Diferencies ente revisiones de «Gran Boston»

Contenido eliminado Contenido añadido
m +{{control d'autoridaes}}
mSin resumen de edición
Llinia 11:
Más del 80% de la población de Massachussetts vive nel Gran Boston. L'área estadística metropolitana tenía una población estimada, en [[2018]], de 4.875.390 habitantes, que facíen d'ella la décima mayor del país. Nel territoriu que compriende l'área estadística combinada vivíen, nesa fecha, 8.285.407 persones, que la convierten na sesta mayor del país<ref>''[https://www.census.gov/data/datasets/time-series/demo/popest/2010s-counties-total.html County Population Totals and Components of Change: 2010-2018]''. United States Census Bureau.</ref>.
 
Nel so territoriu asiéntense delles de les instituciones educatives más importantes del mundu, como la [[Universidá de Harvard]] y l'[[Institutu Teunolóxicu de Massachusetts|Institutu Teunolóxicu de Massachussets]], y tamién munchos llugares importantes pa la cultura y la historia estauxunidense. Asina, [[Plymouth (Massachusetts)|Plymouth]] foi el llugar nel que se formó la primer colonia de Nueva Inglaterra, que poblaron los pasaxeros del [[Mayflower]]. En 1692, na ciudá de [[Salem (Massachusetts)|Salem]], tuvo llugar ún de los casos más famosos d'histeria colectiva de la historia del país, los Xuicios de Salem<ref>''[https://salemwitchmuseum.com/history-education/ The 1692 Salem Witch Trials]'', na web del 1692 Salem Witch Museum.</ref>. A finales del [[sieglu XVIII]] Bostón foi conocida como Cuna de la Llibertá (''Cradle of Liberty'')<ref>''[http://www.celebrateboston.com/sites/faneuil-hall.htm Faneuil Hall]'', na web celebrateboston.com.</ref> pol papel principal que tuvo nes revueltes que desembocaron na [[Revolución Americana|Revolución de les Trece Colonies]]. Dempués, demientres el sieglu XVIII, la ciudá foi un centru comercial perimportante, y el centru de los movimientos abolicionista<ref>''[http://www.masshist.org/online/abolition/index.php Images of the Antislavery Movement in Massachusetts]'', na web masshist.org.</ref>, por la templanza<ref>''[http://www.teachushistory.org/second-great-awakening-age-reform/articles/temperance-issue-election-1840-massachusetts The Temperance Issue in the Election of 1840: Massachusetts]'', na web teachushistory.org.</ref> y [[Trescendentalismu|trescendentalista]]<ref>Packer, B, ''The trascendentalists''. University of Georgia Press, 2007. ISBN 978-0820329581</ref>. En [[2004]] Massachussets convirtiose nel primer estáu del país en reconocer, de resultes d'una decisión del so Tribunal Supremu, el matrimoniu ente persones del mesmu sexu<ref>[http://edition.cnn.com/2003/LAW/11/18/gay.marriage.reut/ Massachusetts court strikes down ban on same-sex marriage], na web cnn.com (18 de payares de 2003).</ref>. La Kendall Square de Cambridge tien sío llamada «la milla cuadrada más innovadora del mundu» pola alta concentración d'emprendedores y empreses de la economía dixital que surdieron de la rodiada de la plaza dende [[2010]].
 
== Principales ciudaes del área ==