Diferencies ente revisiones de «Javier Mascherano»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: class="wikitable" => {{tablaguapa}}
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Atléticu +Atlético)
Llinia 18:
<!-- Sección de carrera -->
| entamu = 3 d'agostu de 2003
| clubdebut = [[Club AtléticuAtlético River Plate|C. A. River Plate]]
| club = [[Hebei China Fortune|Hebei Fortune]]
| lliga = [[Superliga de China|Superliga China]]
Llinia 52:
Ye internacional cola [[Seleición de fútbol d'Arxentina|seleición arxentina]], onde foi [[Capitán (fútbol)|capitán]] del equipu ente 2008 y 2011.<ref> http://canchallena.lanacion.com.ar/1401218-una-nueva-yera-messi-sera-el-capitan-de-la-seleccion-de-sabella </ref>
 
Ente los máximos gallardones llograos na so carrera destáquense, a nivel de seleición, un [[Campeonatu Suramericanu Sub-20 de 2003|Suramericanu Sub-20]], dos medayes olímpiques d'oru -n'[[Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004|Atenes 2004]] y [[Xuegos Olímpicos de Beixín 2008|Beixín 2008]]- y el subcampeonatu nel [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Mundial de Brasil 2014]]. A nivel clubes ganó un [[Primer División d'Arxentina|Tornéu Clausura]] con [[Club AtléticuAtlético River Plate|River Plate]] d'[[Arxentina]], una [[Campeonatu Brasileñu de Fútbol|Lliga de Brasil]] col [[Sport Club Corinthians Paulista|Corinthians]], cuatro [[Primer División d'España|Amiestes d'España]], dos [[Lliga de Campeones de la UEFA]], dos [[Supercopa d'España]], dos [[Supercopa d'Europa]] y dos [[Copa Mundial de Clubes de la FIFA Mundial de clubes]] col [[Fútbol Club Barcelona|F. C. Barcelona]].
 
== Trayeutoria ==
Llinia 58:
Nació en [[San Llorienzo (Santa Fe)|San Llorienzo]], llocalidá allugada na [[provincia de Santa Fe]]. Nos sos entamos, desempeñar en dos clubes de la so ciudá, Cerámica San Llorienzo y Barriu Vila,<ref name="neñu">{{Cita web |url=http://www.revistanueva.com.ar/numeros/00697/nota01/index.htm |títulu=Javier Mascherano: "El cinco de Seleición" |fechaaccesu=10 de xunu de 2011}}</ref> hasta que foi afayáu pol ex-futbolista [[Jorge Solari]] n'unu de los potreros del so barriu natal. A Solari informárenlu qu'había un mozu de catorce años con potencial, y al comprobalo, incorporar al club de Rosariu que fundara, llamáu [[Club Renato Cesarini|Renato Cesarini]],<ref name="entamos">{{Cita web |url=http://www.conexionbrando.com/1262216 |títulu=Javier Mascherano, un lord nel centru de la cancha |fechaaccesu=11 de xunu de 2011}}</ref> distinguíu como una "Escuela de Fútbol" de formación y enseñanza escelsa. Mientres esti tiempu, resaltaba como un xugador que llegaba al arcu y yera sele; que tenía personalidá, ensin glayar, daquién que s'imponía pola so intelixencia.<ref name="entamos"/> Por dichos atributos, [[Hugo Tocalli]] (quien yera daquella seleccionador de los xuveniles arxentinos) presentó-y una prueba y convocar pa la seleición arxentina xuvenil,<ref name="inferiores">{{Cita web |url=http://www.ypf.com/ar_ye/seleccion/seleccion_nacional/reportaxes/esta selmana/podemos_xugar_con_cualquier sistema.aspx |títulu=Mascherano:“Podemos xugar con cualquier sistema” |fechaaccesu=8 de xunu de 2011}}</ref> onde formó parte de les diverses categoríes a lo llargo de los años.
 
