Diferencies ente revisiones de «Australia»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
m iguo testu: palabra|palabres => pallabra|pallabres
Llinia 57:
El topónimu ''Australia'' provien direutamente del axetivu llatinu ''australis'' ye dicir "suriegu" o "relativu al sur". N'efeutu, mientres l'[[Antigüedá clásica]] hubo eruditos que mentaron una Terra Australis Incognita (‘Tierra Sureña Desconocida’); ente ellos los xeógrafos Pomponio Mela (¿?-45 d.C.) y [[Toloméu|Claudio Ptolomeo]] (90/100-170 d. C.). Sobro estos testos desenvolvióse la cartografía científica tardomedieval y renacentista. Mientres la [[Era de los descubrimientos|Edá de los Descubrimientos]], la idea d'una gran tierra allugada nel estremu sur del mundu foi unánimemente aceptada, polo cual toles espediciones que llegaron al hemisferiu sur buscaron nicios del supuestu gran continente austral. D'esti continente, la islla d'Australia foi considerada'l so parte septentrional, polo cual recibió'l nome de «tierra del sur».
 
La primer aplicación concreta del nome, sicasí, correspuende a la espedición española del portugués Pedro Fernández de Quirós afayó l'archipiélagu de les Nueves Hébridas (actual [[Vanuatu]]) en [[1606]], que la so islla mayor foi denominada ''Austrialia'' (sic) ''del Espíritu Santu'',<ref>https://www.sl.nsw.gov.au/stories/voyages#!/sc/3/</ref>​ <ref>http://adb.anu.edu.au/biography/quiros-pedro-fernandez-de-2568</ref>nome qu'el mesmu Quirós escoyó en referencia a la fiesta del [[Espíritu Santu]], y en menor midida a la [[Casa d'Austria]], ([[Austria]] col sufixu de pertenencia; ''lia'') a la cual pertenecía'l monarca español. Nesti topónimu dalgunos autores​ ven un xuegu de palabrespallabres o un tracamundiu ente l'axetivu austral y el nome dinásticu: Austria. Australia referiríase al empar a la tierra del sur y a la familia reinante n'España, Portugal y les Indies​.
 
El topónimu pa les tierres allugaes al sur y al este de [[Nueva Guinea]] apaez dende entós en dellos mapes de los llamaos «mares del sur».
 
El documentu n'inglés más antiguu que contién la palabrapallabra Australia data de [[1625]]. Tratase de «A note of Austrialia del Espíritu Santu, written by Sir Richard Hakluyt», publicáu por Samuel Purchas en Hakluytus Posthumus, que fai referencia a la mentada islla del archipiélagu de les Nueves Hébridas, afayada per Quirós en [[1606]].
 
El oficiales holandeses de Batavia (actual [[Xakarta]]) usaben l'axetivu neerlandés Australische nel [[sieglu XVII]] pa referise a la tierra meridional descubierta facía poco, en [[1638]], conocida tamién como Nueva Holanda.
Llinia 67:
Alexander Dalrymple usó'l términu «Australia» en ''Colección histórica de viaxes y descubrimientos nel océanu Pacíficu Sur'' (''A Historical Collection of Voyages and Discoveries in the South Pacific Ocean'') de [[1771]], pa referise a tola rexón sur del [[océanu Pacíficu]]. En [[1793]], George Shaw y sir James Smith publicaron ''Zoology and Botany of New Holland (Zooloxía y Botánica de Nueva Holanda),'' nel cual escribieron «la vasta islla, o meyor dichu continente, d'Australia, Australasia o Nueva Holanda» («the vast island, or rather continent, of Australia, Australasia or New Holland»).
 
L'usu posterior del nome «Australia» deberse a la obra publicada en [[1814]] ''A Voyage to Terra Australis [Un viaxe a Terra Australis]'', del navegante Matthew Flinders el primeru que la circunnavegó. Pese al títulu, que reflexaba la opinión del Almirantalgu Británicu al respeutive de la toponimia llexítima, Flinders usó la palabrapallabra «Australia», y l'ésitu del llibru acabó popularizando la palabrapallabra. El gobernador de [[Nueva Gales del Sur]] Lachlan Macquarie usalo dempués nos mensaxes unviaos a [[Inglaterra]]. En 1817 encamentó l'adopción oficial y, en 1824, l'Almirantalgu autorizólu.
 
== Historia ==
Llinia 93:
En [[1601]] el malayu portugués Manuel Godinho de Erédia tocó nel actual cabu Van Diemen.<ref>Robert Langdon, The Lost Caravel re-explored (1988), </ref>​
 
En tiempos de [[Felipe III d'España|Felipe III]], Fernández de Quirós, tres el periplu de Mendaña, foi capacitáu al traviés del conde de Monterrey de Perú pa salear pel llamáu mar de Balboa dende El Callao escontra l'oeste, con trés navíos y trescientos tripulantes. L'almirante Luis Váez de Torres, en que'l so honor bautizar l'estrechu que dixebra Australia de Nueva Guinea, y el cronista de la espedición Luis de Belmonte Bermúdez formaben parte de la mesma. Belmonte, darréu, publicaría una reseña de la espedición publicada de manera póstuma col títulu: “Hestoria del descubrimientu de les rexones australes pol xeneral Pedro Fernández de Quirós”. La espedición afayó, ese mesmu añu, les isas Nueves Hébridas a les que bautizaron como “Austrialia (sic) del Espíritu Santu”. Estes tierres yeren, en palabrespallabres de Quirós, "la quarta parte del mundu”. Sicasí, aquelles tierres nun fueron colonizaes nesos años, cuidao que taben fuera de la área d'interés de la corona; cuando finalmente aprobóse la so colonización; Pedro Fernández de Quirós yá finara y nunca se concretó'l proyeutu. Mientres esa espedición, meses dempués del descubrimientu de les Nueves Hébridas, el mentáu Torres saleó pol estrechu que güei lleva'l so nome, ente'l 1 y el [[9 d'ochobre]] de [[1606]], y nesi momentu, con toa probabilidá, columbró la mariña septentrional australiana.​
 
En [[1616]] l'holandés Dirk Hartog algama una islla occidental güei llamada Dirk Hartog; en [[1642]] el so compatriota Abel Tasman afaya la islla llamada entós Tierra de Van Diemen (güei, nel so honor, [[Tasmania]]) y en [[1644]] enfusa nel [[golfu de Carpentaria]]. Tasman bautiza como Nueva Holanda a la tierra avistada y cartografía la mariña septentrional dende la península del Cabu York hasta'l Cabu Noroeste n'[[Australia Occidental]]. Sicasí, entá nun se fixeren intentos d'establecimientu. En [[1688]] el pirata británicu William Dampier desembarca na Badea Shark; en [[1696]], Willem de Vlamingh, navegante neerlandés, esquiza la mariña d'occidental y noma el ríu Swan en que'l so estuariu asitiar l'actual ciudá de [[Perth]].