Diferencies ente revisiones de «Fueru de Lleón»

Contenido eliminado Contenido añadido
m +{{control d'autoridaes}}
Correición d'errores: "dialectalismos", fallos ortográficos, interferencia de leísmu castellán "lu correspondía" por "correspondía-y", etc.
Llinia 1:
{{documentu}}
'''El fueru de Lleón''' ye'l primer fueru dau na Península Ibérica, la súaso datación foi siempres problemática, perupero anguaño caltiénse que se promulgóupromulgó un [[30 de xunetu]] de [[1017]].{{cr}}
 
== La datación ==
TaHasta escomienzos del sieglu XX considerábase [[1020]] comucomo la data de creyacióncreación daodarréu que [[Claudio Sánchez Albornoz]] estúdialulu estudia y deduz que la data correuta ye la del 1020, si qu'asina que [[Ramón Menéndez Pidal]] seiráserá quien caltenga que ye enanterioranterior y que l'añu de redaición ye 1017, y en 1992 [[Gonzalo Martínez Díaz]] concluyiráconcluirá que'l fueru promúlgasese promulga un 30 de xunetu de 1017, baseándosebasándose na copia de [[Braga]] enanterioranterior a la d'Uviéu, emplegada por Sánchez Albornoz.
 
== Difusión ==
Amás de lasles copiascopies de [[Braga]] y [[Uviéu]] queda presencia d'esti fueru yá que muitasmunches de lasles súassos disposiciones fuorunfueron copiadascopiaes nos fueros llioneseslleoneses posteriores como los de [[Rabanal del Camín]], [[Villafranca del Bierzu]] ouo [[Puebla de Senabria]].
 
Asina mesmumesmo, el fueru de [[Benavente]] ye una copia del de Lleón y al empar aquelli foufoi la base de las fueros de lasles villas cantábricascantábriques y asturianasasturianes.
 
== Conteníu ==
# AbeyugaAbelluga a texedores, toneleros y siervos.
# Fomenta'l desendolcu de la ciudá con indulxenciasindulxencies por dellasdelles faltasfaltes, comucomo a los homicidas de fuxire+ de la xusticia si tienen familia na urbe.
# Esímese a los habitantes del pagu de las [[wikt:fonsadera|fonsadera]] ouo de la [[wikt:mañería|mañería]].
# Fixa lasles llendes de l'autual comarca del [[Alfoz]], y llígala a lasles decisiones de la ciudá en llexislación, guerra yya impuestos, malque esímelos del portalgu na entrada.
 
Regula la vida interna de la ciudá, entama la paz del mercáu, y la creyacióncreación d'un conceyu embrionariu, manqueanque esti primixeniu conceyu ta enformamui discutíu por quien caltién que nun tenía cálterecálter políticu sinón xudicial y quien sí, según estos Lleón seiríasería la primer urbe medieval europea. Esta postreira opinión seirápostrera será la que prevaleza ente los hestoriadoreshistoriadores daodarréu qu'apaecerán figurasfigures propiaspropies únicamente del conceyu políticu comucomo'l merín ou'lo el sayón.
 
== Reconocencia ==
Nun sería sinon dica'l sieglu XVI qu'emprincipie l'interés pola importancia d'esti testu llegal na hestoria europeaseuropea, son los primeirosprimeros hestoriadoreshistoriadores renacentistas los qu'entamanentamen el so estudiu. Y, nos sieglos posteriores, los eruditos hispánicos emplegarán la copia del ''Liber Testamentorun'' ovetense pa lasles críticascrítiques del testu.
 
Por embargu, quiciabes por queporque tahasta'l sieglu XX nun se concediéuconcedió a Portugal el papel que lu-y correspondía na hestoria llionesalleonesa, en 1922 Claudio Sánchez Albornoz atopóuatopó nuno Archivu Distrital de Braga una copia enanterioranterior que seiríasería la que tornaría a sacar a la lluz la importancia d'esti testu. Anguaño consideráu por dellasdeles cátedrascátedres la primera representación de los dreitosdrechos fundamentales de los ciudadanos na hestoria europea.
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Edá Media]]