Diferencies ente revisiones de «Diego Armando Maradona»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Atlético Furacán +Atlético Huracán) |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Arxentinos Juniors +Argentinos Juniors) |
||
Llinia 10:
== Biografía ==
=== Orixe y formación futbolística (1969-1976) ===
Maradona foi'l quintu fíu, y primer varón, del matrimoniu ente Diego Maradona y Dalma Salvadora Franco. Los sos hermanos [[Raúl Maradona|Raúl]] y [[Hugo Maradona|Hugo]] tamién fueron futbolistes. Nació'l 30 d'ochobre de 1960, circunstancialmente nel Policlínico Evita, de [[Lanús]]. La so familia, orixinaria d'[[Esquina (Corrientes)|Esquina]], [[provincia de Corrientes]], taba afincada en [[Villa Fiorito]], [[partíu de Lomas de Zamora]], llocalidá allugada nel primer gordón de la zona sur del [[Gran Buenos Aires#Conurbano bonaerense|conurbano bonaerense]]. Tien ascendencia gallega (española), [[Croacia|croata]] y de pueblos orixinarios arxentinos.{{cr}} Dende los primeros momentos en que xugó a la pelota, inclinar a la práutica del fútbol ofensivo. Magar desenvolvió'l so xuegu nun potreru de Fiorito denomináu "Los Siete Canchitas", el so primer contautu col mundín del fútbol producir en 1969, cuando realizó la prueba pa entrar nes divisiones inferiores del club [[Asociación Atlética
Esti equipu, que llegó a consiguir un invictu de 136 partíos,<ref name="cebollitas">{{Cita web |url=http://www.diegomaradona.com/historia/cebolles/ceb76.html |títulu=Cebollitas |editor=Sitio oficial de Diego Maradona |fechaaccesu=26 d'avientu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090916234117/http://www.diegomaradona.com/historia/cebolles/ceb76.html |fechaarchivu=16 de setiembre de 2009 }}</ref> apostó torneos non yá na [[Arxentina|República Arxentina]], sinón en países como [[Perú]] y [[Uruguái]]. El 28 de setiembre de 1971, con namái diez años, apaeció per primer vegada nel diariu ''Clarín''. La nota dicía que "había un pibe con porte y clase de 'crack'", anque na nota llamar "Caradona".<ref name="cebollitas" /> Tamién empezó a ser conocíu polos simpatizantes d'
=== El so empiezu na Primer División y na seleición arxentina (1976-1981) ===
Llinia 18:
[[Archivu:Argentina u20 1979.jpg|thumb|200px|Maradona (cola cinta de capitán) cola [[seleición de fútbol sub-20 d'Arxentina]] en 1979.]]
El so debú na [[Primer División arxentina]] producióse'l 20 d'ochobre de 1976, a los 15 años d'edá, por un partíu del Campeonatu Metropolitanu, oportunidá en qu'el so equipu [[Asociación Atlética
[[Archivu:Diegotapagente.jpg|thumb|left|180px|Maradona, mientres la so etapa n'
A pesar de xugar dellos partíos pa la seleición mientres esi añu, en 1978 [[César Luis Menotti]] nun lo convocó pa xugar el [[Copa Mundial de Fútbol de 1978|Mundial de 1978]] por cuenta de la so mocedá. Maradona atopábase concentráu al pie de otros 24 xugadores nun predio allugáu en [[José C. Paz (partíu)|José C. Paz]], utilizáu pola [[Asociación del Fútbol Arxentino]] como llugar d'entrenamientu, cuando'l 19 de mayu de 1978 Menotti comunicólu que nun diba tener lo en cuenta pal mundial que s'apostaría na Arxentina. Tres esta decepción, se reintegró al plantel d'Arxentinos que tenía de xugar contra [[Club Atlético Chacarita Juniors|Chacarita Juniors]]. Nesi partíu convirtió dos goles y dio dos asistencies, que sirvieron pal trunfu por 5:0 del equipu de [[La Paternal (Buenos Aires)|La Paternal]]. En 1977 designó oficialmente como'l so representante a [[Jorge Czysterpiller]], quien lo representara hasta'l momentu pero ensin que los xuniera nenguna rellación contractual.
