Diferencies ente revisiones de «Denver»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
m iguo testu: estableciose => establecióse
Llinia 5:
 
== Historia<ref name=":0">Los datos d'esti apartáu tán sacaos del llibru ''Cities of the United States, 5th edition''. Thomson Gale, Detroit, 2006</ref> ==
Los montes y llanaes de Colorado fueron, demientres sieglos, territoriu de caza de delles tribus de nativos americanos, y tamién ocasionalmente de tribus sedentaries dedicaes a l'agricultura, como los anasazi. Los españoles esploraron la zona nel [[sieglu XVI]], pero nun hebo asentamientu européu permanente hasta mediaos del [[sieglu XIX]], tres del descubrimientu d'[[oru]] na zona del [[picu Pikes]]. En [[1858]] establecioseestablecióse, sobro un asentamientu tribal asitiáu na xuntura de los ríos Cherry Creek y South Platte, un centru d'aprovisionamientu pa los poblaos mineros nomáu Saint Charles. Poco dempués, en [[1861]] renombrose, pasando a ser, n'honor del territoriu de Kansas James W. Denver, Denver City, y incorporose como villa (''town'').
 
La fiebre del oru pasó cedo, pero dellos de los cazafortunes qu'aportaran ellí asentáronse na nueva ciudá. Na década de 1860 un incendiu destruyó la mayoría d'ella, un rayu mató a 20 persones y, amás, los sos habitantes hobieron de lluchar contra les tribus indies de les Enllanaes y defendese inclusu d'un ataque del exércitu confederáu. L'escuru futuru de la ciudá esclariose daqué en [[1870]], cola llegada del ferrocarril, y asegurose seis años dempués; tres de la concesión del estatus xurídicu estatal pa Colorado, en [[1876]], Denver convirtiose na so capital. Pa [[1879]] yá tenía 35.000 habitantes, y yera la única ciudá del oeste del país con serviciu telefónicu.