=== Club AtléticuAtlético River Plate ===
 
Paralelamente, emigró a Buenos Aires por cuenta del so ingresu nes categoríes xuveniles del [[Club AtléticuAtlético River Plate]] y, al igual que na seleición xuvenil, llamaría l'atención pol so desempeñu; tantu como por que'l club neerlandés [[Ajax d'Ámsterdam]] ufiertára-y emigrar a dichu país pa incorporase a la institución.<ref>{{Cita web |url=http://old.ole.com.ar/diariu/2001/03/06/r-02301a.htm |títulu=¿Dir al Ajax? |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref> Sicasí, Mascherano arrenunció esta ufierta.
 
Consagróse campeón cola séptima división<ref name="inferiores"/> y mientres esfrutaba del títulu, se aprestó a debutar na [[Seleición de fútbol d'Arxentina|Seleición Arxentina]] absoluta, nun partíu amistosu ante [[Seleición d'Uruguái|Uruguái]], la nueche de la inauguración del [[Estadiu Ciudad de La Plata]]. Nun casu inéditu, darréu debutó na [[Primer División Arxentina|Primer división d'Arxentina]] el 3 d'agostu de 2003, nel partíu nel que River Plate venció 2:1 a [[Club AtléticuAtlético Nueva Chicago|Nueva Chicago]].<ref name="Debú">{{Cita web |url=http://old.ole.com.ar/diariu/2003/08/04/c-599912.htm |títulu=A la fin dióse-y a Javier Mascherano |fechaaccesu=16 de xunu de 2011}}</ref>
 
En total, xugó más de cincuenta partíos nesta institución, llegando a apostar la final de la [[Copa Suramericana]]<ref>{{Cita web |url=http://www.infobae.com/notes/89272-River-perdio-1-a-0-ante-el-Cienciano-y-dexo-escapar-la Copa Suramericana.html |títulu=River perdió 1 a 0 ante'l Cienciano y dexó escapar la Copa Suramericana |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref> en [[Copa Suramericana 2003|2003]], pa la cual tuvo de viaxar especialmente a pidíu del téunicu [[Manuel Pellegrini]], cuidao que s'atopaba apostando'l [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2003|Mundial Sub-20]] que se desenvolvió nos [[Emiratos Árabes]]<ref>{{Cita web |url=http://edant.clarin.com/diariu/2003/12/16/d-05701.htm |títulu=Mascherano, l'últimu refuerzu pa Pellegrini |fechaaccesu=16 de xunu de 2011}}</ref> y proclamóse campeón del [[Primer División d'Arxentina|Tornéu Clausura]] en 2004.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2004/06/28/deportes/d-785110.htm |títulu=Dar vueltes, una vieya costume |fechaaccesu=16 de xunu de 2011}}</ref> Tuvo la oportunidá d'apostar la [[Copa Llibertadores d'América]] en 2004 y 2005, marcando nesti últimu añu y n'ocasión de desenvolvese dicha competición, el so primer gol oficial ante [[Centru Deportivu Olmedo]].
 
El so postreru partíu oficial foi'l 3 de xunetu de 2005, cuando l'equipu ''millonariu'' venció de llocal a [[Club AtléticuAtlético Furacán (Tres Arroyo)|Furacán de Tres Arroyo]] con un resultáu de 1:0. Esti alcuentru remató con una ovación pal «Jefecito»,<ref>{{Cita web |url=http://old.clarin.com/diariu/2005/07/04/deportes/d-1007717.htm |títulu=El dueñu de les ovaciones |fechaaccesu=19 de xunu de 2011}}</ref> demostrando'l respetu y l'almiración que collechó a lo llargo de la so formación como profesional dende los xuveniles del club. En rellación a la so despidida y a la importancia de River Plate na so vida, Mascherano dixo:
 
