Diferencies ente revisiones de «Dióxidu de carbonu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Estilu habitual na nuesa wiki
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-title = +títulu=, -title= +títulu=, -Cite book +cita llibru, -year = +añu=, -year= +añu=)
Llinia 38:
}}
 
El '''dióxidu de carbonu''' ([[fórmula química]] '''CO<sub>2</sub>''') ye un [[gas]] incoloru y vital pa la [[vida]] na Tierra. Esti [[compuestu químicu]] atópase na naturaleza y ta compuestu d'un [[átomu]] de [[carbonu]] xuníu con [[Enllaz covalente|enllaces covalentes]] dobles a dos átomos d'[[osíxenu]]. El CO<sub>2</sub> esiste na [[Atmósfera terrestre|atmósfera de la Tierra]] como [[gas traza]] a una concentración d'alredor de 0,04 % (400 [[Partes per millón|ppm]]) en volume.<ref name=NOAA /> Fontes naturales inclúin [[volcanes]], [[agües termales]], [[Guéiser|géiseres]] y ye lliberáu por roques carbonataes al esleise n'agua y ácidos. Puesto que el CO<sub>2</sub> ye [[Solubilidá|soluble]] n'agua, asocede naturalmente n'[[Agua soterraño|agües soterrañes]], [[ríu|ríos]], [[llagu|llagos]], [[campos de xelu]], [[Glaciar|glaciáres]] y [[Mar|mares]]. Ta presente en xacimientos de [[petroleu]] y [[gas natural]].<ref>{{Cita web|url = http://www.globalccsinstitute.com/publications/good-plant-design-and-operation-onshore-carbon-prinde-installations-and-onshore-pipe-5|title títulu= Xeneral Properties and Uses of Carbon Dioxide, Good Plant Design and Operation for Onshore Carbon Prinde Installations and Onshore Pipelines|publisher = Energy Institute|accessdate = 14 de marzu de 2012}}</ref>
 
El [[Dióxidu de carbonu atmosférico|CO<sub>2</sub> atmosféricu]] ye la principal fonte de carbón pa la vida na Tierra y la so concentración pre-industrial dende'l [[Precámbrico]] tardíu yera regulada polos organismos [[Fotosíntesis|fotosintéticos]] y fenómenos xeolóxicos. Como parte del [[ciclu del carbonu]], les [[Plantae|plantes]], [[algues]] y [[Cyanobacteria|cyanobacterias]] usen la [[enerxía solar]] pa fotosintetizar [[carbohidratos]] a partir de CO<sub>2</sub> y agua, ente que l'O<sub>2</sub> ye lliberáu como refugaya.<ref name=":0">{{Cita llibru|author1 = Donald G. Kaufman|author2 = Cecilia M. Franz|title títulu= Biosphere 2000: protecting our global environment|url = https://books.google.com/books?id=nm5FAAAAYAAJ|accessdate = 11 d'ochobre de 2011|year añu= 1996|publisher = Kendall/Hunt Pub. Co.|isbn = 978-0-7872-0460-0}}</ref> Les plantes producen CO<sub>2</sub> mientres la [[respiración]].<ref name=":1">[http://www.legacyproject.org/activities/foodfactories.html Food Factories]. www.legacyproject.org. </ref>
 
Ye un productu de la respiración de tolos [[Organismu aerobiu|organismos aeróbios]]. Torna a les agües gracies a les branquies de los pexes y al aire por aciu los pulmones de los [[animales terrestres]] respiradores, incluyíos los humanos. Produzse CO<sub>2</sub> mientres los procesos de [[descomposición]] de materiales orgánicos y la [[fermentadura]] d'azucres na fabricación de [[vinu]], [[cerveza]] y [[pan]]. Tamién se produz pola combustión de [[madera]] ([[lleña]]), [[Glúcidu|carbohidratos]] y [[Combustible fósil|combustibles fósiles]] como'l [[carbón]], l'[[alteria]], el petroleu y el gas natural.
Llinia 62:
[[Ficheru:Mauna Loa CO2 monthly mean concentration-es.svg|thumb|280px|La [[curva de Keeling]] amuesa les concentraciones atmosfériques de CO<sub>2</sub> midíes nel [[Observatoriu de Mauna Loa]].]]
 
