Diferencies ente revisiones de «Llatín vulgar»

Contenido eliminado Contenido añadido
m contraición: por+les => poles
m iguo testu: indirectos|indirectes => indireutos|indireutes
Llinia 58:
Sicasí, convién aclarar, dende'l puntu de vista de la llingüística moderna, qu'el ''llatín vulgar'' como tal ye una espresión basada nuna hipótesis antigua y equivocada, que suponía la existencia de dos llingües paraleles: un llatín "cultu" y un "vulgar"; pero, dafechu, el ''llatín vulgar'' yera'l llatín mesmu, un idioma vivu y en constante evolución, mientres qu'el llatín clásicu sólo se caltenía na lliteratura y alministración como'l llinguaxe escritu cultu, pa facilitar la comunicación ente les provincies romanes.<ref>José Enrique Gargallo Gil, María Reina Bastardas, ''Manual de lingüística románica'', Ariel Lingüística, Barcelona, 2007, páxs. 77–79.</ref>
 
La variante de llatín faláu difier notablemente del estilu lliterariu del [[llatín clásicu]] na so pronunciación, vocabulariu y gramática. Delles traces del llatín vulgar nun apaecieron hasta la dómina tardía del Imperiu romanu, magar que paez que munchos de los sos rasgos son sosprendentemente tempranos. Otros, puen inclusive tenet tao presentes muncho antes, siquier so la forma de llatín acriolláu.<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?articulo=1083403&orden=20813 Francisco Gimeno MENÉNDEZ: "Situaciones sociolingüísticas dispares en el proceso de formación de las lenguas romances"]. </ref><ref>B. SCHLIEBEN LANGE: ''L'Origine des langues romanes - Un cas de créolisation?''</ref><ref>Stéphane Goyette, 2000, ''The emergence of Romance Languages from Latin: A case for creolization effects''</ref> La mayor parte de les definiciones de "llatín vulgar" suponen que ye una llingua falada primero qu'escrita, porque ciertes evidencies suxeren que'l llatín se dialeutalizó o criollizó nesti periodu, y porque nun hai pruebes de que daquién trescribiera la fala cotidiana de nengún de los sos falantes. L'estudiu del llatín vulgar requier l'análisis d'evidencies indirectesindireutes, yá qu'orixinalmente naide usaba intencionalmente les formes de llatín vulgar cuando escribía.
 
Lo que güei se sabe del llatín vulgar vien de trés fuentes. La primera ye'l métodu comparativu que puede reconstruyir numberoses traces de les llingües romances atestiguaes, y faer notar aquello no que difieren del llatín clásicu. La segunda fonte son dellos testos de gramátiques prescriptives del llatín tardíu que condergaben los errores llingüísticos que los falantes de llatín solíen cometer, denuncies qu'ayuden a describir cómo s'usaba la llingua. Finalmente, los solecismos y usos que s'estremen del llatín clásicu atopaos dacuando en testos de llatín tardíu tamién dan lluz a la fala de quien los escribió.