Diferencies ente revisiones de «Juan Manuel del Mar»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Estilu habitual na nuesa wiki
m iguo testu: del Perú => de Perú
Llinia 1:
{{persona}}
'''Juan Manuel del Mar Bernedo''' {{nym}} foi un [[xurisconsultu]], [[maxistráu]] y [[políticu]] [[Perú|peruanu]]. Foi [[Vicepresidente delde Perú|primer vicepresidente constitucional de la República]] mientres el segundu gobiernu del mariscal [[Ramón Castiella]], y en tal calidá, encargar del Poder Executivu ente'l [[29 de setiembre]] de [[1859]] y el [[22 de marzu]] de [[1860]], mientres la [[Guerra peruanu-ecuatoriana (1858-1860)|guerra peruanu-ecuatoriana]], mientres el presidente comandaba la [[Fuercies Armaes delde Perú|Fuercia Armada]]. Foi amás [[diputáu]], [[senador]], [[vocal]] de la [[Corte Suprema de Xusticia delde Perú|Corte Suprema de Xusticia]], conseyeru d'Estáu; ministru d'Estáu nos ramos de Gobiernu, Xusticia y Cultu, y de Guerra y Marina; presidente interín del Conseyu de Ministros; y candidatu a la presidencia de la República en 1862.
 
== Biografía ==
Llinia 6:
Los sos padres fueron Pablo del Mar (escribán de la Casa de Moneda del Cuzco) y Margarita Bernedo. Estudió nel [[Seminariu de San Antonio Abad]], onde tuvo al so cargu la cátedra de Filosofía (1825). Recibir d'abogáu'l 3 de setiembre de 1827 y graduóse de doctor en Xurisprudencia na [[Universidá de San Antonio Abad]] (1830), pasó a Lima, onde s'incorporó al [[Colexu d'Abogaos de Lima|Colexo d'Abogaos]] de dicha ciudá (1832).
 
En 1833 foi escoyíu [[diputáu]] por [[provincia de Paucartambo|Paucartambo]] y suplente por Cuzco, sumándose a los llabores de la [[Convención Nacional delde Perú (1833)|Convención Nacional]] (congresu constituyente de 1833-1834).
 
En 1837 foi nomáu [[vocal]] de la Corte Cimera de Lima, maxistratura que desempeñó hasta 1855, cuando pasó a ser vocal de la [[Corte Suprema de Xusticia delde Perú|Corte Suprema de Xusticia]]. En 1843 foi subprefecto de la [[provincia de Quispicanchi]].
 
Por designación del Congresu, formó parte del Conseyu d'Estáu (1845-1851), del cual foi secretariu y segundu vicepresidente. Yá rematando'l primer gobiernu del mariscal [[Ramón Castiella]], foi nomáu ministru de Gobiernu (1850-1851). Ofició de mediador na reconciliación de Castiella col xeneral [[Manuel Ignacio de Vivanco]], produciéndose una entrevista ente dambos caudiellos, qu'años antes fueren rivales encarnizados. Como señal d'esa reconciliación, Castiella y Vivanco fueron vistos xuntos nel [[teatru]]. Se rumoreó que'l gobiernu sofitaría la candidatura presidencial de Vivanco, pero finalmente Castiella dio'l so sofitu al xeneral [[José Rufino Echenique]], que resultó trunfador y empecipió el so periodu de gobiernu en 1851, que nun tuvo bon final.
Llinia 14:
Españó la [[Revolución Lliberal de 1854|revolución lliberal]] encabezada pol mesmu Castiella, contra'l gobiernu de Echenique desacreditado pol escándalu del afitamientu. Derrocáu Echenique tres la [[batalla de La Palma]], foi designáu ministru de Guerra y Marina, en marzu de 1855; como tal abogó pola anulación de les sanciones dictaes contra'l oficiales partidarios del depuestu presidente. N'avientu del mesmu añu, retomó'l despachu de Gobiernu, Xusticia y Cultu, en reemplazu de [[Manuel Toribio Ureta]], exerciendo dichu cargu hasta ochobre de 1856.
 
Tres la creación del [[Conseyu de Ministros delde Perú]], según la [[Constitución de la República Peruana (1856)|Constitución de 1856]], el 1 abril de 1857 foi nomáu Ministru de Gobiernu, Cultu y Obres Públiques, integrando'l primer gabinete ministerial presidíu pol xeneral [[José María Raygada]] (a quien Del Mar reemplazó en dichu cargo de manera interina, por curtiu tiempu).
 
