Diferencies ente revisiones de «Pólvora»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Estilu habitual na nuesa wiki
m Correiciones
Llinia 2:
{{Tradubot2|Pólvora}}
[[Imaxe:Gunpowder1.png|thumb|200px|right|Formes distintes de los granos de pólvora, caúna cola so función.]]
La '''pólvora''' ye una [[sustanzasustancia]] [[esplosivu|esplosiva]] utilizada principalmente como propulsor de [[proyeutil]]es nes [[arma de fueu|armes de fueu]] y con fines acústicos nos xuegos [[pirotecnia|pirotécnicos]].
 
La pólvora fabricada ye la denomada pólvora negra, que ta compuesta de determinaes proporciones de [[carbón vexetal|carbón]], [[azufre]] y [[nitratu de potasiu]]. La más popular tien 75% de nitratu de potasiu, 15% de carbonu y 10% d'azufre (porcentaxes en masa/masa). Anguaño utilízase en [[pirotecnia]] y como propelente de proyeutiles n'armes antigües. Les modernes pólvores(ensin fumu) tán basaes en materiales enerxéticos, principalmente nitrocelulosa (monobásicas) y nitrocelulosa más nitroglicerina (bibásicas).
Llinia 16:
{{cita|''Accipiatur igitur de ossibus Adae, et de calce sub eodem pondere; et sint sex ad lapidem Tagi, et quinque ad lapidem unionis; et terantur simul cum aqua vitae, cujus proprium est dissolvere omnes res alias, ita quod in ea dissolvantur et assentur. Et iteretur multotiens contrition et assatio, donecin cerentur; hoc est ut uniantur partes, sicut in cera. Et signum incerationis est, quod medicina liquescit super ferrum valde ignitum; deinde ponatur in eadem aqua in loco cálido et humido, aut supendatur in vapore aquarum valde calidarum; deinde dissolvantur, et congelentur ad solem. Dein accipies sal petrae, et argentums vivum convertes in plumbum, et iterum plumbum eo lavabis et mundificabis, ut sit próxima argento, et tunc operare ut prius. Item pondus totum sit 30. Sed tamen sal petrae LURU VOPO VIR CAN VTRIET sulphuris; et sic facies tonitruum et coruscationem, si sias artificium - Cap. XI''}}
 
[[Berthold Schwarz]], un monxu alemán, a empiezos del [[sieglu XIV]], puede ser el primeru n'emplegar pólvora pa impulsar un proyeutil, anque paez ser que por esa mesma dómina los árabes yá lu habíen usáu con esi mesmu fin na Península [[Ibérica]], según esprender de les cróniques del rei [[Alfonsu XI de Castiella]]. El siguiente párrafu, trescritu y afechu al castellán modernu, correspuende a la crónica del rei Alfonsu XI sobre'l sitiu d'[[Alxecires (España)|Alxecires]] ([[1343]]), y ye la primer referencia escrita del emplegu de la pólvora con fines militares, magar hai quien sostién qu'esa mesma sustanzasustancia yá fuera utilizada, tamién polos árabes, na defensa de la ciudá de [[Borrina (Huelva)|Borrina]] ([[Huelva]]) cuando foi sitiada por [[Alfonsu X el Sabiu]], casi un sieglu enantes.
 
{{cita|''..tiraben [los árabes] munches pellas [boles] de fierro que les llanzaben con truenos, de los que los cristianos sentíen un gran espantu, yá que cualquier miembru del home que fora alcanzáu, yera tarazáu como si cortar con un cuchiellu; y como quixera que l'home cayera mancáu morría dempués, pos nun había ciruxía dalguna que pudiera curar, per un sitiu porque veníen [les pellas] amburando como fueu, y por otru, porque los polvos con que les llanzaben yeren de tal naturaleza que cualquier llaga que fixeren suponía la muerte del home.''}}
Llinia 30:
Anque entá pueda atopase esti tipu de pólvora pa los fines descritos enantes, ésta foi movida pola pólvora [[Nitratu de celulosa|nitrocelulósica]] o ensin fumu na última década del sieglu XIX, substituyéndola totalmente poles notables ventayes que tenia sobre la otra.
 
La ventaya qu'influyó con mayor fuercia pa camudar d'una pólvora a otra foi la nula borrafaresiduu que dexaben na ánima del cañón les nueves pólvores ensin fumu. Esto foi una gran ventaya, yá que podíen disparase cientos de disparos ensin tener que llimpiar el cañón.
 
== Ver tamién==