{{cita|Nel mio postreru partíu en River había banderes, la xente cantóme, los últimos quince minutos fueron terribles (...) Un añu dempués volví al Monumental con Corinthians, echáronme y la xente nun paraba d'aplaudime (...) River ye bien especial pa mi, tengo un ciñu especial pol club, viví ende, estudié ende (...) River foi formativu. Ye'l mio club.<ref>{{cita llibru |apellíu=Mascherano |nome=Javier |títulu=Los quince gradies del lideralgu editorial=Editorial Planeta |allugamientu=Bonos Enrites |páxina=53}}</ref>}}
Llinia 523:
!align=center width=50px| [[Gol#Fútbol|Goles]]
|- style="text-align: center;"
| rowspan="3" align="center" |'''[[Club AtléticuAtlético River Plate|River Plate]]'''<br /><small>{{ARG}}</small>
|[[Campeonatu de primera División 2003-04 (Arxentina)|2003-04]]
|21||0||-||-||13||0
Llinia 637:
 
== Carauterístiques como xugador ==
Mascherano ye un clásicu volante de contención con más quite y recuperación que salida al ataque. En [[Club AtléticuAtlético River Plate|River Plate]] heredó la camiseta, la posición y el llamatu del so predecesor nesi puestu, [[Leonardo Astrada]],<ref>{{Cita web |url=http://old.ole.com.ar/diariu/2003/01/03/c-497892.htm |títulu="Ye más completu que yo" |fechaaccesu=15 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://old.ole.com.ar/diariu/2003/12/13/f-675485.htm |títulu=Astrada nomar como'l so socesor nuna nota d'Olé |fechaaccesu=15 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://edant.clarin.com/diariu/2004/02/08/d-06604.htm |títulu=Mascherano perfílase como'l gran herederu |fechaaccesu=15 de xunu de 2011}}</ref> quien tamién foi'l direutor téunicu que lu afitó na primer división. Pudo llevar dende bien nuevu la camiseta númberu 5 del equipu ''millonariu'' col altor esixíu pola afición; camiseta con una escelsa hestoria y que supieron vistir xugadores del calibre d'[[Américo Gallego]], [[Matías Almeyda]] y [[Reinaldo Merlo]], ente tantos otros.
 
Amás, el so llamatu de ''Jefecito'' (n'homenaxe al ''Xefe'' [[Leonardo Astrada]]) respuende tamién a que dende siempres, la so solvencia defensiva, temple y capacidá de lideralgu<ref>{{Cita web |url=http://old.ole.com.ar/diariu/2003/12/13/f-675487.htm |títulu=Ye un líder necesariu |fechaaccesu=16 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.infobae.com/notes/196112-En-Brasil-dicen-que-Javier-Mascherano-ye-un-lider.html |títulu=En Brasil, dicen que Javier Mascherano ye un líder |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.donbalon.com/web/noticia/i-3034/javier-mascherano-un-lider-pa-el chigre-a |títulu=Javier Mascherano, un líder pal Barça |fechaaccesu=9 de xunu de 2011 |urlarchivu=http://web.archive.org/web/http://www.donbalon.com/web/noticia/i-3034/javier-mascherano-un-lider-pa-el chigre-a|fechaarchivu=30 de payares de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.rtve.es/deportes/20100827/javier-mascherano-espiritu-llucha-caracter-apurre-personalidá/349829.shtml |títulu=Javier Mascherano ye espíritu de llucha, calter, entrega y personalidá |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref> carauterizar como xugador. A bien curtia edá'l so baxu perfil, ascendencia natural y un maduror impropiu pa un mozu tan nuevu,<ref>{{Cita web |url=http://edant.clarin.com/diariu/2003/12/01/d-02401.htm |títulu=Javier Mascherano: "Un arguyu y una obligación" |fechaaccesu=15 de xunu de 2011}}</ref> foi dignu d'aponderamientu per parte de los sos formadores (esibir como un arguyu, como «un pequeñu de corazón xigante»)<ref>{{Cita web |url=http://edant.clarin.com/diariu/2004/01/05/d-01601.htm |títulu=Sparrings de Seleición |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref> per parte de los sos propios pares, y tamién de la prensa deportiva y ex futbolistes que vistieron la camiseta albiceleste:
Llinia 733:
|-
|[[Primer División d'Arxentina|Tornéu Clausura]]
|[[Club AtléticuAtlético River Plate|River Plate]]
|{{bandera|Arxentina}} [[Arxentina]]
|[[Tornéu Clausura 2004 (Arxentina)|2004]]