Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: galardonáu => gallardoniáu
m correiciones
Llinia 169:
[[Archivu:Thatcher - Reagan c872-9.jpg|thumb|left|190px|Thatcher al pie de Ronald Reagan, febreru de 1981.]]
 
El 2 d'abril de 1982, la [[Procesu de Reorganización Nacional|xunta militar]] que gobernaba n'[[Arxentina]] ordenó la ocupación de los territorios en disputa alministraos pol Reinu Xuníu de les [[Isla Malvines (Territoriu Británicu de Ultramar)|Islles Malvines]] y ocupó [[Puertu Stanley]] como asina tamién les [[Islles Xeorxa del Sur y Sandwich del Sur]], lo que dio entamu a la [[Guerra de les Malvines]].{{harvnp|Smith|1989|p=21|sp=sí}} El fechu fuera entamáu dende 1978 pol presidente [[Leopoldo Galtieri]] y foi bien recibíu pol pueblu arxentín; consecutivamente, Thatcher afirmó que recuperaría les islles.<ref name="Malvines">{{cita llibru|apellíu=Muñoz Pace|nome=Fernando|títulu=Alfonsín y la vuelta de la democracia (1980-1989): España la guerra de les islles Malvines|edición=18|añu=2010|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín|isbn=978-987-07-0859-9|páxines=16-7}}</ref> Estaos Xuníos intentó llevar a cabu una mediación en términos que concedíen dalgún prestu a les demandes de soberanía d'Arxentina, pa la cual Reagan decidió unviar como mediador al xeneral [[Alexander Haig]].<ref name="Malvines"/> La propuesta estauxunidense foi refugada pol gobiernu arxentín y hores antes de la invasión, Reagan contautó con Thatcher, a quien informó sobre una recién conversación telefónica con Galtieri y confesólu: «nun vamos ser neutrales si Arxentina usa la fuercia militar».<ref name="EEXX">{{Cita web|url=http://www.clarin.com/zona/Reagan-Thatcher-neutrales-Arxentina-fuerza_0_674332790.html|títulu=Reagan a Thatcher: «Nun vamos ser neutrales si Arxentina usa la fuercia»|fechaaccesu=19 d'abril de 2012|apellíu=Amato|nome=AlbertoAlbertu|fecha=1 d'abril de 2012|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín}}</ref> La crisis subsecuente foi «un momentu decisivu nel gobiernu [de Thatcher]».<ref name="Jackling 2005 230">{{Cita Harvard|Jackling|2005|p=230|sp=sí}}</ref> A suxerencia de [[Harold Macmillan]] y [[Robert Armstrong]],<ref name="Jackling 2005 230"/> la primer ministra creó y presidió un pequeñu gabinete de guerra, ODSA, pa xixilar el desenvolvimientu del conflictu;{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|pp=80–81|sp=sí}} pal 6 d'abril, el gabinete autorizara y esplegara una fuercia d'ataque naval pa defender les islles.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|p=95|sp=sí}} Mientres tolos países de la OTAN y [[Chile]] afalaron a Reinu Xuníu, el gobiernu arxentín recibió'l sofitu de dellos países llatinoamericanos, incluyendo [[Cuba]].<ref name="Malvines"/> Magar los habitantes de les Islles Malvines asitiáronse a favor de caltener la soberanía británica,<ref name="EEXX"/> Arxentina cuntaba con dellos [[Cuestión de les Islles Malvines#Argumentos arxentinos al respective de los sos derechos de soberanía|argumentu xurídicos, xeográficos y hestóricos]] pa recuperar les islles. El 21 de mayu, los británicos desembarcaron na badea de San Carlos y, una selmana dempués, empezó la ofensiva sobre Puertu Stanley.<ref name="Malvines"/>
 
Finalmente, Arxentina rindió'l 14 de xunu y l'operación foi aclamada como un ésitu nel Reinu Xuníu, a pesar de la muerte de 255 efeutivos británicos y trés malvinenses mientres los 74 díes de duración del enfrentamientu. Les baxes arxentines xubieron a 649,<ref name="Malvines"/> la metá d'elles asocedíes el 2 de mayu de 1982 depués de que'l submarín nuclear [[HMS Conqueror (S48)]] fundiera'l cruceru [[ARA General Belgrano]], que s'atopaba fora del territoriu de guerra.