Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»
Contenido eliminado Contenido añadido
m iguo testu: '#\b(in|In)?(C|c)orrect(u|os|a|es)\b#u' => '$1$2orreut$3' |
m preferencies llingüístiques: locales => llocales |
||
Llinia 39:
Sol lideralgu d'[[Edward Heath]], el Partíu Conservador ganó les [[Eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 1970|eleiciones xenerales de 1970]] y Thatcher foi nomada ministra d'Educación y Ciencia. Mientres los sos primeros meses nel cargu, atraxo l'atención pública como resultáu de los sos intentos por amenorgar los gastos d'educación. Dio-y prioridá a les necesidaes académiques nes escueles<ref name="Reitan-p14"/> ya impunxo retayos del gastu públicu nel sistema educativu estatal; como resultancia, suprimióse la lleche gratuito pa los alumnos d'ente siete y once años.<ref name="Wapshott-p76">{{Cita Harvard|Wapshott|2007|p=76|sp=sí}}</ref> Sostuvo que pocos neños veríense afeutaos si nes escueles quitaba la leche pero aportó a da-yos un terciu de llitru diariu a los neños más pequeños por cuestiones nutricionales.<ref name="Wapshott-p76"/> La so decisión provocó una nube de protestes per parte del Partíu Llaborista y de la prensa,<ref name="Reitan-p15">{{Cita Harvard|Reitan|2003|p=15|sp=sí}}</ref> lo que-y valió'l llamatu de «lladrona de lleche».<ref name="Wapshott-p76"/> Thatcher escribió na so autobiografía: «Aprendí una pervalible lleición [d'esta esperiencia]. Incurriera al odiu políticu máximu pol beneficiu políticu mínimu».<ref name="Reitan-p15"/>{{harvnp|Thatcher|1995|p=182|sp=sí}}
L'alministración de Thatcher tuvo marcada pol aumentu de les propuestes de les autoridaes educatives
=== Líder de la oposición (1975–1979) ===
Llinia 68:
=== Asuntos interiores ===
Thatcher foi líder de la oposición y primer ministra nuna dómina onde s'amontaron les tensiones raciales en Gran Bretaña.<ref name="Songs"/> ''The Economist'' comentó sobre les eleiciones
Como primer ministra, axuntábase semanalmente cola [[Sabela II del Reinu Xuníu|reina Sabela II]] p'aldericar asuntos del gobiernu y la so rellación foi oxetu d'un analís refechu.{{harvnp|Reitan|2003|p=28|sp=sí}}{{harvnp|Seward|2001|p=154|sp=sí}} En xunetu de 1986, el ''[[Sunday Times]]'' publicó ciertes afirmaciones atribuyíes a los conseyeros de la reina alrodiu de una rotura» ente'l [[palaciu de Buckingham]] y [[Downing Street]] «sobre una amplia gama de problemes nacionales ya internacionales».<ref name="dismayed">{{cita noticia |títulu=Queen dismayed by 'uncaring' Thatcher |obra=Sunday Times |fecha=20 de xunetu de 1986|nome=Simon|apellíos=Freeman|coautor= Jones, Michael|idioma= inglés}}</ref><ref name="rift">{{cita noticia |títulu=The Queen And Thatcher: The story they couldn't kill; Alleged rift between Premier and British Monarch |obra=Sunday Times |fecha=27 de xunetu de 1986|nome=Michael|apellíu=Jones|idioma= inglés}}</ref> El Palaciu publicó una negativa oficial y esanició los rumores sobre una posible crisis constitucional.<ref name="rift"/> Dempués del retiru de Thatcher, una fonte fidedigna del Palaciu tornó como «ensin sentíu» la idea estereotipada» de que la reina y ella non simpatizaban o que reñieren por causa de les polítiques thatcheristas.<ref>{{cita noticia |títulu=Queen to toast Thatcher |obra=The Times |fecha=16 d'ochobre de 1995 |páxina=2|idioma= inglés}}</ref> Thatcher escribió más tarde: «Siempres atopé l'actitú de la Reina escontra al trabayu de gobernar absolutamente correuta... les hestories de la llucha ente "dos muyeres poderoses" yeren demasiáu bones como pa ser un inventu».{{harvnp|Thatcher|1993|p=18|sp=sí}} Mientres el so mandatu, Thatcher amosó una gran frugalidad na so residencia oficial, al puntu d'aportunar en pagar pola so propia tabla de planchar.<ref>{{Cita web|apellido1=Holt|nome1=Gerry|apellíos2=Williams|nome2=Nathan|url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-16319101|títulu=Files reveal Margaret Thatcher's frugal side|fecha=30 d'avientu de 2011|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
Llinia 117:
