Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»

Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: '#\b(in|In)?(C|c)orrect(u|os|a|es)\b#u' => '$1$2orreut$3'
m preferencies llingüístiques: locales => llocales
Llinia 39:
Sol lideralgu d'[[Edward Heath]], el Partíu Conservador ganó les [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1970|eleiciones xenerales de 1970]] y Thatcher foi nomada ministra d'Educación y Ciencia. Mientres los sos primeros meses nel cargu, atraxo l'atención pública como resultáu de los sos intentos por amenorgar los gastos d'educación. Dio-y prioridá a les necesidaes académiques nes escueles<ref name="Reitan-p14"/> ya impunxo retayos del gastu públicu nel sistema educativu estatal; como resultancia, suprimióse la lleche gratuito pa los alumnos d'ente siete y once años.<ref name="Wapshott-p76">{{Cita Harvard|Wapshott|2007|p=76|sp=sí}}</ref> Sostuvo que pocos neños veríense afeutaos si nes escueles quitaba la leche pero aportó a da-yos un terciu de llitru diariu a los neños más pequeños por cuestiones nutricionales.<ref name="Wapshott-p76"/> La so decisión provocó una nube de protestes per parte del Partíu Llaborista y de la prensa,<ref name="Reitan-p15">{{Cita Harvard|Reitan|2003|p=15|sp=sí}}</ref> lo que-y valió'l llamatu de «lladrona de lleche».<ref name="Wapshott-p76"/> Thatcher escribió na so autobiografía: «Aprendí una pervalible lleición [d'esta esperiencia]. Incurriera al odiu políticu máximu pol beneficiu políticu mínimu».<ref name="Reitan-p15"/>{{harvnp|Thatcher|1995|p=182|sp=sí}}
 
L'alministración de Thatcher tuvo marcada pol aumentu de les propuestes de les autoridaes educatives localesllocales pa cerrar les ''[[grammar school]]s'' y adoptar un sistema integral d'[[educación secundaria]]. Anque finalmente decidió crease un sistema d'educación por niveles nes ''grammar schools'' y determinóse la preservación d'estes escueles,<ref name="Reitan-p14">{{Cita Harvard|Reitan|2003|p=14|sp=sí}}</ref> mientres la so alministración como ministra d'Educación solamente fueron refugaes 326 de les 3612&nbsp;propuestes pa la conversión de les escueles; de resultes, la proporción d'alumnos qu'asistíen a les escueles secundaries integrales aumentó del 32&nbsp;% al 62&nbsp;%.{{harvnp|Marr|2007|pp=248–249|sp=sí}}
 
=== Líder de la oposición (1975–1979) ===
Llinia 68:
=== Asuntos interiores ===
 
Thatcher foi líder de la oposición y primer ministra nuna dómina onde s'amontaron les tensiones raciales en Gran Bretaña.<ref name="Songs"/> ''The Economist'' comentó sobre les eleiciones localesllocales de mayu de 1977 que «la marea de conservadores barrió colos partíos más pequeños. Eso inclúi específicamente al frente Nacional, que sufrió un claru cayente en comparanza al añu anterior».<ref>{{cita noticia|obra=The Economist|títulu=Votes go to Tories, and nobody else|fecha=14 de mayu de 1977|volume=263|númberu=6976|páxines=24–28|idioma= inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/93030FB632Y147999D4BEB655587A134.pdf|títulu=Conservative Party Campaign Guide Supplement 1978|autor=Conservative and Unionist Central Office|fecha=1978|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=Margaret Thatcher.org|formatu=PDF}}</ref> La so popularidá nes encuestes alzar nun 11&nbsp;% dempués de la entrevista que concedió en xineru de 1978 a ''[[World in Action]]'', na cual mentó: «el calter británicu fixo enforma pola democracia, poles lleis y fixo tantu por tol mundu que si esiste dalguna medrana que pueda anubrinos, la xente va reaccionar actuando de manera contraria con aquellos que vienen [...] en munches maneres, [les minoríes] añeden más a la riqueza y variedá d'esti país. Nel momentu en que la minoría amenacia en convertise nun grupu grande, la xente asústase».<ref name="Popul">{{cita noticia|obra=The Times|títulu=Mrs Thatcher fears people might become hostile if immigrant flow is not cut|fecha=31 de xineru de 1978|idioma= inglés}}</ref><ref>{{Cita web|obra=Time|url=http://www.time.com/time/magacín/article/0,9171,920566-3,00.html|títulu=Britain: Facing a Multiracial Future|fecha=27 d'agostu de 1979|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Gracies a eso, nes eleiciones xenerales de 1979 el conservadores atraxeron los votos del Frente Nacional, que'l so sofito casi sumió.{{harvnp|Reitan|2003|p=26|sp=sí}}<ref>{{cita llibru|títulu=Britishness since 1870|nome=Paul|apellíos=Ward|editorial=Routledge|ubicación=Londres|isbn=978-0-415-22016-3|añu=2004|páxina=128|idioma=inglés}}</ref> Nuna xunta en xunetu de 1979 colos ministros [[Peter Carington]] y William Whitelaw, Thatcher quexar del númberu d'inmigrantes asiáticos, llindando a pocu menos de 10&nbsp;000 el númberu de vietnamites asitiaos dexaos nel Reinu Xuníu.<ref>{{Cita web|obra=Daily Telegraph|url=http://www.telegraph.co.uk/news/newstopics/politics/margaret-thatcher/6906503/Margaret-Thatcher-complained-about-Asian-immigration-to-Britain.html|títulu=Margaret Thatcher complained about Asian immigration to Britain|fecha=30 d'avientu de 2009|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|nome=Jon|apellíos=Swaine|ubicación=Londres}}</ref>
 