<ref name="liberation">{{cita noticia|títulu=The Falklands: 25 years since the Iron Lady won her war; Liberation Day |obra=The Times |fecha=15 de xunu de 2007|páxina=32|nome=Michael|apellíos=Evans|idioma= inglés}}</ref> Thatcher foi criticada pola so neglixencia a brindar una defensa a les Islles Malvines y foi acusada por [[Tam Dalyell]] pola so decisión de fundir el Xeneral Belgrano, motivu pol que foi etiquetada como «criminal de guerra».<ref>«[https://web.archive.org/web/20121025063339/http://www.infobae.com/notes/nota.php?Idx=187976&idxSeccion=0 Thatcher podría ser condergada como criminal de guerra]» Infobae.com, 5 de xunu de 2005. Consultáu'l 19 d'abril de 2012.</ref> Sicasí, Thatcher foi considerada polos británicu una líder de guerra altamente capaz y comprometida.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|pp=335–336|sp=sí}} El factor Malvines», la recuperación económica d'entamos de 1982 y una oposición llaborista amargamente estremada contribuyeron a la so segunda victoria eleutoral nes [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1983|eleiciones xenerales de 1983]].<ref name="Malvn">{{cita publicación |apellido1=Sanders |nome1=David |apellíos2=Ward |nome2=Hugh |apellíos3=Marsh |nome3=David |títulu=Government Popularity and the Falklands War: A Reassessment |publicación=British Journal of Political Science |volume=17 |mes=xunetu|añu= 1987 |páxina=28 |númberu=3|idioma= inglés}}</ref> Depués de la guerra, Thatcher de cutiu faía mención al llamáu «Espíritu de les Malvines»; {{Harvtxt|Hastings|Jenkins|1983}} suxuren qu'esti fechu reflexó'l so preferencia por tomar de decisiones axilosa fecha pol so gabinete de guerra, en cuenta de los alcuerdos minuciosos realizaos pol gabinete del gobiernu en tiempos de paz.{{harvnp|Hastings|Jenkins|1983|p=329|sp=sí}}
Llinia 216:
En febreru de 2007, convertir nel primer ministru vivu en ser honráu con una estatua de bronce nes Cases del Parllamentu, que ta xusto enfrente de la del so héroe políticu, [[Winston Churchill]],<ref name="bronze"/> y foi presentada'l 21 de febreru de 2007 cola presencia de la mesma Thatcher, que pronunció un discursu pocu frecuente y curtiu nel antepar de los miembros de la Cámara de los Comunes, nel que señaló: «Prefiriera que sía de fierro, pero'l bronce va faer... que nun s'aferruñe».<ref name="bronze">{{Cita web|fecha=21 de febreru de 2007|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/6384029.stm|títulu=Iron Lady is honoured in bronze|fechaaccesu=10 de xineru de 2012|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref> La estatua l'amuesa de frente a la Cámara de los Comunes col so brazu derechu estendíu.<ref>{{Cita web|url=http://newsmax.com/archives/ic/2007/2/21/195931.shtml?s=ic|títulu=Statue of Margaret Thatcher Unveiled|agency=Associated Press|fecha=21 de febreru de 2007|fechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> Thatcher tornó al númberu 10 de Downing Street a finales de payares de 2009 pa la presentación d'una semeya oficial del artista [[Richard Stone]],<ref name="ThatcherReturns">{{Cita web|títulu=Margaret Thatcher returns to Downing Street|newspaper=Daily Telegraph|fecha=23 de payares de 2009|url=http://www.telegraph.co.uk/news/newstopics/politics/margaret-thatcher/6636644/Margaret-Thatcher-returns-to-Downing-Street.html|fechaaccesu=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> un honor poco común pa un exprimer ministru con vida.<ref>{{Cita web|títulu=Brown bans cameres from Non.10 portrait unveiling ...|newspaper=Daily Mail|fecha=23 de payares de 2009|url=http://www.dailymail.co.uk/news/article-1229921/Brown-bans-cameres-Non10-portrait-unveiling--After-Thatcher-win-votes.html|fechaaccesu=10 de xineru de 2012|nome=Simon|apellíu=Walters|first2=Glen|last2=Owen|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> Stone efeutuara primeramente semeyes a la Reina y a la [[Elizabeth Bowes-Lyon|Reina Madre]].<ref name="ThatcherReturns"/>
 
