Diferencies ente revisiones de «María de Médici»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: class="wikitable" => {{tablaguapa}}
m correiciones
Llinia 4:
[[Archivu:MariadeMedici04.jpg|right|thumb|250px|María de Médici, escontra 1595.]]
[[Archivu:Marie de Medici's marriage.jpg|250px|thumb|''Nupcias de '''María de Médici''' con [[Enrique IV de Francia]]'' (1600, [[Jacopo Chimenti]]).]]
[[Archivu:Mariemedicis.gif|thumb|250px|El Desembarcu de María de Médici en Marsella, por [[PedroPedru Pablo Rubens]].]]
[[Archivu:Peter Paul Rubens 050.jpg|thumb|250px|''Coronación de María de Médici en Saint Denis ''(detalle), por [[PedroPedru Pablo Rubens]], 1622-1625.]]
'''María de Médici''' ([[Florencia]], [[Italia]]; [[26 d'abril]] de [[1575]] - [[Colonia (Alemaña)|Colonia]], [[3 de xunetu]] de [[1642]]) foi [[reina]] [[consorte]] de [[Francia]], como la segunda esposa del [[rei]] [[Enrique IV de Francia]] —de [[1600]] a [[1610]]— y [[Rexencia (política)|Reina Rexente de Francia]] hasta la mayoría d'edá del so fíu, el futuru rei [[Lluis XIII de Francia]] —de 1610 a [[1617]]—. Tuvo una actuación destacada como [[coleccionista]] y [[mecenes]] de les [[arte]]s.
 
== Nacimiento ==
María de Médici nació'l [[26 d'abril]] de [[1575]], en [[Florencia]], en [[Gran Ducáu de Toscana]]. Foi miembru de la de la rica y poderosa [[Casa de Medici]] y la sesta fía de [[Francisco I de Médici]] (1541-1587), [[Gran Ducáu de Toscana|gran duque de Toscana]], y de [[JuanaXuana d'Habsburgu-Jagellón]] (1547-1578), [[archiduque]]sa d'[[Austria]].<ref>{{cita llibru|apellíu=Lawrence|nome=Cynthia Miller|títulu=Women and Art in Early Modern Europe: Patrons, Collectors, and Connoisseurs|añu=1997|editorial=Pennsylvania State Univ Pr|isbn=978-0-271-01568-2|páxines=136}}</ref><ref>{{cita llibru|apellíu=Lawrence|nome=Cynthia Miller|títulu=Women and Art in Early Modern Europe: Patrons, Collectors, and Connoisseurs|añu=1997|editorial=Pennsylvania State Univ Pr|isbn=978-0-271-01568-2|allugamientu=Marie de Médici's Patronage of Art and Architecture}}</ref>
 
Cercana a los artistes del so Florencia natal, foi educada por [[Jacobo Ligozzi]]. Tamién foi [[baillarina]] de [[ballet]].
Llinia 20:
La so llegada a Francia dende [[Marsella]], tres el so matrimoniu por poderes en [[Florencia]] antes de perfacese la so confirmación en [[Lyon]], tuvo gran repercusión. Dos mil persones formaben el so cortexu. [[Antoinette de Pons]], [[marquesa]] de [[Guercheville]] y dama d'honor de la futura reina, foi la encargada de recoyela en Marsella. Dempués de desembarcar, María de Médici axuntar col so maríu en Lyon, onde pasaron la nueche de bodes.
 
María de Médici quedó embarazada nel intre, y el [[27 de setiembre]] de [[1601]] nació'l primer fíu, el [[Lluis XIII de Francia|delfín LuisLluis]], causando gran allegría tanto al rei como a tol reinu, yá que dende diba cuarenta años esperábase la nacencia d'un [[Delfín (títulu)|Delfín]]. María de Médici siguió col so papel d'esposa y dio-y al so home varios fíos.
 
María de Médici nun s'entendía con Enrique IV. Por demás celosa, nun soportaba les aventures femenines del so home, nin los sos aventatos; él obligar a rellacionase colos sos amantes y amás remacariába-y el dineru que precisaba pa cubrir toles necesidaes que la so condición real esixía-y. Los discutinios ente dambos yeren frecuentes, siguíes por una relativa tranquilidá.
Llinia 26:
María tuvo que soportar los amoríos del rei con [[Catalina Enriqueta de Balzac d'Entragues]], [[marquesa]] de Verneuil, con quien tuvo dos fíos: Gastón Enrique, [[duque de Verneuil]], nacíu en 1601 y legitimado en [[1603]] y Gabriela Anxélica, conocida como mademoiselle de Verneuil, quien nació en 1603.
 
Más tarde, María toleró a una nueva amante d'Enrique IV. Con [[Jacqueline de Bueil]], [[conde]]sa de [[Moret]], con quien el rei tuvo un fíu: AntonioAntoniu, conde de Moret, nacíu en [[1607]] y legitimado en [[1608]].
 
A les infidelidaes del so maríu sumóse-y otru amoríu con [[Carlota des Essarts]], condesa de [[Romorantin]], con quien tuvo dos fíos: JuanaXuana Bautista, nacida y legitimada en [[1608]] y María Enriqueta, que nació en [[1609]].
 