Como primer ministra, axuntábase semanalmente cola [[Sabela II del Reinu Xuníu|reina Sabela II]] p'aldericar asuntos del gobiernu y la so rellación foi oxetu d'un analís refechu.{{harvnp|Reitan|2003|p=28|sp=sí}}{{harvnp|Seward|2001|p=154|sp=sí}} En xunetu de 1986, el ''[[Sunday Times]]'' publicó ciertes afirmaciones atribuyíes a los conseyeros de la reina alrodiu de una rotura» ente'l [[palaciu de Buckingham]] y [[Downing Street]] «sobre una amplia gama de problemes nacionales ya internacionales».<ref name="dismayed">{{cita noticia |títulu=Queen dismayed by 'uncaring' Thatcher |obra=Sunday Times |fecha=20 de xunetu de 1986|nome=Simon|apellíos=Freeman|coautor= Jones, Michael|idioma= inglés}}</ref><ref name="rift">{{cita noticia |títulu=The Queen And Thatcher: The story they couldn't kill; Alleged rift between Premier and British Monarch |obra=Sunday Times |fecha=27 de xunetu de 1986|nome=Michael|apellíu=Jones|idioma= inglés}}</ref> El Palaciu publicó una negativa oficial y esanició los rumores sobre una posible crisis constitucional.<ref name="rift"/> Dempués del retiru de Thatcher, una fonte fidedigna del Palaciu tornó como «ensin sentíu» la idea estereotipada» de que la reina y ella non simpatizaban o que reñieren por causa de les polítiques thatcheristas.<ref>{{cita noticia |títulu=Queen to toast Thatcher |obra=The Times |fecha=16 d'ochobre de 1995 |páxina=2|idioma= inglés}}</ref> Thatcher escribió más tarde: «Siempres atopé l'actitú de la Reina escontra al trabayu de gobernar absolutamente correuta... les hestories de la llucha ente "dos muyeres poderoses" yeren demasiáu bones como pa ser un inventu».{{harvnp|Thatcher|1993|p=18|sp=sí}} Mientres el so mandatu, Thatcher amosó una gran frugalidad na so residencia oficial, al puntu d'aportunar en pagar pola so propia tabla de planchar.<ref>{{Cita web|apellido1=Holt|nome1=Gerry|apellíos2=Williams|nome2=Nathan|url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-16319101|títulu=Files reveal Margaret Thatcher's frugal side|fecha=30 d'avientu de 2011|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
Llinia 117:
A lo llargo de la década de 1980, los ingresos del impuestu del 90&nbsp;% sobre la estraición de petroleu del [[mar del Norte]] fueron usaos como una fonte d'ingresos al curtiu plazu pa permediar el presupuestu y pagar los costos de la reforma.{{harvnp|Marr|2007|p=439|sp=sí}} Pa 1982, el Reinu Xuníu empezó a amosar señales de recuperación económica;{{harvnp|Floud|Johnson|2004|p=392|sp=sí}} la inflación menguó a 8,6&nbsp;% dende un picu de 18&nbsp;%,{{harvnp|Middleton|1996|p=630|sp=sí}} pero per primer vegada dende la década de 1930, el desempléu allugar en más de tres millones.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/january/26/newsid_2506000/2506335.stm|títulu=26 January 1982: UK unemployment tops three million|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=26 de xineru de 2008|idioma=inglés}}</ref> Pa 1983, la crecedera económica xeneral fortalecióse y l'inflación y les tases hipotecaries algamaron los sos valores más baxos dende 1970, anque la industria cayó nun 30&nbsp;% dende 1978 y el desempléu permaneció en valores altos con un picu de 3,3 millones en 1984.<ref>{{Cita web|url=http://www.ons.gov.uk/ons/rel/cpi/consumer-price-inflation/price-indicators-used-1947-2004/price-indicators-used-1947-2004-.zip|autor=Office for National Statistics|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|títulu=Consumer Price Inflation: 1947 to 2004|fecha=2005|idioma=inglés|formatu=ZIP}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.independent.co.uk/news/uk/home-news/unemployment-among-young-workers-hits-15-per-cent-1645728.html|títulu=Unemployment among young workers hits 15 per cent|obra=The Independent|fecha=16 de marzu de 2009|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|nome=Sean|apellíos=O'Grady|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref name="Socialism"/>{{harvnp|Middleton|1996|p=628|sp=sí}}
 