Xugando cola camiseta d'
Tres el Mundial de 1978, onde Arxentina ganó la so primer Copa, Menotti empezó a preparar a los xuveniles pal Mundial que se xugaría al añu siguiente en [[Xapón]]. Pa esto entamó dellos amistosos cola seleición xuvenil, y convocó a dellos d'esi xugadores, ente los que s'atopaba Maradona, pa xugar na seleición mayor. El so primer gol cola seleición mayor marcar el 2 de xunu de 1979 frente a [[seleición de fútbol d'Escocia|Escocia]] en [[Glasgow]], onde Arxentina venció al local por 3:1. La seleición clasificar al Mundial al pie d'[[seleición de fútbol d'Uruguái|Uruguái]] y [[seleición de fútbol de Paraguay|Paraguay]], nel Sudamericanu Xuvenil apostáu en [[Montevidéu]].
Llinia 34:
[[Archivu:Maradona_eg_3203.jpg|thumb|200px|Maradona cola camiseta de Boca Juniors.]]
Anque Maradona yá recibiera enantes ufiertes pa xugar n'otros clubes, recién en 1981 atopábase decidíu a abandonar
El contratu roblóse'l 20 de febreru y debutó dos díes depués, nuevamente frente a [[Club Atlético Talleres (Córdoba)|Talleres]]. A diferencia del so debú con Arxentinos, esta vegada esquitóse y, con dos goles sos, Boca superó al so rival por 4:1. Maradona xugó esi partíu ''infiltrado'', yá que mientres l'últimu entrenamientu con Arxentinos sufriera una molestia muscular na so pierna derecha. Sicasí siguió xugando hasta qu'el 8 de marzu detectóse-y un pequeñu esgarriu, que lo alloñar de los estadios hasta'l 29 d'esi mes. Díes dempués de la so recuperación, el 10 d'abril, xugó'l so primera ''superclásico'' frente a River, en ''[[Estadiu Alberto J. Armando|La Bombonera]]''. El partíu apostóse una nueche lluviosa y terminó col trunfu de Boca por 3:0, con dos goles de [[Miguel Brindisi]] y unu de gran calidá de Maradona, nel que dexó pol pisu a Fillol y [[Alberto César Tarantini|Tarantini]] con socesivos amagues y gambetas.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diariu/2006/02/22/deportes/d-04801.htm |títulu=25 años de romance |editor=Clarín |fecha=22 de febreru de 2006 |fechaaccesu=26 d'avientu de 2009}}</ref>
Llinia 171:
=== Regresu al fútbol arxentino y el Mundial d'Estaos Xuníos (1993-1994) ===
En 1993 producióse la so vuelta al fútbol arxentino, esta vegada cola camiseta de [[Club Atlético Newell's Old Boys|Newell's Old Boys]]. Pero nun principiu les negociaciones taben empuestes pal so regresu a [[Asociación Atlética
De la mesma, el [[Club Atlético San Lorenzo de Almagro|San Lorenzo de Almagro]] tuvo a puntu de contratalo al traviés del so amigu, quién formaba parte entós daquella del club, Oscar Ruggeri. Sicasí, les diferencies col presidente Fernando Miele fixeron que la negociación cayer a últimu momentu.
El 13 de setiembre de 1993 llegó'l primer entrenamientu y 40 mil persones axuntárense a velo, metanes una fiesta entamada pol entrenador [[Jorge Raúl Solari]]. El 7 d'ochobre de 1993 realizóse un partíu amistosu de celebración pol debú de Maradona cola camiseta de Newell´s, frente a [[Club Sport Emelec|Emelec]] d'Ecuador. El so debú oficial producióse'l 10 d'ochobre, perdiendo 3 a 1 contra [[Club Atlético Independiente|Independiente]] de visitante. Maradona xugaría amás los partíos contra [[Club Atlético Belgrano|Belgrano]], [[Club de Ximnasia y Esgrima La Plata|Ximnasia y Esgrima de La Plata]], [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] y [[Club Atlético Huracán|Furacán]]. Mientres esti postreru partíu, apostáu'l 2 d'avientu de 1993, sufre un esgarriu muscular que lu alloñaría unes selmanes del terrén de xuegu. A esti altor del campeonatu Solari dexara la conducción téunica, y la so rellación col nuevu téunicu, Jorge Castelli, nun yera bona, yá que nun-y dexaba delles llicencies qu'apautara col anterior entrenador. Ésta foi una de les razones que bastió la ida de Maradona, que'l so últimu partíu nel club foi un amistosu contra [[Club de Regatas Vasco da Gama|Vasco da Gama]] xugáu'l 26 de xineru de 1994. Xugó en [[Club Atlético Newell's Old Boys|Newell's Old Boys]] cinco partíos oficiales, ensin convertir goles.
