Diferencies ente revisiones de «Santa Sede»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo enllaces
m iguo testu: '#\b(in|In)?(C|c)orrect(u|os|a|es)\b#u' => '$1$2orreut$3'
Llinia 3:
La '''Santa Sede'''{{refn|group="Nota"|Tamién recibe los nomes de '''Sede Apostólica''', '''Sede de Pedro''' o '''Sede de Roma''', ente otres variantes. Magar toles sedes episcopales son consideraes "santes", la espresión "Santa Sede" (ensin más especificación) utilízase de normal nes [[rellaciones internacionales]] y nel [[Derechu canónicu]] de la Ilesia católica como una metonimia pa referise a la Sede de Roma, considerada como'l gobiernu central de la Ilesia católica.<ref>{{cita llibru| apellíos= Miller | nome= Frederic P. | apellíos2= Vandome | nome2= Agnes F. | apellíos3= McBrewster | nome3= John | títulu= Holy Sede | editorial=[[VDM Publishing]] House Ltd | isbn= 978-6-13-028598-2 | otros = 148 pp | edición= | año= 2010 | idioma = inglés}}</ref>}} (en [[llatín]], ''Sancta Sedes'') ye la [[sede episcopal|sede]] del [[obispu]] de [[Diócesis de Roma|Roma]], el [[papa]], qu'ocupa un [[Primáu papal|llugar preeminente]] ente les demás [[Sede episcopal|sedes episcopales]] de la [[Ilesia católica]]; constitúi'l gobiernu central de la [[Ilesia católica|Ilesia]],<ref name="InfoSantaSede">{{cita web|títulu=Santa Sede. Estáu de la Ciudá del Vaticanu. Información xeneral|url=http://www.vatican.va/news_services/press/documentazione/documents/sp_ss_scv/informazione_generale/sp_ss_scv_info-generale_sp.html|editorial=Santa Sede|fecha=15 de setiembre de 2006|fechaaccesu=14 de setiembre de 2016}}</ref> por quien actúa y fala, y ye reconocida internacionalmente como una entidá soberana.<ref>{{cita llibru| apellíos= Crawford | nome= James | títulu= The Creation of States in International Law |editorial= Clarendon Press |allugamientu = Oxford| isbn= 978-0-19-826002-4 |páxines= 226-233|edición= 1a|añu= 2006 |idioma = inglés}}</ref> La Santa Sede ye de la mesma la espresión cola que s'alude a la posición del papa como cabeza suprema de la [[Ilesia católica]],<ref name="InfoSantaSede" /> que los sos orixe remontar a los [[Cristianismu primitivu|primeros tiempos]] del [[cristianismu]].
 
La Santa Sede atópase formada pol [[papa]] y los distintos [[Curia Romana|organismos]] de la [[Curia Romana]].<ref>{{cita web|títulu=Canon 361|url=http://www.vatican.va/archive/ESL0020/__P19.HTM|obra=Códigu de Derechu Canónicu|editorial=Libreria Editrice Vaticana|fecha=25 de xineru de 1983|fechaaccesu=18 de xunetu de 2016}}</ref> El [[papa]] sírvese y tramita al traviés de la Curia los asuntos eclesiales, polo qu'esta realiza'l so llabor en nome y so l'autoridá del sumu pontífiz, pal correctucorreutu funcionamientu de la Ilesia y el llogru de los sos oxetivos.<ref name="Canon360">{{cita web|títulu=Canon 360|url=http://www.vatican.va/archive/ESL0020/__P19.HTM|obra=Codigo de Derechu Canónicu|editorial=Libreria Editrice Vaticana|fecha=25 de xineru de 1983|fechaaccesu=20 de xunetu de 2016}}</ref> La Curia Romana ta compuesta por un grupu d'instituciones, denominaes genéricamente [[dicasterios]],<ref name="DLEdicasterio">{{cita web|títulu=Dicasterio|url=http://dle.rae.es/?w=dicasterio|obra=Diccionariu de la Real Academia Española|fechaaccesu=20 de xunetu de 2016}}</ref> ente los que s'atopen la [[Secretaría d'Estáu de la Santa Sede|Secretaría d'Estáu]], les [[Congregación (Curia Romana)|Congregaciones]], los [[Tribunales de la Santa Sede|Tribunales]] y los [[Conseyos pontificios]].
 
La Curia Romana tien la función d'ayudar al papa nel so gobiernu de la [[Ilesia católica|Ilesia universal]] y de les [[Ilesia particular|ilesies particulares]]; nun tien, sicasí, una [[Acción pastoral católica|misión pastoral]] específica pa la [[diócesis de Roma]], polo que pa les necesidaes espirituales de la diócesis esiste'l [[vicariato de Roma]], frente al que s'asitia'l [[cardenal vicariu]], que gobierna'l territoriu [[Italia|italianu]] de dicha diócesis con [[Vicariu xeneral|potestá vicaria]] del [[sumu pontífiz]]. Pal territoriu concretu de la [[Ciudá del Vaticanu]], dientro de la mesma diócesis, esiste otru [[Vicariato de la Ciudá del Vaticanu|vicariato]] a que'l so frente atopar otru [[Vicariu Xeneral de la Ciudá del Vaticanu|vicariu xeneral]].<ref name="CuriaCatholic">{{cita web|apellido1=Reis Vizcaín|nome1=Pedro María|títulu=La Curia Romana|url=http://es.catholic.net/op/articulos/23397/la-curia-romana.html|editorial=Catholic.net|fechaaccesu=1 d'agostu de 2016}}</ref>
Llinia 36:
== Curia Romana ==
{{AP|Curia Romana}}
La [[Curia Romana]] ye'l conxuntu d'órganos de gobiernu de la Santa Sede. El [[papa]] sírvese y tramita al traviés d'ella los asuntos de la Ilesia, polo que la Curia realiza'l so llabor en nome y so l'autoridá del sumu pontífiz, pal correctucorreutu funcionamientu de la Ilesia y el llogru de los sos oxetivos.<ref name="Canon360" /> Ta compuesta por un grupu d'instituciones, denominaes genéricamente [[dicasterios]],<ref name="DLEdicasterio" /> ente los que s'atopen la [[Secretaría d'Estáu de la Santa Sede|Secretaría d'Estáu]], les [[Congregación de la Curia Romana|Congregaciones]], los [[Tribunal de la Curia Romana|Tribunales]] y los [[Conseyos pontificios]].
 
La Curia Romana tien la función d'ayudar al papa nel so gobiernu de la [[Ilesia católica|Ilesia universal]] y de les [[Ilesia particular|ilesies particulares]]; nun tien una [[Acción pastoral católica|misión pastoral]] específica pa la [[diócesis de Roma]], polo que pa les necesidaes espirituales de dicha diócesis esiste'l [[vicariato de Roma]], frente al que s'asitia'l [[cardenal vicariu]], que gobierna'l territoriu [[Italia|italianu]] de dicha diócesis con potestá vicaria del [[sumu pontífiz]]. Pal territoriu concretu de la [[Ciudá del Vaticanu]], dientro de la diócesis, esiste tamién un [[Vicariato de la Ciudá del Vaticanu|vicariato]] a que'l so frente atopar el [[Vicariu Xeneral de la Ciudá del Vaticanu|vicariu xeneral de la Ciudá del Vaticanu]].<ref name="CuriaCatholic" />