de les primeres del continente. Nel [[sieglu XVIII]] foi l'escenariu nel que se desarrolló la [[Revolución Francesa]], y de magar convirtióse nún importante centru financieru, comercial, científicu y artísticu. La so rexón tenía, en [[2012]], un [[Productu Internu Brutu|PIB]] de 612.000 millones d'[[euru|euros]], lo que la convertía núna de les cinco más riques d'[[Europa]]. Ye'l centru bancariu y financieru de Francia, y sé de trenta de les compañíes citaes na llista ''Fortune Global 500'', qu'ordena según el so volume les 500 principales empreses del mundu. Arriendes d'ello París ye ún de los principales destinos turísticos del mundu, y recibió en [[2013]] más de 29 millones de visitantes.
 
Na ciudá alcontramos el muséu d'arte más visitáu del mundu, el [[Louvre]], amás del [[Muséu d'Orsay]], perfamosu pola so colección d'arte impresionista, y el [[Muséu Nacional d'Arte Modernu de Francia]], dedicáu a la esposición d'arte modernu y contemporaneu. Arriendes d'ello, alcontramos la perfamosa [[catedral de Notre Dame de París]] ([[sieglu XII]]), la [[Sainte-Chapelle]] ([[sieglu XIII]]) y fitos arquiteutónicos contemporáneos como la [[torre Eiffel]] ([[1889]]) y la Basílica del Sagráu Corazón de Montmartre ([[1914]]). Ye una ciudá perconocida pol so diseñu de moda y pola so cocina, y ye'l centru cultural más importante del país. No que cinca al deporte, ye la sé del [[París Saint-Germain Football Club|Paris Saint-Germain FC]] de fútbol y del [[Stade Français d]]e rugby. Acueye tamién, añalmente, el tornéu de tenis Roland Garros, y foi por dos vegaes ([[1900]] y [[1924]]) la sé de los [[Xuegos Olímpicos]] de veranu.
 
La ciudá ye un ñudu d'autopistes y de ferrocarriles, y tien dos aeropuertos internacionales: el Paris-Charles de Gaulle y el Paris-Orly. Na so rede de tresporte urbanu rescampla'l metro (''Paris Métro''), inauguráu en 1900 y que tresporta nueve millones de persones al día. París ye tamién el puntu central de la rede de carreteres francesa, y ta arrodiada por trés carreteres orbitales: la nomada ''Périphérique'', l'autopista A86 y, nos suburbios más alloñaos del centru urbanu, l'autopista ''Francilienne''.