Diferencies ente revisiones de «Realismu lliterariu»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: Guión afechu => Guión adautáu |
m Estilu habitual na nuesa wiki |
||
Llinia 1:
{{Referencies adicionales|t=20171004022843}}
[[
[[
El '''realismu lliterariu''' ye una corriente estética que supunxo una rotura col [[romanticismu]], tantu nos aspeutos ideolóxicos como nos formales, na segunda metá del sieglu XIX. Estendióse tamién a les artes plástiques en Llatinoamérica, llugar onde hasta entós nun había gran proliferación nesti arte.
Llinia 15:
== Descripción ==
[[
Al concluyir escosos los presupuestos estéticos del Romanticismu refugar o s'anovaron. Los que refugaron el Romanticismu siguieron la estética burguesa del Realismu; quien lo anovaron formando la estética [[Posromanticismo|Postromántica]].
Llinia 27:
== Carauterístiques ==
[[
Les traces fundamentales del realismu son los siguientes:
Llinia 40:
== Trayeutoria del realismu ==
[[
La so nacencia ta amestáu al ascensu, al afianzamientu de la [[burguesía]] y a la nueva sociedá urbana aniciada de resultes del desenvolvimientu de la [[Revolución industrial]] y el consiguiente éxodu masivu del campu a les ciudaes. La mesocracia o clase media preponderante, y progresivamente alfabetizada, impunxo los sos gustos en materia lliterario, pos la mayor parte de los llectores pertenecíen a esta clase.
Llinia 65:
Los principales representantes n'Estaos Xuníos [[Mark Twain]], pseudónimu lliterariu de Samuel Langhorne Clemens, que la so obra maestra ye ''[[Huckleberry Finn]]'', y [[Francis Bret Farte]]; hai que mentar les noveles psicolóxiques de [[Henry James]]; la gran novela ''[[Moby Dick]]'' de [[Herman Melville]] ye d'estética realista, anque'l so autor ye posromántico.
[[
En Hispanoamérica, la tradición [[Costumismu|costumbrista]] empecipiada pol mexicanu [[Joaquín Fernández de Lizardi]] siguir el colombianu [[José María Vergara y Vergara]] (1831-1872); el chilenu [[José Joaquín Vallina]] (1809-1858); el mexicanu [[José Tomás de Cuéllar]] (1830-1894), quien, sol pseudónimu «Facundo», publica una serie de noveles sol títulu de ''La llinterna máxica'' (1871-1892), el mexicanu [[Luis G. Inclán]] (Méxicu, 1816-1875) que pinta la vida rural con llinguaxe popular del estáu de Michoacán na so obra ''Astucia'' (1865). En Chile, [[Alberto Blest Gana]] (1830-1920) publica la so famosa novela ''Martín Rivas'' (1862); en Perú, onde la narrativa fuera apoderada por [[Ricardo Palma]], autor de ''Tradiciones peruanes'', escribe una [[novela indixenista]] [[Clorinda Matto de Turner]] (1854-1909) con ''Aves ensin nial'' (1889), na cual yá presenta al indiu como figura central nun contestu social y ataca les inxusticies que se cometen con él. N'Ecuador destaca [[Juan Lev Mera]] (1832-1894) cola so [[novela indixenista]] ''Cumandá'' (1879) y diversos narradores costumbristas, ente ellos [[Alfredo Baquerizo Moreno]] (1859-1930), introductor de la tema del [[gamonalismu]] en ''Tierra adientro, la novela d'un viaxe'' (1889), que sera desenvueltu por narradores del sieglu XX. N'Arxentina, onde predominaba la poesía y la [[novela gauchesca]] d'ambiente rural, tamién se cultiva la d'ambiente urbano: ''La gran aldega'' (1884) de [[Lucio V. López]] (1848-1894), que describe'l costumes de Buenos Aires.
|