Llinia 203:
A pocos díes de dexar l'actividá, Maradona viaxó a [[Suiza]] pa internase nuna clínica que la ayudaría cola so adicción a la cocaína. Pero'l médicu que lu atendía dio una conferencia de prensa cuntando detalles del so internación, lo que favoreció'l so regresu a [[Buenos Aires]]. Pero los problemes de salú nun quedaríen tras, el 7 d'abril de 1997 tuvo de ser ingresáu nun hospital depués de sufrir un problema de presión sanguínea mientres un programa de televisión [[chile|chilenu]] llamáu [[Viva'l Llunes]] conducíu por [[Cecilia Bolocco]], [[Álvaro Salas]] y [[Kike Morandé]] tresmitíu por [[Canal 13 (Arxentina)|Canal 13]].<ref>{{Cita web |url=https://www.elmundo.es/1997/04/09/deportes/09N0093.html |títulu=Maradona foi ingresáu una hora nun hospital por hipertensión |editor=El Mundo |fecha=7 d'abril de 1997 |fechaaccesu=26 d'avientu de 2009}}</ref>
El 21 d'abril robló'l contratu que determinaría los so regresu a Boca Juniors, que la so conducción téunica atopábase al cargu de [[Héctor Rodolfo Veira]], contratando a [[Ben Johnson (atleta)|Ben Johnson]] como preparador físicu yá que precisaba ponese en forma. El so regresu produció'l 9 de xunetu, contra [[Club Atlético Newell's Old Boys|Newell's Old Boys]]. El 24 d'agostu xugó'l partíu nel que Boca ganó a
A pesar d'atopase habilitáu pa xugar, nun partíu frente a [[Colo-Colo]] pola [[Supercopa Suramericana|Supercopa]] sufrió una mancadura que la caltendría n'inactividá mientres dellos díes. Volvería xugar recién el 25 d'ochobre de 1997, nel partíu que Boca Juniors ganó como visitante a [[Club Atlético River Plate|River Plate]] por 2:1, siendo reemplazáu nel entetiempu por [[Juan Román Riquelme]]. Esi sería amás el so postreru partíu oficial, yá que anunció'l so retiru del fútbol profesional el mesmu día del so cumpleaños númberu 37, el 30 d'ochobre.
Llinia 287:
Magar esti fanatismu tien los sos focos n'Arxentina y Nápoles, la so carrera futbolística foi reconocida en numberoses oportunidaes. Diverses encuestes allugar ente los meyores xugadores de la hestoria. Destácase una encuesta realizada pola [[FIFA]] en 2000 nel so sitiu d'internet, que ganó llargamente col 53,60% de los votos (siguir col 18,53% [[Pelé]] y [[Eusébio da Silva Ferreira|Eusebio]] col 6,21%).<ref name="FIFA award" /> Llogró'l tercer puestu na encuesta realizada ente'l llectores de la revista ''FIFA Magazine'' y el ''Comité de Fútbol de la FIFA'', detrás de Pelé y [[Alfredo Di Stéfano]].<ref name="FIFA award" /> Foi escoyíu tamién el Segundu Meyor Xugador del Mundu de tolos tiempos, solamente dempués de Pelé (122 puntos), nuna votación fecha polos ganadores del [[Balón d'Oru]] en 1999.