A lo llargo de la década de 1980, los ingresos del impuestu del 90 % sobre la estraición de petroleu del [[mar del Norte]] fueron usaos como una fonte d'ingresos al curtiu plazu pa permediar el presupuestu y pagar los costos de la reforma.{{harvnp|Marr|2007|p=439|sp=sí}} Pa 1982, el Reinu Xuníu empezó a amosar señales de recuperación económica;{{harvnp|Floud|Johnson|2004|p=392|sp=sí}} la inflación menguó a 8,6 % dende un picu de 18 %,{{harvnp|Middleton|1996|p=630|sp=sí}} pero per primer vegada dende la década de 1930, el desempléu allugar en más de tres millones.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/january/26/newsid_2506000/2506335.stm|títulu=26 January 1982: UK unemployment tops three million|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=26 de xineru de 2008|idioma=inglés}}</ref> Pa 1983, la crecedera económica xeneral fortalecióse y l'inflación y les tases hipotecaries algamaron los sos valores más baxos dende 1970, anque la industria cayó nun 30 % dende 1978 y el desempléu permaneció en valores altos con un picu de 3,3 millones en 1984.<ref>{{Cita web|url=http://www.ons.gov.uk/ons/rel/cpi/consumer-price-inflation/price-indicators-used-1947-2004/price-indicators-used-1947-2004-.zip|autor=Office for National Statistics|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|títulu=Consumer Price Inflation: 1947 to 2004|fecha=2005|idioma=inglés|formatu=ZIP}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.independent.co.uk/news/uk/home-news/unemployment-among-young-workers-hits-15-per-cent-1645728.html|títulu=Unemployment among young workers hits 15 per cent|obra=The Independent|fecha=16 de marzu de 2009|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|nome=Sean|apellíos=O'Grady|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref name="Socialism"/>{{harvnp|Middleton|1996|p=628|sp=sí}}
Pa 1987, el desempléu foi menguando, la economía estabilizóse y fortalecióse, y l'inflación baxó. Les encuestes d'opinión amosaben a los conservadores con una amplia ventaya y los resultaos de les eleiciones
Thatcher reformó'l sistema d'impuestos local al reemplazar los impuestos domésticos basaos nel valor nominal de renta d'una propiedá col [[Community Charge|cargu comuñal]] o ''poll tax'', nel cual tolos adultos residentes pagaben una mesma cantidá.<ref name="polltax">{{Cita web|url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C0CE7DD1030F930A15757C0A966958260|obra=New York Times|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|fecha=23 d'abril de 1990|apellíos=Passell|nome=Peter|títulu=Raxón Over British Poll Tax Imperils Thatcher Ideology|idioma=inglés}}</ref><ref name="polltaxbbc">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/august/14/newsid_2495000/2495911.stm|obra=BBC|fechaaccesu=26 de mayu de 2012|fecha=14 d'agostu de 1990|títulu=1990: One in five yet to pay poll tax|idioma=inglés}}</ref> El nuevu impuestu foi introducíu n'Escocia en 1989 y n'Inglaterra y Gales al añu siguiente,{{harvnp|Reitan|2003|pp=87–88|sp=sí}} y pasó a ser una de les polítiques más tarrecíes mientres tol so mandatu.<ref name="polltax"/><ref name="Cameron">{{Cita web|url=http://www.guardian.co.uk/politics/2006/sep/16/conservatives.politics|obra=The Guardian|fechaaccesu=31 de mayu de 2012|fecha=16 de setiembre de 2006|apellíos=Branigan|nome=Tania|títulu=Cameron apologies to Scotland for poll tax experiment|idioma=inglés}}</ref> El descontentu públicu remató nuna manifestación de más de 70 000 persones en Londres el 31 de marzu de 1990; les fuelgues cerca de [[Trafalgar Square]] amontaron les protestes pol ''poll tax'' con un saldu de 113 persones mancaes y 340 deteníos.<ref name="otd pt">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/march/31/newsid_2530000/2530763.stm|títulu=31 March 1990: Violence flares in poll tax demonstration|fechaaccesu=10 d'abril de 2012|obra=On this day 1950–2005|autor=BBC|fecha=31 de marzu de 2008|idioma=inglés}}</ref> El cargu comuñal foi abolíu pol so socesor, [[John Major]].<ref name="otd pt"/>
|