El dióxidu de carbonu en l'[[atmósfera de la Tierra]] ye un [[gas traza]], na actualidá (principios de 2015) con una concentración promediu de 400 partes per millón en volume<ref name=NOAA>[http://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/#mlo National Oceanic & Atmospheric Administration (NOAA) – Earth System Research Laboratory (ESRL), Trends in Carbon Dioxide] Values given are dry air [[mole fraction]]s expressed in parts per million ([[Parts per million|ppm]]). For an [[ideal gas]] mixture this is equivalent to parts per million by volume (ppmv).</ref> (o 591 partes per millón en pesu). Les concentraciones atmosfériques de CO2 fluctúan llixeramente col cambéu de les estaciones. Les concentraciones cayen mientres la primavera y el branu del hemisferiu norte una y bones les plantes peracaben el gas; y aumenten mientres la seronda y l'iviernu del norte yá les plantes entren n'estáu latente o muerren y descompónense. Les concentraciones varien tamién a nivel rexonal, con más fuercia cerca del suelu con variaciones enforma menores a lo cimero. Nes zones urbanes les concentraciones son xeneralmente más altes<ref>{{Cite journal | doi = 10.1016/j.atmosenv.2007.08.018| title títulu= Elevated atmospheric CO2 concentration and temperature across an urban–rural transect| journal = Atmospheric Environment| volume = 41| issue = 35| pages = 7654| year añu= 2007| last1 = George | first1 = K.| last2 = Ziska | first2 = L. H. | last3 = Bunce | first3 = J. A. | last4 = Quebedeaux | first4 = B.}}</ref> y nel interior de viviendes pueden algamar concentraciones de 10 vegaes el nivel ambiental.
 
La combustión de [[combustibles fósiles]] y la [[deforestación]] provocaron un aumentu de la concentración atmosférica de CO<sub>2</sub> cercana al 43% dende l'empiezu de la [[Revolución Industrial|yera de la industrialización.]]<ref name="nonanews">{{cite news |titletítulu=After two large annual gains, rate of atmospheric CO<sub>2</sub> increase returns to average| url=http://www.noaanews.noaa.gov/stories2005/s2412.htm |date=31 de marzu de 2005 |publisher =NOAA News Online, Story 2412}}</ref> La mayor parte del dióxidu de carbonu de les actividaes humanes ye lliberáu pola quema de carbón y otros combustibles fósiles. Otres actividaes humanes, como la deforestación, la quema de biomasa y la producción de cementu tamién producen CO<sub>2</sub>. Los [[volcanes]] emiten ente 0,2 y 0,3 mil millones de tonelaes de CO<sub>2</sub> per añu, en comparanza con de cerca de 29 mil millones de tonelaes per añu de CO<sub>2</sub> emitíu poles actividaes humanes.<ref name="climate.gov">{{cite web|url=https://www.climate.gov/news-features/understanding-climate/global-warming-frequently-asked-questions|titletítulu=Global Warming Frequently Asked Questions - NOAA Climate.gov}}</ref> Hasta'l 40% de los gases emitíos por dellos volcanes en [[erupción subaérea]] ye dióxidu de carbonu.<ref>{{Citecita bookllibru|last=Sigurdsson |first=Haraldur |author2=Houghton, B. F. |titletítulu=Encyclopedia of volcanoes |yearañu=2000 |publisher=Academic Press |location=San Diego |isbn=0-12-643140-X}}</ref>
 
[[Ficheru:CO2 increase rate.png|thumb|left|Amonto añal del CO<sub>2</sub> atmosféricu: na década de 1960 la medría foi'l 37 % del aumento promediu 2000–2007.<ref>Dr. Pieter Tans (3 May 2008) [ftp://ftp.cmdl.noaa.gov/ccg/co2/trends/co2_gr_mlo.txt "Annual CO<sub>2</sub> mole fraction increase (ppm)" for 1959–2007] [[National Oceanic and Atmospheric Administration]] Earth System Research Laboratory, Global Monitoring Division ([http://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/ additional details].)</ref>]]
Llinia 70:
El dióxidu de carbonu ye un [[gas d'efeutu invernaderu]], qu'absuerbe y emite radiación infrarroxo nos sos dos frecuencies de vibración actives n'infrarroxos. Esti procesu fai que'l dióxidu de carbonu caliente la superficie y l'atmósfera inferior y esfreza l'atmósfera cimera. Una gran mayoría de climatólogos coinciden en que l'aumentu na concentración atmosférica de CO<sub>2,</sub> y polo tanto nel efeutu invernaderu inducíu por CO<sub>2,</sub> ye la principal razón del aumentu de la temperatura medio global dende mediaos del sieglu XX. Anque'l principal gas d'efeutu invernaderu responsable pol calentamientu ye'l dióxidu de carbonu, tamién contribúin el metanu, l'óxidu nitroso, l'ozonu, y otros gases d'efeutu invernaderu de llarga vida. El CO<sub>2</sub> ye'l más esmolecedor, yá que exerz una mayor influencia de calentamientu total que tolos otros gases combinaos, y porque tien una llarga vida atmosférica
 
