Diferencies ente revisiones de «Cancha de tenis»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Estilu habitual na nuesa wiki
Llinia 1:
[[ArchivuFicheru:Laura Robson.JPG|thumb|250px|Canches de tenis en [[Wimbledon]].]]
 
La '''cancha de [[tenis]]''', conocida tamién como '''pista de tenis''', ye'l [[campu de xuegu]] onde se xuega al [[tenis]]. Trátase d'una superficie rectangular cruzada al mediu por una rede baxa. La cancha suel tar preparada y marcada pa prauticar tantu individuales como dobles.
 
== Dimensiones ==
[[ArchivuFicheru:Tennis court metric.svg|thumb|Dimensiones de la cancha de tenis.]]
 
El tenis xugar nuna superficie rectangular y lliso, que puede tar construyida en diversos materiales. La cancha tien 23&nbsp;metros de llargor. L'anchor varia según xuéguese individuales (8&nbsp;metros) o dobles (10&nbsp;metros).<ref>{{Cita web|url=http://www.itftennis.com/technical/rules/equipment/index.asp|títulu=Rule 1 - The Court|editorial=International Tennis Federation|fechaaccesu=30 de xunetu de 2008}}</ref>
Llinia 31:
=== Verde o yerba ===
 
[[ArchivuFicheru:Wimbledon Grojean 2004 RJL.JPG|thumb|200|Wimbledon, la Catedral del Tenis, cola so histórica cancha de verde.]]
 
El [[verde]] ye la superficie orixinal del tenis. Trátase d'una superficie rápida, de bote irregular y la menos utilizada.
Llinia 48:
=== Magre, polvu de lladriyu o tierra batida ===
{{AP|Polvu de lladriyu}}
[[ArchivuFicheru:ND DN 2006FO.jpg|thumb|200px|[[Tornéu de Roland Garros|Roland Garrós]], en [[París]], ye'l campeonatu más famosu del mundu sobre magre.]]
La primer alternativa popular a les superficies de verde, foi la construcción de pistes de [[tierra]]. Resulten muncho menos costoses y fáciles de caltener. El material col que se constrúin ye la [[magre]] (''clay'' n'inglés), utilizándose dos tipos: [[magre coloráu]] y [[magre verde]]. Magar son relativamente barates, riquen d'un considerable trabayu de caltenimientu, reponiendo y empareyando dacuando'l material. Diariamente tienen de ser regaes con agua y mientres los alcuentros tien de ser barrida, col fin d'alisar les marques ya irregularidaes causaes polos calzaos deportivos y los botes de la pelota.
 
Llinia 63:
=== Dura ===
{{AP|Pista de tenis dura}}
[[ArchivuFicheru:Suwei Hsieh.JPG|thumb|200px|Pista dura.]]
Les superficies dures, tamién conocíes como «superficies de cementu», son les más comunes nel tenis modernu, anque en dellos países entá siguen predominando les de magre. Tienen enforma menor costo y trabayu de caltenimientu que les pistes de magre, y vense muncho menos afeutaes poles inclemencies climátiques, anque tamién ye probable qu'amonten el nivel de mancadures de los deportistes.
 
Llinia 73:
 
=== Moqueta ===
[[ArchivuFicheru:Semis Master Nacional de Tenis 2007.JPG|thumb|200px|Pista de «indoor» o moqueta.]]
 
Les superficies sintétiques d'interiores, tamién llamaes «moquetes» o «pista de indoor», tán construyíes con materiales sintéticos especiales, con considerables variaciones de grosez, testura y combinación de materiales. En munchos casos adopten la forma de verde artificial. El [[Masters de París]], por casu, xugóse sobre una moqueta de [[goma]] sintética.