Diferencies ente revisiones de «Esperimentu de Rutherford»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: chombu => plomu
m Estilu habitual na nuesa wiki
Llinia 1:
[[FileFicheru:Geiger-Marsden experiment expectation and result (Spanish).svg|thumb|400px|L'esperimentu de Rutherford ameyoró'l [[modelu atómicu de Thomson]].]]
'''Los esperimentos de Rutherford''' fueron una serie d'[[esperimentu|esperimentos]] históricos por aciu el cual los [[Ciencia|científicos]] afayaron que cada [[átomu]] tien un [[Nucleu atómicu|nucleu]] onde'l so [[Carga llétrica|carga positiva]] y la mayor parte de la so [[masa]] concéntrense. Ellos deducieron esto midiendo cómo un fexe de [[Partícula alfa|partícules alfa]] esvalíxase cuando cute una delgada fueya [[Metal|metálico]]. Los esperimentos realizar ente 1908 y 1913 por [[Hans Geiger]] y [[Ernest Marsden]] so la direición d'[[Ernest Rutherford]] nos llaboratorios de la [[Universidá de Manchester]].
 
Llinia 10:
Una partícula alfa ye una partícula sub-microscópica con una carga positiva. Según el modelu de Thomson, si una partícula alfa topetara un átomu, pasaría direutamente al traviés. A escala atómica, el conceutu de materia sólido» escarez de sentíu, polo que la partícula alfa non rebotaría nel átomu como si fueren banzones. Namái se vería afeutada pelos campos llétricos del átomu, y nel modelu de Thomson los campos llétricos yeren demasiáu débiles p'afectar una partícula alfa pasaxera nun grau significativu. Dambes cargues negativu y positivu dientro del átomu de Thomson estiéndense sobremanera'l volume del átomu. Acordies con la Llei de Coulomb, cuantimenos concentrada ye una esfera de carga llétrica, más débil va ser el so campu llétrico na so superficie.
 
[[FileFicheru:Thomson model alpha particle scattering.svg|thumb|300px]]
Como exemplu trabayáu, considere una partícula alfa que pasa tangencialmente a un átomu d'oru de Thomson, onde va esperimentar el campu llétrico nel so puntu más fuerte y, d'esta miente, va esperimentar la máxima deflexión ''θ''. Puesto que los electrones son bien llixeros comparaos cola partícula alfa, la so influencia puede ser despreciada y l'átomu puede ser vistu como una esfera de carga positiva.
 
Llinia 71:
 
===L'esperimentu de 1908===
[[FileFicheru:Geiger1908.jpg|right|thumb|300px|Esti aparatu foi descritu nun artículu de 1908 por Hans Geiger. Namái podía midir deflexiones d'unos pocos graos.]]
Un artículu de 1908 por Geiger, «Sobre la Dispersión de Partícules por Materia», describe'l siguiente esperimentu. Geiger construyó un llargu tubu de vidriu de cuasi dos metros de llargor. Nun estremu del tubu había una cantidá de "emanación de radiu" (R) que sirvía como fonte de partícules alfa. L'estremu opuestu del tubu cubrir con una pantalla fosforescente (Z). Nel centru del tubu había una hendidura de 0,9 mm d'anchu. Les partícules alfa de R pasaron al traviés de la hendidura y crearon un parche brillosu de lluz na pantalla. Utilizóse un microscopiu (M) pa cuntar los centelleos na pantalla y midir el so espardimientu. Geiger bombió tol aire del tubu por que les partícules alfa tuvieren desobstruidas y dexaron una imaxe llimpio y apertao na pantalla que correspondía a la forma de la hendidura. Geiger entós dexó un pocu d'aire nel tubu, y el parche brillosu fíxose más difusu. Geiger depués bombió l'aire y asitió una fueya d'oru sobre la ranura n'AA. Esto tamién fixo que'l parche de lluz na pantalla estendiérase más. Esti esperimentu demostró que tanto l'aire como la materia sólido podríen esvalixar notablemente les partícules alfa. L'aparatu, sicasí, namái podía reparar pequeños ángulos de deflexión. Rutherford quería saber si les partícules alfa taben siendo espardíes por ángulos entá mayores-quiciabes más de 90°.
 
Llinia 93:
 
===L'esperimentu de 1910===
[[FileFicheru:Geiger-1910-fig1.GIF|right|thumb|300px|Esti aparatu describir nel documentu de 1910 de Geiger. Foi diseñáu pa midir con precisión cómo la dispersión varió según la sustanza y l'espesura de la llámina.]]
Un artículu de 1910 de Geiger, «La dispersión de les partícules por materia», describe un esperimentu por aciu el cual intentó midir cómo l'ángulu más probable al traviés del cual esviar una partícula alfa varia col material pol que pasa, la espesura de dichu material, y la velocidá de les partícules alfa. Geiger construyó un tubu de vidriu herméticu del que se bombiaba l'aire. Nun estremu había un bulbu (B) que contenía "emanción de radiu" (radón-222). Per mediu de mercuriu, el radón en B foi bombiáu pol estrechu del tubu escontra una pantalla de sulfuru de cinc fluorescente (S). El microscopiu qu'utilizó pa cuntar los centelleos na pantalla foi afitáu a una escala de milímetru vertical con un vernier, lo que dexó a Geiger pa midir con precisión onde los rellumos de lluz apaeció na pantalla y asina calcular los ángulos de les partícules de deflexión. Les partícules alfa emitíes dende A estrecháronse a una viga por un pequeñu furu circular en D. Geiger asitió una llámina de metal na trayeutoria de los rayos en D y Y pa reparar cómo camudó la zona de rellumos. Tamién podría variar la velocidá de les partícules alfa asitiando fueyes extra de mic o aluminiu n'A.
 
Llinia 108:
Rutherford desenvolvió una ecuación matemática que modelaba cómo la llámina tenía d'esvalixar les partícules alfa si tola carga positiva y la mayor parte de la masa atómico concentrar nun solu puntu nel centru d'un átomu.
 
[[FileFicheru:Rutherford's scattering equation illustrated.svg|thumb]]
<math>
s = \frac {Xnt\csc^4\tfrac {\phi}{2}}{16r^2} \cdot (\frac {2Q_n Q_{\alpha}}{mv^2})^2