Diferencies ente revisiones de «Llegua»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Ortografía habitual na wiki
m iguo testu: estableciose => establecióse
Llinia 6:
La '''llegua común''' yera una unidá itineraria que s'usaba nes cróniques de les esploraciones ya los viaxes terrestres. Nun tenía afitada denguna distancia concreta, sinón que la so midida variaba coles circunstancies nes que se movía'l viaxeru: dependía de si diba a caballu, en carru o a pie, del tipu de terrenu qu'atravesaba, del clima qu'alcontraba... Sicasí, quedó afitada pol usu, nel [[sieglu XVI]], qu'una llegua medía 20.000 pies castellanos, esto ye, 5.572,7 m 0 6666,66 vares castellanes<ref>[http://www.redalyc.org/pdf/833/83328417007.pdf Medidas y caminos en la época colonial: expediciones, visitas y viajes al norte de la Nueva España (siglos XVI-XVIII). Valentina Garza Martínez]</ref>. Pesie a ello, cada reinu, ya inclusu cada provincia dientru de cada reinu, siguió calteniendo una midida propia pa la llegua, que podía llegar a ser equivalente hasta a 7.000 vares<ref>{{cita llibru |apellidos1=Fariña Tojo|nombre1=José|títulu=La ciudad y el medio natural|fecha=2001|editorial=Ediciones AKAL|isbn=9788446016571|páxina=45|url=https://books.google.cl/books?id=StgUdEvJJc4C&pg=PA45|fechaaccesu=12 d'abril de 2018}}</ref>.
[[Imaxe:Leguario_en_Bailén.jpg|right|300px|thumb|Lleguariu na llocalidá [[Provincia de Jaén|xienense]] de [[Bailén]].]]
Nún intentu de xunificar la midida de la llegua una Real Orde de [[1769]] ordenó marcar los caminos con lleguarios, que marcaben les distancies respectu a [[Madrid]] usando una llegua de 8.000 vares. El puntu ceru establecioseestablecióse na Puerta del Sol, aú sigue tando anguaño.
 
A la '''llegua de marina''' o xeográfica, usada polos cosmógrafos y pilotos de los sieglos XVI y [[sieglu XVII|XVII]], llamábenla de ''17,5 al grau'', porque cada grau de llonxitú del meridianu terrestre (que mide 111,11111 km) comprendía 17,5 llegües, que midíen 5,55555 km, 1.604 vares o 22.812 pies caúna. El rei [[Felipe V d'España|Felipe V]], nuna Pragmática de [[1718]], mandó que s'usara pa marcar les escales nos mapes. Na dómina de los descubrimientos usáronse tamién les llegües de ''18 al grau'' y ''25 al grau'', equivalentes a 1/18 y 1/25 del meridianu terrestre<ref name=DiccionarioLarousse/>. Pa facilitar los cálculos, y xunificar les midíes coles de Francia, [[Reinu Xuníu|Inglaterra]] y otros países, a finales del [[sieglu XVIII]] los marinos españoles entamaron a usar la llegua de ''20 al grau"<ref>Lecciones de geografía astronómica natural y política, Volumen 1, páx. 156-160. Autor: Isidoro de Antillón. Imprenta Real, 1804.</ref>.