Diferencies ente revisiones de «Arquiteutura neoclásica»

Contenido eliminado Contenido añadido
m →‎Gran Bretaña: correiciones, replaced: treslladar a → treslladóse a
m [Bot] Reemplazu de testu (-Alejandro +Alexandru)
Llinia 227:
Coles mesmes, tamién taba activu l'escocés [[Charles Cameron (arquiteutu)|Charles Cameron]] (1743-1812), autor de la ''Galleria Cameron'' nel [[palaciu de Catalina]] en [[Tsárskoye Seló]], onde retomó l'estilu del inglés Adam,<ref name=Middleton />{{rp|273}} y el [[Palaciu Pávlovsk|palaciu del Gran Duque Pablo en Pavlovsk]], construyíu en 1781 y 1796. Nel parque del palaciu de Pavlovsk, Cameron alzó'l primer templu dóricu de toa Rusia.<ref name=Middleton />{{rp|275}}
 
La moda del neoclásicu qu'empezó con Catalina la Grande algamó'l so puntu culminante con [[AlejandroAlexandru I de Rusia|AlejandroAlexandru I]].<ref>{{cita llibru |autor=Mario Praz|títulu=Gusto neoclassico|páxina= 207}}.</ref> El [[Antigua Bolsa de San Petersburgu|palaciu de la Bolsa de San Petersburgu]], diseñáu pol francés [[Jean-François Thomas de Thomon]] en 1804 ye un exemplu significativu de l'arquiteutura neogriega inspirada nel [[templu de Hera (Paestum)|templu de Hera]] en [[Paestum]].<ref name="cit">{{cita llibru |títulu= Russian Architecture and the West|autor = Dmitry Shvidkovsky
 
|url = https://books.google.it/books?id=LQy9TJ2yOQEC&pg=PA297&lpg=PA297&dq=Exchange+is+a+massive+temple-like+building+rising&source=bl&ots=0fDb1VObIS&sig=aeTBov7SEbWR4O0xSxYRjWRjsi8&hl=it&sa=X&ei=TkZ0T8qQJoXO4QSB_ZCFDg&vei=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Exchange%20is%20a%20massive%20temple-like%20building%20rising&f=false|editorial = Yale University Press|allugamientu= New Haven|añu = 2007|idioma= en|páxina = 297}}</ref> La Bolsa, alzada mientres [[Andrej Nikiforovič Voronichin|Andrey Voronikhin]] construyía la [[catedral de Kazan (San Petersburgu)|catedral de Kazan]], y a la que depués siguieron l'inmensu [[Almirantazgo de San Petersburgu|Almirantazgo]] (d'[[Andrejan Dmitrievič Zacharov|Andrejan Zacharov]], 1806-1815, que se fai ecu de les proporciones en gran escala de Boullée), la [[catedral de San Isaac]] (que'l so dibuxu, realizáu pol francés [[August de Montferrand]], basar nel Panteón parisín) y l'arquiteutura italianizante de [[Carlo Rossi (arquiteutu)|Carlo Rossi]] (por casu, el [[Palaciu del Senáu y Sínodu|Palaciu del Senáu]] (1829-1834) y el [[palaciu Mijailovsky]] (1819-1825), fixeron de San Petersburgu, coles sos fachaes n'estuco coloriáu y emerxentes detalles en blancu, una de les ciudaes más consistentemente neoclásiques d'Europa.<ref name=Pevsner />{{rp|Voz: Unione Sovietica}} Xuntu con Rossi, l'arquiteutu neoclásicu más importante de San Petersburgu foi [[Vasili Stásov]], a quien se deben les estenses casernas y establos incluyendo ilesies con cinco cúpules y l'últimu xuegu de la ciudá, l'arcu de trunfu na vía a Moscú (1834).<ref name=Pevsner />{{rp|Voz: Stasov, Vasilij Petrovič}}