Non solo l'aumentu de les concentraciones de CO<sub>2</sub> conducen a aumentos na temperatura de la superficie del planeta, sinón que l'aumentu de les temperatures globales tamién causen un aumentu de les concentraciones de CO<sub>2</sub>. Esto produz una [[retroalimentación positiva]] a los cambeos inducíos por otros procesos, como los [[Variaciones orbitales|ciclos orbitales.]]<ref>{{Cite journal| last7 = Korotkevich | first6 = N. I.| last6 = Barkov | first5 = J. | first7 = Y. S.| last8 = Kotlyakov| pages = 414| volume = 329| journal = Nature | first8 = V. M.| doi = 10.1038/329414a0| last5 = Jouzel | first1 = G.| last1 = Genthon| year añu= 1987| title títulu= Vostok ice core: climatic response to CO2 and orbital forcing changes over the last climatic cycle | first4 = C.| last2 = Barnola| last4 = Lorius | first2 = J. M. | first3 = D.| last3 = Raynaud| issue = 6138|bibcode = 1987Natur.329..414G }}</ref> Fai quinientos millones d'años la concentración de dióxidu de carbonu yera 20 vegaes mayor que la de güei, menguó a 4-5 vegaes mientres el periodu [[Xurásicu]] y depués tornó amodo con [[Eventu Azolla|un amenorgamientu particularmente rápidu]] qu'asocedió fai 49 millones d'años.<ref>{{cite web|title títulu= Climate and CO<sub>2</sub> in the Atmosphere|url=http://earthguide.ucsd.edu/virtualmuseum/climatechange2/07_1.shtml| accessdate=10 d'ochobre de 2007}}</ref><ref>
{{Cite journal|first1=Robert A.|last1=Berner| first2=Zavareth|last2=Kothavala |title títulu= GEOCARB III: A revised model of atmospheric CO<sub>2</sub> over Phanerozoic Time|url=http://www.geocraft.com/WVFossils/Reference_Docs/Geocarb_III-Berner.pdf|journal=[[American Journal of Science]]|volume=301|yearañu=2001|issue=2|pages=182–204|doi=10.2475/ajs.301.2.182|accessdate=15 de febreru de 2008 |format=PDF}}</ref>
 
Les concentraciones locales de dióxidu de carbonu pueden algamar valores altos cerca de fontes fuertes, especialmente aquelles que tán aisllaes pel terrén circundante. Nes agües termales de Bossoleto cerca de [[Rapolano Terme]] en la Toscana ([[Italia]]), asitiada nuna depresión en forma de concu d'aprosimao 100 m de diámetru, les concentraciones de CO<sub>2</sub> xuben más del 75% mientres la nueche, lo suficiente apara matar inseutos y animales pequeños. Dempués del amanecer el gas esvalixar por conveición mientres el día.<ref>{{Citecita bookllibru |last=van Gardingen |first=P.R. |author2=Grace, J. |author3=Jeffree, C.Y. |author4=Byari, S.H. |author5=Miglietta, F. |author6=Raschi, A. |author7= Bettarini, I. |chapter=Long-term effects of enhanced CO<sub>2</sub> concentrations on leaf gas exchange: research opportunities using CO<sub>2</sub> springs |titletítulu=Plant responses to elevated CO<sub>2</sub>: Evidence from natural springs |editor=Raschi, A.; Miglietta, F.; Tognetti, R.; van Gardingen, P.R. (Eds.) |yearañu=1997 |publisher=[[Cambridge University Press]] |location=Cambridge |isbn=0-521-58203-2|pages=69–86}}</ref> Les altes emisiones de CO<sub>2</sub> al aire producíes pola perturbación de l'agua fondo del llagu, enchida con CO<sub>2</sub> — créese que causaron 37 muertes nel [[Llagu Monoun]] ([[Camerún]]) en 1984 y 1700 víctimes en el [[Llagu Nyos|llagu Nyos]] (Camerún) en 1986.<ref>{{Citecita bookllibru |last=Martini |first=M. |chapter=CO<sub>2</sub> emissions in volcanic areas: case histories and hazards |titletítulu=Plant responses to elevated CO<sub>2</sub>: Evidence from natural springs |editor=Raschi, A.; Miglietta, F.; Tognetti, R.; van Gardingen, P.R. (Eds.) |yearañu=1997 |publisher=Cambridge University Press |location=Cambridge |isbn=0-521-58203-2|pages=69–86}}</ref>
 
{{VT|Ciclu del carbonu}}