María de Médici quería faese coronar oficialmente como Reina de Francia, pero Enrique IV, por diverses razones polítiques, diba retardando la ceremonia. Foi necesariu esperar al [[13 de mayu]] de [[1610]], fecha na que s'esperaba una llarga ausencia del rei —Enrique partió pa conducir una visita armada” con cuenta de solucionar un problema políticu ente los príncipes del [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]], y el casu de [[Kleve]] y [[Juliers]]—, por que la reina fuera coronada en [[Saint-Denis]] y fixera la so entrada oficial en [[París]]. A otru día el rei foi asesináu.<ref>{{cita llibru|apellíu=Herman|nome=Eleanor|títulu=Sex with Kings: 500 Years of Adultery, Power, Rivalry, and Revenge|añu=2005|páxines=80|url=https://books.googlecom/books?id=GFiou8-zsPYC&pg=PA80&dq=Henriette+finally+fell+from+henri's+favor+in+1608&hl=en&sa=X&ei=vNSJT-eSKcje0QH_vYTmCQ&vei=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=Henriette%20finally%20fell%20from%20henri's%20favor%20in%201608&f=false}}</ref>
Llinia 37:
La posición insegura de la so rexencia ante la [[nobleza]] del reinu y los sos vecinos d'[[Europa]] obligar a romper cola política d'Enrique IV. Destituyó a los conseyeros del rei, pero nun consiguió faese obedecer polos Grandes.
 
Pa recuperar el poderíu de Francia, nun atopó meyor solución qu'apautar la paz con [[España]]. En [[1615]] esti acercamientu concretar por mediu d'un matrimoniu que xunió a les dinastíes de Francia y d'España. La so fía [[IsabelSabela de Borbón, reina d'España|IsabelSabela de Borbón]] casar col [[infante]] [[Felipe IV d'España|Felipe]] -fíu del rei [[Felipe III d'España]] y futuru [[Felipe IV d'España]]-. Un segundu matrimoniu enllazó nuevamente a dambes dinatías reales cuando'l so fíu, el rei Lluis XIII de Francia casar cola infanta [[Ana d'Austria y Austria-Estiria|Ana d'Habsburgu]] —tamién fía del rei Felipe III d'España—.
 
La política de la reina provocó, sicasí, un gran descontentu. Per una parte, los [[protestante]]s vieron con molición esi acercamientu de María con [[La so Maxestá Católica]], el rei d'España Felipe III; por otra, María de Médici intentaba reforzar el poder de la monarquía col sofitu de persones como [[Concino Concini]], maríu de la so hermana de lleche y dama de compañía [[Leonora Dori]], que nun yera apreciada por dellos nobles franceses. Éstos, llevaos pola [[xenofobia]], acusaben a los inmigrantes [[Italia|italianu]]s qu'arrodiaben a María de Médici d'arriquecese en perxuiciu de la nobleza francesa. Aprovechándose de la debilitación causada pola rexencia, los nobles de les grandes families, col príncipe [[Lluis II de Borbón-Condé]] a la cabeza, alzar contra María de Médici pa consiguir asina unes compensaciones financieres.
Llinia 54:
== Mecenes ==
 
María de Médici, [[mecenes]] reconocida na vida parisina, dio trabayu a [[Nicolas Poussin]] y [[Philippe de Champaigne]] na decoración del Palaciu de Luxemburgu, y encargó numberoses pintures a [[Guido Reni]] y especialmente a [[PedroPedru Pablo Rubens|Rubens]], al que fixo dir a [[Amberes]] pa la execución d'una galería de pintures dedicaes a la so vida. Anguaño queden 22 cuadros calteníos nel [[Muséu del Louvre]].
 
== Cayida y esiliu definitivu ==
Llinia 80:
|[[Lluis XIII de Francia|Lluis XIII, rei de Francia y Navarra]]||[[27 de setiembre]] de [[1601]]||[[14 de mayu]] de [[1643]]||Casáu con [[Ana d'Austria y Austria-Estiria|Ana d'Austria]] (1601-1666) en [[1615]]. Tuvieron fíos.
|-
|[[IsabelSabela de Borbón (reina d'España)|IsabelSabela]], [[Fíu de Francia|fía de Francia]]||[[22 de payares]] de [[1603]]||[[6 d'ochobre]] de [[1644]]||Casada con [[Felipe IV d'España|Felipe IV, rei d'España]] (1605-1665) en [[1615]]. Tuvo fíos.
|-
|[[Cristina de Francia|Cristina María]], [[Fíu de Francia|fía de Francia]]||[[12 de febreru]] de [[1606]]||[[27 d'avientu]] de [[1663]]||Casada con [[Víctor Amadeo I de Saboya|Víctor Amadeo I, duque de Saboya]] (1587-1637) en [[1619]]. Tuvo fíos.
Llinia 101:
| rowspan="4" align="center"| '''Padre:'''<br />[[Francisco I de Médici]]
| rowspan="2" align="center"| '''Güelu paternu:'''<br />[[Cosme I de Médici]]
| align="center"| '''Bisagüelu paternu:'''<br />[[JuanXuan de Médicis (1498-1526)|JuanXuan de Médici]]
|-
| align="center"| '''Bisagüela paterna:'''<br />[[Maria Salviati]]
|-
| rowspan="2" align="center"| '''Güela paterna:'''<br />[[Leonor de Toledo|Leonor Álvarez de Toledo y Osorio]]
| align="center"| '''Bisagüelu paternu:'''<br />[[PedroPedru Álvarez de Toledo y Zúñiga]]
|-
| align="center"| '''Bisagüela paterna:'''<br />[[María Osorio Pimentel]]
|-
| rowspan="4" align="center"| '''Madre:'''<br />[[JuanaXuana d'Habsburgu-Jagellón]]
| rowspan="2" align="center"| '''Güelu maternu:'''<br />[[Fernandu I d'Habsburgu]]
| align="center"| '''Bisagüelu maternu:'''<br />[[Felipe I de Castiella]]