En xunetu de 1858, Del Mar solicitó que se-y almitiera'l so arrenunciu a dellos de los despachos ministeriales que tenía al so cargu, aduciendo motivos familiares. Depués postuló a la primer vicepresidencia de la República, nes eleiciones nes que se presentó como candidatu a la presidencia'l mesmu mariscal Castiella, entós nel poder; dambos resultaron trunfadores.
Llinia 20:
Na so calidá de vicepresidente, Del Mar encargar del Poder Executivu de 29 de setiembre de 1859 a 22 de marzu de 1860, cuando'l presidente Castiella ausentar pa tomar el mandu personal del exércitu mientres la campaña del [[Ecuador]]. Castiella acusar dempués d'aprovechar la so ausencia pa amistarse cola canaya de Echenique» esto ye, los sos enemigos políticos, a quien señaló como aquellos que-y habíen rechiflado nes cais al retornar al Perú. De magar, el vieyu mariscal guardó una inxusta rensía escontra Del Mar, a quien llamaba despectivamente «fíu d'escribán».
 
Al asoceder l'atentáu contra la vida de Castiella'l [[25 de xunetu]] de 1860 (el llamáu ''disparu del embozado'', asocedíu nuna esquina de la Plaza d'Armes de Lima), Del Mar escusar de reemplazar al mancáu mandatariu, aduciendo [[enfermedá]]. Mientres 35 díes fixo cargu del gobiernu'l [[Conseyu de Ministros delde Perú|Conseyu de Ministros]] presidíu por [[Juan Antonio Pezet]].
 
Yá por rematar el segundu gobiernu de Castiella, convocar a eleiciones, nes que Del Mar participó como candidatu a la presidencia. Pero'l gobiernu brindó'l so sofitu a la candidatura del xeneral [[Miguel de San Román]]; sicasí ello, Del Mar prosiguió la so campaña eleutoral, anque non supo llevar afechiscamente, polo que nun llogró abasnar votos al so favor. Finalmente, cayó gravemente enfermu, viéndose obligáu a retirase de la guerra eleutoral. Finó tres una llarga y valerosa agonía, revelándose nel so testamentu tar desapaecíu na probeza, a pesar de la so estensa y sobresaliente carrera política en plenu ''[[yera del Guanu|boom guanero]]''. Alzóse-y un [[mausoléu]] por suscripción pública. Tiempu dempués, por resolución llexislativu del 2 de payares de 1896, el Congresu otorgó'l derechu a la pensión de montepío a les sos fíes Emilia ya Isabel del Mar.
 
== Ver tamién ==
* [[Presidentes delde Perú]]
 
== Referencies ==
* {{cita llibru |apellíos=Basadre Grohmann|nome=Jorge|enllaceautor= Jorge Basadre |añu=2005 |títulu= Historia de la República delde Perú (1822 - 1933) |edición=9ª |volume=4 |editorial=Empresa Editora El Comerciu S. A.|allugamientu=Lima |isbn=9972-205-66-5 |páxina=}}
* {{cita llibru |apellíos= Gálvez Monteru |nome= José Francisco |apellíos2=García Vega |nome2=Enrique Montés |añu=2016 |edición=1ª |títulu=Historia de la Presidencia del Conseyu de Ministros {{ensin cursiva|Tomo I (1820-1956)}} |url=http://www.pcm.gob.pe/wp-content/uploads/2016/07/Hestoria_de_la Presidencia_del Conseyu_de_Ministros_Tomo_I_pdf.pdf |editorial= Empresa Peruana de Servicios Editoriales S.A. |allugamientu=Lima-Perú |isbn=978-87-93429-87-1 |páxina=89}}
* {{cita enciclopedia |apellíu= Tauro del Pinu |nome= Alberto |enllaceautor= Alberto Tauro del Pinu |editor= |enciclopedia= Enciclopedia Ilustrada delde Perú |títulu=MAR, Juan Manuel de la edición= 3ª |añu= 2001 |editorial=PEISA |volume=10 |allugamientu=Lima |isbn=9972-40-149-9 |páxines=1588}}
* {{cita llibru |apellíu= Vargas Ugarte |nome= Rubén |enllaceautor=Rubén Vargas Ugarte |añu=1984 |edición=2ª |volume= 9 |títulu=Historia Xeneral delde Perú. La República (1844-1879) |editorial= Editorial Milla Batres |allugamientu=Lima |isbn= |páxina=}}
 
== Enllaces esternos ==
 
* Portal Congresu de la República delde Perú: [http://www.congreso.gob.pe/museo/mensaje/Mensaxe-1859-2.pdf Mensaxe ante'l Congresu, al momentu d'asumir el Poder Executivo, 29 de setiembre de 1859].
 
{{Socesión
| títulu = [[Presidente delde Perú|Encargáu del Poder Executivu delde Perú]]<br />
[[Ficheru:Escudo_nacional_del_Perú.svg|30px|Escudu de Perú]]
| periodu = [[29 de setiembre]] de [[1859]] - [[22 de marzu]] de [[1860]]