Diferencies ente revisiones de «Juliette Récamier»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Estilu habitual na nuesa wiki
m [Bot] Reemplazu de testu (-Alejandro +Alexandru)
Llinia 15:
Dempués del golpe d'estáu conocíu como "18 Brumario" qu'asitió a Napoleón Bonaparte a la cabeza del Triunviratu Gobernante, entusiastes del comer y el beber como [[Jean Anthelme Brillat-Savarin]], (Belley, Ducáu de Savoya, 2 d'abril de 1755 - Paris, 1 de febreru de 1826), honráu cola denominación d'un nuevu quesu francés normandu - borgoñón pocu más de 100 años más tarde de la so muerte, al que se xunten otros personaxes como [[Luciano Bonaparte]], (21 de mayu de 1775 - 29 de xunu de 1840), padre de Charles Luciano, l'ornitólogu distinguíu de les aves norteamericana, pero él conocíu como Príncipe de Canín.
 
El suizu [[Fredéric Cesar de La Harpe]], (* 6 d'abril de 1754 Rolle, Cantón de Vaud - † 30 de marzu de 1838 Lausanae, Cantón de Vaud, Suiza), doctor en Derechu pola Universidá Alemana de Tübingen en 1774, preceptor en 1782 hasta 1795 (13 años) del futuru Zar [[AlejandroAlexandru I de Rusia]] hasta avientu de 1794 por interés de la güela, la Zarina [[Catalina II de Rusia]] y depués por pidimientu del mesmu mozu Zarevich Alexander, y del so hermanu Konstantin en San Petersburgu. Xenerador de la Independencia inicial del Cantón de Vaud y depués de la República Helvética. Viaxeru a Rusia otra vegada p'asesorar al Zar AlejandroAlexandru I dempués del asesinatu en marzu de 1801 del Zar [[Pablo I de Rusia]]. Reconocencia de la Independencia del Cantón de Vaud polos aliaos europeos a partir de 1814, incluyida Rusia, Cantón - República del que ye conseyeru ente 1814 y 1828.
 
Tamién el padre del matemáticu [[Camille Jordan]], [[Després]], [[Teresa Cabarrús]], tamién llamada nel París revolucionariu ''Madame Tallien'' y ''Notre-Dame de Thermidor'', (31 de xunetu de 1773 nel castiellu de Carabanchel de riba, cerca de Madrid - 15 de xineru de 1835 nel castiellu de Chimay, en Hainaut, Francia), divorciada pol so home, un marqués francés en 1792, amante depués casada del revolucionariu del Terror Francés [[Jean-Lambert Tallien]], (1767 - 16 de payares de 1820), y , ente otros, del famosu banqueru y vizconde [[Paul François Jean Nicolas Barres]], (30 de xunu de 1755- 29 de xineru de 1829), condergada a muerte na dómina del tarrecible [[Robespierre]], que sería pintada pol