Diferencies ente revisiones de «Chelva»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: pedanías => pedaníes
m Estilu habitual na nuesa wiki
Llinia 21:
 
== Historia ==
[[ArchivuFicheru:Carta puebla de Chelva 1 - Archivo Reino de Valencia.JPG|miniaturadeimagen|left|Carta puebla de Chelva (7 de febreru de 1369). [[Archivu del Reinu de Valencia]].]]
Nel términu de Chelva puede reconstruyise la Prehistoria a partir de los restos arqueolóxicos de xacimientos Neolíticos, de la [[Edá del Bronce]], pasando por importantes asentamientos ibéricos y romanos, de los que resta, amás de delles villes rústiques, el [[Acueductu de Peña Cortada]].
 
Llinia 70:
| align=center| 2.245 || align=center| 2.072 || align=center| 2.184 || align=center| 2.211 || align=center| 2.174 || align=center| 2.105 || align=center| 2.046 || align=center| 1.986 || align=center| 1.938 || align=center| 1.877 || align=center| 1.839
|}
[[ArchivuFicheru:DemografiaChelva.jpg |center]]
 
== Economía ==
Llinia 80:
== Monumentos ==
=== Monumentos relixosos ===
[[ArchivuFicheru:Chelva Iglesia 2.JPG|thumb|150px|Ilesia Arciprestal.]]
* '''Ermita de Santa Cruz'''. La ermita, apocayá reconstruyida, llevantóse sobre l'antigua mezquita árabe del [[sieglu XIV]], que xunto cola de Simat de la Valldigna, son los dos úniques d'esta dómina que tán dataes na Comunidá Valenciana.
* '''Ermita de Loreto'''
* '''Ermita de la Soledá'''. Asitiada nuna plaza nel corazón del barriu árabe de la Benacacira. Dedicada a la advocación a la Nuesa Señora de la Soledá. Al pie de ella atopaba l'antiguu hospital, en que'l so solar construyóse apocayá'l Muséu Arqueolóxicu de Chelva.
[[ArchivuFicheru:Ermitasoledad.JPG|thumb|150px|Ermita de La nuesa Señora de la Soledá.]]
* '''[[Ilesia Arciprestal de La nuesa Señora de los Ánxeles|Ilesia de los Ánxeles]]'''. Ye unu de los edificios más emblemáticos de Chelva. La so maxestosa presencia destaca en mediu del cascu urbanu. Empecipióse la so construcción en [[1626]], rematando en 1692, añedir yá nel sieglu XVIII el Campanariu y la Capiya de la Comunión. Considérase una obra maestra del [[Barrocu Valencianu]]. Igualmente caltién un ricu patrimoniu artísticu, destacando autores del sieglu XVII como [[Pedro Orrente]] y [[Jerónimo J. Espinosa]]. Na base de la torre del campanariu instalar en [[1887]] el que güei ye'l reló-torre más orixinal de la Comunidá Valenciana, yá que ye unu de los pocos que queden n'España que, amás de dar les hores, indica tamién el día del mes y la selmana.
* '''Santuariu de la Virxe del Remediu'''. Asitiáu nel Picu del Remediu, ye'l llugar onde s'atopa la Virxe del Remediu, que ye baxada dende ellí hasta'l pueblu cada añu, mientres les fiestes grandes de la llocalidá.
Llinia 90:
 
=== Monumentos civiles ===
[[ArchivuFicheru:Callejonvillar.JPG|thumb|150px|Caleyón árabe na Benacacira (s. VIII).]]
 
* '''Barrios históricos'''. Conserva nel so cascu urbanu'l calquier dexáu polos pueblos que la habitaron históricamente. El barriu árabe de Benacacira caltién güei día l'aire oculto, misteriosu y recoletu qu'esta cultura confier a los sos espacios. El barriu xudíu del Azoque, que tamién caltién el so trazáu orixinal, con cais estreches y portalaes, zarráu al mundu esterior. La morería del Arrabalde, aniciada a partir de los sieglos XIII y XIV. Nel percorríu por estes cais tamién puede almirase riques amueses d'[[azulexu|azulejería]] de los sieglos XVIII y XIX.
Llinia 101:
== Llugares d'interés ==
 
[[FileFicheru:Casa abandonada, Chelva.JPG|thumb|320px|Casa abandonada asitiada n'unu de los senderos forestales transitables de '''Chelva''']]
 
Otros llugares d'interés son la Rambla de Alcotas y Arquela, el cañón del ríu Turia, llugares cercanos al [[ríu de Chelva]], etc.
Llinia 125:
 
== Ver tamién ==
[[ArchivuFicheru:Peña Cortada 5.JPG|thumb|150px|Senderismo sobre l'acueductu de Peñacortada.]]
* [[Acueductu de Peña Cortada]], escurre polos conceyos de Tuéjar, Chelva, Cais y Domeño.