Thatcher yera una defensora pública de la [[Declaración de Praga sobre Concencia Europea y Comunismu]] y la consiguiente resultancia del Procesu de Praga ya inclusive, unvió una carta pública de sofitu a la conferencia anterior.<ref>{{Cita web|url=http://www.victimsofcommunism.org/media/article.php?article=3850|títulu=Prague Declaration on European Conscience and Communism - Press Release|fecha=9 de xunu de 2008|editorial=[[Victims of Communism Memorial Foundation]]|urlarchivu=http://www.webcitation.org/5yf4HFF6d|fechaarchivu=10 de mayu de 2011|fechaaccesu=10 de xineru de 2012|idioma=inglés}}</ref> El 29 d'abril de 2011, foi convidada a la [[Boda real ente Guillermo de Cambridge y Catherine Middleton|boda real del príncipe Guillermo y Catherine Middleton]] pero nun asistió, como tampoco a la ceremonia pa la inauguración d'una estatua de tres metros del expresidente estauxunidense Ronald Reagan frente a la embaxada norteamericana en Grosvenor Square, al paecer por cuenta del so fráxil salú.<ref>{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/news/uknews/royal-wedding/8482346/Royal-wedding-Tony-Blair-not-offended-by-lack-of-convide.html|títulu=Royal Wedding Convide|fecha=29 d'abril de 2011|obra=Daily Telegraph|fechaaccesu=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|nome=James|apellíu=Kirkup|idioma=inglés}}</ref><ref>«[https://www.bbc.co.uk/news/uk-14009137 Ronald Reagan statue unveiled at US Embassy in London]» [[BBC News]] Online, 4 de xunetu de 2011. Consultáu'l 10 de xineru de 2012.</ref> En xunu, foi condecorada pol expresidente español [[JoséXosé María Aznar]] col II premiu FAES a la Llibertá na so residencia privada de Londres.<ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/20110616/espana/abci-aznar-thatcher-201106161033.html|títulu=Aznar apurre a Margaret Thatcher l'II Premiu FAES a la Llibertá|fechaaccesu=10 de xineru de 2012|fecha=16 de xunu de 2011|editorial=ABC|ubicación=Madrid}}</ref> El 31 de xunetu, anuncióse que la oficina de la baronesa na Cámara de los Lores fuera cerrada,<ref>{{Cita web|apellíu=Walker|nome=Tim|url=http://www.telegraph.co.uk/news/8671195/Baroness-Thatchers-office-is-closed.html|títulu=Baroness Thatcher's office is closed|editorial=Telegraph|fecha=30 de xunetu de 2011|fechaaccesu=10 de xineru de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref> momentu nel que foi nomada la primer ministra británica más competente de los postreros 30 años nuna encuesta de Ipsos MORI.<ref name="Stacey_1">{{Cita web|url=http://www.ft.com/cms/s/0/d4y23a0c-a3f9-11y0-8b4f-00144feabdc0.html#axzz1R5B1AzaY|títulu=Thatcher heads poll of most competent PMs|autor=Stacey, Kiran|fecha=3 de xunetu de 2011|fechaaccesu=10 de xineru de 2012|editorial=financial times.com|idioma=inglés}}</ref> Nos sos últimos años, Thatcher caltener en gran parte recluyida de la vista pública por cuenta de les sos dificultaes pa comunicase y movilizase.<ref name="Thatcher health"/>
 
== Enfermedá y fallecimientu ==
Llinia 386:
* {{cita llibru|títulu=The Falklands and South Xeorxa Island|apellíos=Wheeler|nome=Tony|editorial=Lonely Planet|añu=2004|isbn=1-74059-643-9|idioma=inglés}}
* {{cita llibru|apellíos1=Zemtsov|nome1=Ilya|apellíos2=Farrar|nome2=John|títulu=Gorbachev: The Man and the System|editorial=Transaction Publishers|añu=2007|isbn=978-1-4128-0717-3|páxina=138|idioma=inglés}}
* {{cita llibru|apellíos1=Cuenca Toribio|nome1=JuanXuan Manuel|títulu=Intelectuales y políticos contemporaneos|añu=2000|isbn=84-472-0634-3|páxina=163}}
* {{cita llibru|apellíos1=Middleton|nome1=Roger|títulu=Government versus the Market|editorial=Y. Elgar|añu=1996|isbn=9781852780319|páxina=630|idioma=inglés}}
* {{cita llibru|apellíos1=Duthel|nome1=Heinz|títulu=Rupert Murdoch: The Politico Media Complex Mogul|editorial=Epubli|añu=2011|isbn=9781467910934|páxina=163|idioma=inglés}}