Amás de les distintes reconocencies daes por organismos oficiales y publicaciones deportives de too el mundu, Maradona recibió una importante reconocencia d'
Dellos artistes homenaxaron a Diego Maradona al traviés de los sos [[canción|canciones]]. Ye'l casu del fináu cantante de [[cuartetazo|cuartetu]] [[Rodrigo Bonu]], quien interpretó la tema ''La mano de Dios''. Tamién fixeron lo propio [[Los Pioyos]] con ''Maradó'', [[Fito Páez]] con ''Y da-y allegría al mio corazón'',<ref>{{Cita web |url=http://www.diegomaradona.com/cultura/audio/paez/fito.html |títulu=Fito Páez |editor=Sitio oficial de Diego Maradona |fechaaccesu=26 d'avientu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091223090435/http://www.diegomaradona.com/cultura/audio/paez/fito.html |fechaarchivu=23 d'avientu de 2009 }}</ref> Los Calzones con ''Yo te sigo'', [[Mano Negra (grupu musical)|Mano Negra]] con ''Santa Maradona'', [[Andrés Calamaro]] con ''Maradona'', [[Charly García]] con ''Maradona blues'', [[Los Mures Paranoicos]] con ''[[Para siempres Diego]]'', [[Attaque 77]] con ''Francotirador'', [[Los Cafres]] con ''Capitán Pelusa'', [[Les Pastillas del Güelu (grupu musical)|Les Pastillas del Güelu]] con ''¿Qué ye Dios?'' , y [[Manu Chao (grupu musical)|Manu Chao]] con La vida tómbola ente otros.
Llinia 403:
|-align=center
|[[Asociación Atlética
|{{ARG}}
|1976-1981
Llinia 480:
!align=center| [[Gol#Asistencia|Asist.]]
|- style="text-align: center;"
|rowspan=7 align=center|'''[[Asociación Atlética
|- style="text-align: center;"
|rowspan=5 valign="center"|[[Primer División d'Arxentina|1ª]]
Llinia 1062:
Competición
|- style="text-align: center;"
| 1 || [[16 de marzu]] de [[1978]] || [[Estadiu Don Lleón Kolbowsky|Don Lleón Kolbowsky]], [[Villa Crespo]] || align=center| [[Club Atlético Atlanta|Atlanta]] - '''
|- style="text-align: center;"
| 2 || [[21 de mayu]] de [[1978]] || [[Estadiu Malvines Arxentines|Malvines Arxentines]], [[Provincia de Mendoza]] || align=center| '''
|- style="text-align: center;"
| 3 || [[23 de xunu]] de [[1979]] || [[Estadiu Arquitectu Ricardo Etcheverri|Arquitectu Ricardo Etcheverri]], [[Avenida Ablanéu]] || align=center| '''
|- style="text-align: center;"
| 4 || [[11 de payares]] de [[1979]] || [[Estadiu Don Lleón Kolbowsky|Don Lleón Kolbowsky]], [[Villa Crespo]] || align=center| '''
|- style="text-align: center;"
| 5 || [[21 de mayu]] de [[1980]] || [[Estadiu Ernst Happel|Prater]], [[Viena]] || align=center| [[Seleición de fútbol d'Austria|Austria]] - '''Arxentina''' || [[Archivu:Soccer ball.svg|15px]] [[Archivu:Soccer ball.svg|15px]] [[Archivu:Soccer ball.svg|15px]] || 1 - '''5''' || Amistosu
|- style="text-align: center;"
| 6 || [[13 de setiembre]] de [[1980]] || [[Estadiu Malvines Arxentines|Malvines Arxentines]], [[Provincia de Mendoza]] || align=center| '''
|- style="text-align: center;"
| 7 || [[24 de setiembre]] de [[1980]] || [[Estadiu Don Lleón Kolbowsky|Don Lleón Kolbowsky]], [[Villa Crespo]] || align=center| '''
|- style="text-align: center;"
| 8 || [[9 de payares]] de [[1980]] || [[Estadiu José Amalfitani|José Amalfitani]], [[Buenos Aires]] || align=center| '''
|- style="text-align: center;"
| 9 || [[8 de payares]] de [[1981]] || [[Estadiu Juan Domingo Perón (Córdoba)|Juan Domingo Perón]], [[Ciudá de Córdoba (Arxentina)|Córdoba]] || align=center| [[Institutu Atlético Central Córdoba|Institutu de Córdoba]] - '''Boca Juniors''' || [[Archivu:Soccer ball.svg|15px]] [[Archivu:Soccer ball.svg|15px]] [[Archivu:Soccer ball.svg|15px]] || 1 - '''4''' || [[Campeonatu Nacional 1981 (Arxentina)|Primer División d'Arxentina 1981]]
|