Pa 1987, el desempléu foi menguando, la economía estabilizóse y fortalecióse, y l'inflación baxó. Les encuestes d'opinión amosaben a los conservadores con una amplia ventaya y los resultaos de les eleiciones localesllocales tamién fueren esitosos pa ellos, lo que llevó a Thatcher a convocar a eleiciones xenerales pal 11 de xunu d'esi añu que concluyeron na so reeleición por un tercer periodu consecutivu.<ref>{{Cita web|url=https://www.bbc.co.uk/news/special/politics97/background/pastelec/gue87.shtml|títulu=BBC Politics 97|obra=BBC.co.uk|fecha=11 de xunu de 1987|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|idioma=inglés|autor=BBC}}</ref>
 
Thatcher reformó'l sistema d'impuestos local al reemplazar los impuestos domésticos basaos nel valor nominal de renta d'una propiedá col [[Community Charge|cargu comuñal]] o ''poll tax'', nel cual tolos adultos residentes pagaben una mesma cantidá.<ref name="polltax">{{Cita web|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C0CE7DD1030F930A15757C0A966958260|obra=New York Times|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|fecha=23 d'abril de 1990|apellíos=Passell|nome=Peter|títulu=Raxón Over British Poll Tax Imperils Thatcher Ideology|idioma=inglés}}</ref><ref name="polltaxbbc">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/august/14/newsid_2495000/2495911.stm|obra=BBC|fechaaccesu=26 de mayu de 2012|fecha=14 d'agostu de 1990|títulu=1990: One in five yet to pay poll tax|idioma=inglés}}</ref> El nuevu impuestu foi introducíu n'Escocia en 1989 y n'Inglaterra y Gales al añu siguiente,{{harvnp|Reitan|2003|pp=87–88|sp=sí}} y pasó a ser una de les polítiques más tarrecíes mientres tol so mandatu.<ref name="polltax"/><ref name="Cameron">{{Cita web|url=http://www.guardian.co.uk/politics/2006/sep/16/conservatives.politics|obra=The Guardian|fechaaccesu=31 de mayu de 2012|fecha=16 de setiembre de 2006|apellíos=Branigan|nome=Tania|títulu=Cameron apologies to Scotland for poll tax experiment|idioma=inglés}}</ref> El descontentu públicu remató nuna manifestación de más de 70&nbsp;000 persones en Londres el 31 de marzu de 1990; les fuelgues cerca de [[Trafalgar Square]] amontaron les protestes pol ''poll tax'' con un saldu de 113 persones mancaes y 340 deteníos.<ref name="otd pt">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/march/31/newsid_2530000/2530763.stm|títulu=31 March 1990: Violence flares in poll tax demonstration|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=31 de marzu de 2008|idioma=inglés}}</ref> El cargu comuñal foi abolíu pol so socesor, [[John Major]].<ref name="otd pt"/>